21/04/2012

Som i serem

2 min
Messi durant l'últim clàssic que s'ha jugat a l'estadi.

Sabem qui som i sabem que volem continuar sent qui som. De tant en tant està bé fer petits exercicis d'autoafirmació. El Barça ha decidit fer-ne un amb el lema del mosaic d'aquesta nit al Camp Nou. El "Som i serem" té un origen polític evident ( La Santa Espina comença dient allò de "Som i serem gent catalana tant si es vol com si no es vol") però aquesta vegada prefereixo pensar que en l'enunciat escollit també hi ha la voluntat de reivindicar l'estil del Barça, de totes les parts que formen el conjunt, dels jugadors, dels entrenadors, dels ajudants de tot tipus, de la directiva i de la majoria de socis i aficionats. Podríem fer un exercici de relativisme i afirmar que cada institució té la seva manera de fer i que totes són respectables i legítimes, podríem parlar de la diversitat de mètodes per assolir la victòria i recordar-nos que no només els defensors de la filosofia esportiva del Barça tenen la raó. D'acord. Però si parlem del Madrid tot canvia. El Barça té un tarannà més constructiu que el Madrid. El Barça es comporta més bé que el Madrid. El Barça és millor que el Madrid pel futbol entès com un joc, com un espectacle, com una competició que pretén (moltes vegades sense aconseguir-ho) defensar uns valors determinats. Guardiola és un exemple d'esportivitat i Mourinho és un representant insuperable del cinisme esportiu, per exemple. Estic segur que la majoria de pares prefereixen que els seus fills es fixin en Iniesta o Messi que en Pepe o Ronaldo. I amb això no estic dient que el Barça sigui perfecte, ni de bon tros. Dic que és millor que el Madrid. Res més. Per això em sembla un excel·lent moment per enviar al món sencer el missatge "Som i serem", però també perquè el barcelonisme s'adoni una altra vegada de què no vol ser. El Madrid de Mourinho és perfecte per entendre en què no es pot convertir mai de la vida el Barça. Tant se val si el Barça guanya, empata o perd, el més important és que ara mateix tots sabem com guanyarà, empatarà o perdrà i intuïm que sigui quin sigui el marcador els culers marxaran a casa orgullosos i sense poder retreure res a l'equip. Molts madridistes, en canvi, segur que tenen dubtes de quina imatge transmetran al món els seus jugadors. Els més realistes saben que el més probable és que el Madrid no sàpiga ni guanyar ni perdre ni empatar, aquesta és la derrota segura del Madrid. La victòria blaugrana que ja podem donar per descomptada és la més important de totes, el com "és i serà" el Barça de Guardiola.

stats