Publicitat
Publicitat

TENIS - ROLAND GARROS

El de Manacor guanyava per 2 sets a 1 quan es va suspendre el duel

La pluja s'interposa entre Nadal i Djokovic a la final de París

La final de Roland Garros no es decidirà fins avui. Rafa Nadal havia guanyat els dos primers sets per 6-4 i 6-3, però Novak Djokovic es va endur el tercer parcial per 6-2. La pluja va impedir que seguís el duel.

Els paraigües van ser els protagonistes del primer episodi de la final del Roland Garros 2012. El cel, pesat i gris, ja feia presagiar als inicis del partit el que va passar després: que caldria suspendre fins avui el duel entre Rafa Nadal i Novak Djokovic corresponent a la final del Grand Slam parisenc. L'organització del torneig va decidir aplaçar fins a la una del migdia d'avui la represa del partit. L'amenaça de pluja i la falta de llum haurien fet impossible acabar un duel que dominava Nadal per dos sets a un.

En certa manera, el de Manacor és qui més beneficiat va sortir de l'aturada per la pluja. El serbi, número 1 del món, li havia guanyat el tercer set després que ell s'apuntés els dos primers, i al quart parcial el dominava per 2 jocs a 1. La tendència indicava que Djokovic s'havia tret la son de les orelles -els seus dos primers sets no van ser brillants, precisament- i ja havia posat la directa. I just quan ja tenia Nadal agafat pel ganyot, la pluja va frenar la seva cursa cap a la remuntada.

El tenista balear ja feia uns quants jocs que no era el mateix que al principi del duel, que va començar dominant a plaer. Nadal, que és un especialista a serrar les dents en els compassos inicials dels partits, no donava treva al seu rival. El feia anar com volia amb el seu cop de dreta. El treia de les zones d'atac. Li restava tots els serveis i l'obligava a estar en moviment continu. Tot plegat, sumat al seu encert amb els cops guanyadors, feia pensar en una escabetxada ràpida i gairebé indolora. Però en una final de Grand Slam fer aquests pronòstics és perillós. Molt perillós.

Djokovic va començar a carburar -mai es pot donar per mort un jugador balcànic, sigui l'esport que sigui- i va aconseguir recuperar terreny. Els seus cops genials, malgrat tot, apareixien amb comptagotes. Als dos jugadors se'ls notava el pes de la història a l'esquena. Si guanya Nadal serà el primer jugador de la història que guanya set vegades a Roland Garros, i si venç Djokovic haurà completat quatre victòries consecutives en torneigs de Grand Slam. Un èxit que el posaria a l'altura de llegendes com Rod Laver i que ni tan sols Roger Federer, Andre Agassi o Pete Sampras van poder aconseguir mai.

Punt de gir

Al serbi se'l veia emprenyat amb ell mateix i amb els seus. Va trencar un banc amb la raqueta -prèviament n'havia esquerdat una contra el terra- i se'l veia contrariat amb la seva banqueta d'incondicionals. Els seus gestos denotaven incomoditat.

Ho estava, en efecte. Nadal es va endur el primer set per 6-4 -un resultat meritori, tenint en compte l'inici nefast del serbi, que va cometre vuit errors no forçats en els tres primers jocs- i dominava amb claredat al segon. Just quan estava a punt d'enllestir-lo, amb 5-3 en aquest parcial, va aparèixer per primera vegada la pluja. Una aturada breu que, si bé no va servir per impedir que Nadal s'endugués el segon set, sí que va permetre a Djokovic aclarir-se.

Tot i començar perdent per 2-0 al quart parcial, el serbi va donar mostres d'una millora exponencial. Va aprofitar que Nadal perdia pistonada -ni els seus cops ni les seves cames responien com a les tres de la tarda, quan va començar la final- per edificar la seva remuntada. Va ser fulgurant: els 8 següents jocs van caure de la banda del serbi. Els cops guanyadors van començar a sobrevolar la Philippe Chatrier i Djokovic va treure de la seva raqueta el seu joc més àgil i intens. Una plaga bíblica amenaçava Nadal.

La pluja el va ajudar a trencar la ratxa del número 1 del món, que veient com anava el partit tenia totes les cartes per apuntar-se el quart parcial i dur el partit a un cinquè set d'infart. Aquest serà el seu repte quan es reiniciï el partit a partir de la una del migdia. Djokovic farà bé de descansar bé i analitzar què li va passar al principi del partit. Més que res perquè el seu contrincant, des de l'habitació de l'hotel, estudiarà per què no va ser capaç de tancar el partit al tercer set. I Nadal, quan té temps per pensar, és un rival encara més temible que de costum.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT