12/05/2012

Les raons per no protestar

2 min

Demà acaba la Lliga amb l'entorn perico revoltat. La desil·lusió, un any més, per l'Europa perduda en l'últim terç n'és la causa immediata. Per completar el trist panorama, els voltors de guàrdia ja han aparegut. Paco Flores amb aquell deix de ressentiment. Fernando Martorell, nostàlgic i queixós per no sé què d'un retrat seu. I com a novetat, José Luis Perelló: exfutur president, fins fa uns mesos directiu i que ara gosa donar lliçons.

La felicitat depèn d'unes expectatives sempre canviants. Al setembre, tots hauríem dit que era això: que el del Sevilla no fos la repetició del partit contra el Múrcia, la R. Societat o, encara pitjor, l'últim a Primera. Però la trajectòria descendent fa que demà molts vulguin protestar. Contra els jugadors, contra l'entrenador, contra el consell i, molts, contra tots. Jo també em vaig fer il·lusions d'anar a Europa: però no penso fer pagar la meva decepció a qui me la va generar. Perquè l'Espanyol està en una situació límit. I mentre hi estigui, i encara que Condal ho hagi dit on i quan no tocava, el nostre objectiu és no patir per baixar.

Per justificar les protestes hi ha tota mena d'arguments. Molts, fills de teories conspiratives: mai no hi he cregut. Per rebuscades i, en aquest cas, perquè no hi veig guany per a ningú. Ja sé que costa trobar explicacions senzilles i que la de la conspiració és llaminera. Però crec que la davallada final és a causa d'una suma desgraciada: desgast físic, esgotament creatiu de Verdú, lesions de Sergio, decisions arbitrals, mala sort. Tot això, en positiu, també explica la bona primera volta. Però quan les coses van bé no necessitem causes; ho trobem natural i en gaudim.

Fins aquí un modest intent d'analitzar-ho des de la racionalitat. Però la decisió de xiular o no demà depèn més del cor. I alguns pericos ho faran perquè estan enrabiats i necessiten culpables. Com enamorats no correspostos. El meu amor, en canvi, és més de pare. I amb un fill t'hi enfades i el renyes. Però sempre et passa ràpid, pocs cops és premeditat i, sobretot, mai ho fas en públic.

stats