La seducció
La seducció és una virtut molt important. Serveix per canviar voluntats, per convèncer, per agradar. Per construir un projecte cal ser seductor, especialment si no et sobren els diners. De la mateixa manera que en la seducció amorosa els lletjos hi hem de posar més creativitat i imaginació, en la seducció esportiva els pobres hem d’insistir amb el carisma de l’entrenador, amb allò de club familiar, amb la il·lusió d’un club en creixement i fins i tot amb l’atractiu d’una ciutat com Barcelona.
L’Espanyol ha de fitxar jugadors. Sembla que ja tenim cervell. No és ni l’opció A ni la B. No sé fins on he d’anar en l’abecedari, però un jugador de 30 anys que en porta dos jugant molt poc i que la Reial Societat (un equip de la “nostra Lliga”) deixa lliure no sembla que estigués massa alt en les preferències del club. I tot i així sembla que s’ha aconseguit gràcies a la capacitat de seducció de Quique (que dono fe que en té, i molta).
Però jo trobo a faltar seducció per convèncer Pau López que renovi i es quedi al seu club de tota la vida. És jove, és dels nostres, ha patit linxaments injustos per part del nostre màxim rival i dels seus mitjans amics. I, sobretot, crec que serà un gran porter. Un porter de futur. Un porter per a un projecte d’un futur en el qual, possiblement, ja no hi serà Quique. Perquè el nostre entrenador -de qui estic molt a favor- no ha de ser el responsable del projecte. Ell té un pla de temporada, ell ha d’executar un projecte que algú altre (entenc que Òscar Perarnau, plena confiança en ell) té al cap. Qui ha de seure amb Pau és Òscar. I confio més en les seves arts de seducció que en les de Lardín. I també és qui li ha d’explicar que un Pau renovat i motivat és un actiu esportiu i econòmic del club. Òbviament és Quique qui decidirà qui ha de ser el titular. I a hores d’ara em sembla perfecte que sigui Diego. Però tants jugadors veterans poden donar resultats immediats, però descapitalitzen el club. Fitxes altes, valor de mercat baix: pedres a les ales. Amb Granero seguim amb el mateix model. El pla de Quique. I no el projecte de l’Espanyol. Satisfacció a curt termini, molts dubtes de futur.
També m’hauria agradat més seducció per convèncer David Fernández. L’entrenador més antic del planter, amb un currículum ple d’èxits. I sobretot, de qui jugadors i famílies que el coneixen només diuen coses bones.
Celebro tenir seductors al club i ser un club cada cop més seductor. Però aprofitem aquesta virtut per construir llargues històries d’amor i no només per acabar amb èxit alguna nit d’estiu.
