14/02/2017

Els resultats ho estaven tapant tot

2 min
Ter Stegen i Piqué al Parc dels Prínceps

BarcelonaPodria haver sigut molt pitjor. Potser, fins i tot amb tots aquells que defensaven el resultat per sobre de tot, que pregonaven que enguany ens ho estàvem passant bé, que amb el trident n’hi ha prou, que la identitat no importa, fins i tot amb tots ells, avui potser ens entenem. El 4 a 0 al Parc dels Prínceps queda curt amb els mèrits d’uns i altres. La d’ahir a París va ser una de les pàgines més negres del barcelonisme a Europa. No tant pel resultat, que també, com perquè en la trista nit parisenca es va escenificar el final de tot allò que t’havia fet únic. El Barça ja no és especial, és un equip més.

El temps d’abundància s’ha acabat, els catalans no només són pitjors que alguns dels seus rivals, que pot passar, sinó que tenen moments de vulgaritat i naufraguen en fases llarguíssimes dels partits. Ja estàvem avisats. Evidentment ningú s’espera la golejada, només faltaria, però ja havíem contemplat com el Betis o la Reial passaven la mà per la cara als blaugranes. El Barça guanyava i ho tapava tot. Aferrar-se als resultats.

Emery li va guanyar la partida a Luis Enrique, el PSG va destrossar l’esquena de Busquets, amb els dos extrems -Di María i Draxler- i Verratti atacant l’espai buit entre els tres migcampistes i els centrals com si els hi anés la vida en cada jugada. Així va arribar el segon gol, Rabiot es va graduar com a pivot defensiu, robant a un desconegut Messi i trobant Verratti a l’autopista central per enganxar amb Draxler.

El més fàcil ara seria carregar contra Luis Enrique, sentenciar André Gomes o dilapidar Sergi Roberto. Però potser cal mirar el bosc i no quedar-nos amb els arbres, com deia l’asturià. El Barça potser és el club que més ingressa. L’enveja de tots perquè té un trident inimitable. Però aquest model esportiu, amb la plantilla més cara d’Europa, feta per al trident, és jugar-s’ho tot a una carta. Un any surt bé, com a Berlín, però si el trident falla no hi ha res que l’aguanti. El problema transcendeix el resultat, el problema és d’identitat i model.

stats