Els anglosaxons són conscients que el seu ciclisme està cridat a ser el dominador del panorama ciclista internacional més aviat que tard, si no és que ja ho és a dia d'avui. Per citar els exemples de les dues passades grans voltes, l'australià Cadel Evans va guanyar l'últim Tour i a la Vuelta dos britànics com Bradley Wiggins i Chris Froome van pujar al podi.
Segurament per això més d'un periodista es va posar les mans al cap quan va veure la prèvia del Giro d'Itàlia que feia La Gazzetta dello Sport , el diari oficial de la cursa. Basso, Scarponi, Kreuziger i Fränk Schleck com a favorits, noms com Rujano i Gadret entre els aspirants... però "On és el Ryder?", es preguntava a Twitter el dia 5 de maig Andrew Hood, corresponsal europeu d'una de les webs de referència sobre ciclisme professional.
El cert és que Ryder Hesjedal, un ciclista força conegut en els cercles catalans, com gairebé tots els membres de l'equip Garmin-Barracuda (passa llargues temporades a Girona), era una clara alternativa per poder brillar al Giro, però ningú s'imaginava, probablement ni ell mateix, que podria guanyar-lo. El canadenc, de 31 anys, un esportista més esforçat que brillant, tenia fins ahir tan sols tres victòries com a professional: un campionat del Canadà contrarellotge (2007), un final d'etapa a l'alt de Velefique de la Vuelta (2009) i una altra del Tour de Califòrnia (2010).
Però en el Giro d'Itàlia de les aparences el somni dels impulsors del que molts anomenen el nou ciclisme, com ara del nou director de la cursa italiana, Michele Acquarone -"Estarem contents si s'arriba a l'últim dia amb tot obert", repetia en les seves aparicions als mitjans-, es va complir. Els 28,2 km de contrarellotge que tancaven la primera gran volta de la temporada 2012 van tenir els aficionats amb l'ai al cor.
L'esperança va durar poc
L'emoció es va esvair al primer dels tres punts cronometrats, quan Hesjedal, uns 190 centímetres de potent gepa sobre la seva innovadora bicicleta de contrarellotge, va recuperar 29 dels 31 segons que el separaven de la maglia rosa , el mallot dels campions que Joaquim Rodríguez havia portat deu dies. Finalment van ser 16 els segons que van separar el català de la glòria. Un marge que dol perquè és insignificant, però que és suportable sabent que ha firmat les millors tres setmanes de la seva ja llarga carrera esportiva, amb dues victòries d'etapa, la classificació de la regularitat i, per sobre de tot, una sensació de maduresa i control de la situació que fan preveure més alegries futures.
Purito, de qui s'han posat en dubte tantes vegades les qualitats per a les grans voltes per etapes, es va presentar a Milà amb 10 dies de lideratge a l'esquena, més que cap altre català a la història, i una tranquil·litat pròpia de qui ha esborrat tots els seus fantasmes. Justament per això les esperances es mantenien intactes, i justament per això la resolució final del Giro ha estat "un gran disgust", com va declarar ell.
Rodríguez ha estat tradicionalment un contrarellotgista catastròfic, i la sensació era que confiar defensar el lideratge l'últim dia era una temeritat. Ho havia dit ell més d'un cop. Per això tornarà a casa amb la tranquil·litat d'haver fet tot el que estava a la seves mans "per poder guanyar, dia a dia". A més, la seva 26a posició a la crono guanyada per l'italià Marco Pinotti (BMC) es pot qualificar d'un resultat més que notable. "Crec que he fet una crono molt forta, he arriscat bastant", insistia, satisfet.
El de Katiuixa no és, ni de bon tros, un escalador de fons, per la qual cosa ha hagut d'esprémer al màxim les seves característiques per aconseguir aquest resultat final. Ha patit i ha tingut sang freda per seguir la seva màxima, pròpia d'algú que es coneix com ningú, aquella que diu "Sé que trec la mateixa distància en 500 m que en 4 km". La va fer servir en l'última setmana a Pian dei Resinelli i Stelvio, però només li va servir per recuperar el que Hesjedal li havia tret amb el seu ritme constant a Cervinia o Alpe di Pampeago. "Si trobes algú que és més fort que tu, no pots fer res més que felicitar-lo", resumia el ciclista vallesà.
