En menys de 24 hores, Sir Alex Ferguson (Glasgow, 1941) es pot deixar caure per un míting del Partit Laborista i per una cursa de cavalls plena de luxe. Aquest escocès que va camí dels 70 anys s'ha convertit en una figura icònica del futbol britànic. Amb 25 anys acumulats de feina al Manchester United, Ferguson és amb dret propi la figura més important en la història dels red devils .
Nascut en una família molt humil a Glasgow, Ferguson va ser jugador de futbol amateur mentre treballava als molls de Govan. Aquí va descobrir el valor de la feina ben feta i també va entrar en contacte amb el socialisme. Delegat sindical de jove, a Ferguson el futbol el va salvar de la mala vida, diu el seu germà, ja que el seu caràcter i les seves idees polítiques no agradaven gaire als empresaris.
El poder del futbol
Però mig segle més tard aquest idealista és un sir britànic carregat de diners que inverteix en cavalls de pura raça. I tot, gràcies al futbol. Ferguson va ser en el seu moment en jugador correcte que va jugar finals de copa, amb el Rangers, club del qual va marxar segons es diu per una errada en una final de copa davant del Celtic. O perquè tenia una dona catòlica i jugava al club protestant de Glasgow, segons d'altres. Fos pel que fos, el 1971 Ferguson estava jugant al Falkirk amb 30 anys. Aquell any naixia un tal Pep Guardiola.
Ferguson no es va fer gaire famós com a jugador, però com a tècnic ha aixecat una fortuna. Va obrir-se pas en equips petits, va fer-se popular amb l'Aberdeen i quan el United el va reclutar el 1986 per aixecar un club desballestat, aquest escocès addicte a la feina -diuen que s'hi pots estar setze hores al dia- va convertir els red devils en el club més gran d'Anglaterra.
"Ferguson és competitiu, orgullós com a bon escocès i un treballador nat. És nota que no ha oblidat les seves arrels i que sap que la clau de tot és treballar fort", comenta l'escocès Steve Archibald, exjugador del Barça i de l'Aberdeen, on va ser entrenat per Fergie. "Quan es queda a soles amb tu pot arribar a fer por. Imposa molt i mana. Ara, sap motivar com pocs; potser perquè tens por de tornar a ser esbroncat", bromeja un Archibald que va patir en primera persona alguns dels atacs d'ira del tècnic en actiu que fa més anys que és al càrrec.
Un Ferguson que busca la seva tercera Champions. Un Ferguson que mai en té prou. Tant li fan la fama, els diners o els títols. Si no guanya, és de nou aquell sindicalista emprenyat que amb 20 anys desafiava el poder. Ara ell és el poder.
