OLIMPISME
Esports 05/08/2015

El full de ruta dels esportistes catalans a un any de Rio 2016

Quatre ja tenen el bitllet per a la cita olímpica, i 122 més somien a aconseguir-lo per poder viatjar als Jocs

Roger Requena
5 min
ÈXITS CATALANS
 01. Joel González vol revalidar l’or de Londres. 02. El ciclista Joaquim Rodríguez.

BarcelonaEl compte enrere ja ha començat. Avui, 5 d’agost, queda exactament un any perquè una de les ciutats neuràlgiques del Brasil, Rio de Janeiro, inauguri els XXXI Jocs Olímpics d’Estiu, una cita ineludible per als amants dels esports i que ja fa temps que està marcada en vermell en el calendari de l’esport català. Ara mateix hi ha quatre catalans amb el bitllet confirmat per a Rio, però la xifra augmentarà a mesura que passin els pròxims dotze mesos i es vagi posant nom i cognom a les places que queden per assignar per als Jocs.

Barcelona 1992 representa el sostre màxim que ha assolit la delegació catalana, amb 129 participants. Sydney 2000, amb 118, i l’últim precedent, Londres 2012, amb 89, són els dos Jocs que més s’hi han acostat. En aquests dos casos, però, els catalans no comptaven amb les places mínimes assegurades per al país amfitrió. A Rio podrien ser fins a 126 els participants catalans, 66 homes i 60 dones. Per arribar a aquesta xifra caldria que tots ells superessin les classificacions prèvies corresponents, una tasca factible però difícil. Des de Seül 1988 el nombre no ha baixat de 80, i Pequín 2008, amb 82, va ser el registre més baix. Acostar-se al centenar i entrar al podi seria un gran èxit per a l’esport català.

Quatre ja tenen bitllet

En dos esports, la vela i el tir amb pistola, ja hi ha quatre catalans classificats per a Rio. La primera a aconseguir-ho va ser la tarragonina Sonia Franquet, que amb un sisè lloc al Mundial de Granada del setembre va assegurar-se la presència al Brasil en la modalitat de tir amb pistola d’aire de 10 metres.

Tres catalans més, Jordi Xammar, Joan Herp i Marina López, ho van celebrar navegant sobre l’aigua en diferents embarcacions de vela. Els dos primers van guanyar-se la plaça al Mundial de Santander, també al setembre, en la modalitat de 470. López, empordanesa, amb el basc Iker Martínez de company, va obtenir la plaça en Nacra17 al Mundial disputat a Aarhus, Dinamarca, a principis de juliol. Els quatre classificats disposaran de tot un any per preparar-se per a la cita olímpica, un luxe que no tindran la majoria de catalans, que hauran de buscar el seu bitllet en els pròxims dotze mesos.

El camí en equip

Les competicions en equip decidiran bona part dels passaports a Rio. Les opcions catalanes són altes en modalitats com el bàsquet, en què els germans Gasol, Alba Torrens i Sílvia Domínguez seran alguns dels catorze membres que podria reunir aquest esport. A l’Europeu del setembre els nois buscaran una de les dues places en joc. L’alternativa per a les noies són els cinc bitllets dels Preolímpics del juny de l’any que ve.

En una situació semblant es troben les seleccions d’handbol, waterpolo i hoquei herba. A la pista, els primers, amb set nois, tindran plaça si guanyen l’Europeu de Polònia del gener o obtenen una plaça en la repesca preolímpica a l’abril. A l’aigua, nou noies (la base del CN Sabadell) i set nois encara tenen dues vies: la primera a l’Europeu de Sèrbia i la segona en els Preolímpics. A l’herba hi ha 25 els catalans (l’hoquei és la modalitat amb més representació) que seran a Rio si guanyen l’Europeu de la Gran Bretanya d’aquest mes o si assoleixen les semifinals de la Lliga Mundial.

Les mínimes, assequibles

Bona part dels esports més tradicionals, com l’atletisme o la natació, també tindran de manera gairebé segura diversos catalans. Alguns, com el maratonià Carles Castillejo, el corredor dels 3.000 metres obstacles Àngel Mullera o les corredores de 20 quilòmetres marxa Raquel González i Beatriz Pascual ja tenen les mínimes exigides, de manera que si no sorgeix cap imprevist també seran a Rio.

El mateix els passa a molts nedadors. Mireia Belmonte, que ha renunciat als Mundials de Kazan per afrontar en bona forma aquest any previ, és una de les grans esperances catalanes pel que fa a les medalles olímpiques. També tenen mínimes Aschwin Wildeboer i les prometedores Judit Ignacio, Marina Garcia i Jessica Vall, que intentaran que la badalonina no sigui l’única candidata femenina de la natació catalana a Rio. En modalitats com la sincronitzada els discrets resultats de Kazan han de servir per motivar les vuit catalanes, que si fan els deures en el Preolímpic també podran lluitar per algun podi.

Menys opcions als rànquings

Una altra via d’accedir als pròxims Jocs seran els rànquings: llistes estatals o internacionals on es registren puntuacions durant un període de temps concret -el que es denomina com a cicle olímpic-, i que estableixen un nombre limitat de places per als aspirants. Dins d’aquest format de classificació un dels que té més opcions és el ciclista Joaquim Rodríguez, que no hauria de tenir problemes per obtenir una de les cinc places de què segurament disposarà el ciclisme en ruta espanyol.

En un cas semblant es troben el tenista Tommy Robredo, el taekwondista Joel González, la jugadora de tenis taula Sara Ramírez i la ciclista de pista Helena Casas. Encara que no tenen plaça assegurada, tots estan entre els favorits per aconseguir-ne una. Els esportistes catalans ho tenen més complicat en l’esgrima, el ciclisme de muntanya i el triatló, en què les opcions són més remotes. Si no hi entressin per rànquing, alguns d’aquests esportistes també tindrien un torneig preolímpic com a última opció per premiar els mesos de treball amb una participació al Brasil.

El futbol, el principal absent

Ara per ara en 14 esports segur que no hi haurà catalans a Rio. L’absència més destacable és la del futbol, en què no hi haurà equip espanyol masculí ni femení. Tampoc hi haurà representants en bàdminton, voleibol (pista i platja), salts de natació, ciclisme BMX, gimnàstica (rítmica i trampolí), lluita (grecoromana i estil lliure), boxa, halterofília, salt a cavall i tir amb arc. Sí que n’hi pot haver en les dues estrenes, golf i rugbi 7, que substituiran el beisbol i el softbol.

El cost econòmic, un mal afegit

Els obstacles esportius, però, no són els únics amb què es troben els que busquen una plaça olímpica. La retallada pressupostària de moltes federacions estatals -25 de les 63 estan a prop de la fallida-, valorada en gairebé un 34% des de l’última cita a Londres, juntament amb la falta de patrocinadors, obliga molts esportistes a haver d’espavilar-se per competir. Els jugadors d’hoquei herba han hagut de pagar els desplaçament amb els diners de les beques. El figuerenc Joel González reclama que des del 2009 la Generalitat no li dóna beca i que l’Estat no paga el Campionat d’Espanya, mentre que el lleidatà Saúl Craviotto competeix gràcies al seu fabricant, que li regala la piragua i la pala. Èxits professionals amb salaris amateurs, autèntiques heroïcitats olímpiques que somien a arribar a Rio.

stats