Ser sobris per ser imprescindibles

BarcelonaAl costat de Gerard Piqué dimecres jugaven Samuel Umtiti i Javier Mascherano. Contra el Manchester City, el Barça hi va posar una i -per les circumstàncies especials de no tenir Sergi Roberto i que van tornar a enviar l’argentí al lateral dret- però la temporada ha arrencat com una positiva pugna per dominar la o. Umtiti o Mascherano. El francès i el Jefecito són els dos grans candidats a acompanyar el líder de la defensa, però quan Piqué va haver de demanar el canvi per una lesió al turmell -ahir es va confirmar que s’estarà tres setmanes de baixa- van assumir els galons que abandonava el barceloní a l’eix de la defensa. Els dos van respondre, cap d’ells al seu lloc, en una demostració de solvència i compromís encoratjadors, mereixedors dels elogis de Luis Enrique Martínez.

Al cap i a la fi, ha sigut el tècnic qui s’ha assegurat la millor versió dels seus defenses per a aquest curs, amb una estratègia de reforços (Umtiti i Digne) i sortides (Bartra, Adriano o Douglas) que havien de filtrar el vestidor. Va fer fitxar Umtiti amb convenciment, segur que rendiria d’una manera òptima pel seu tarannà tranquil i madur -sorprenentment madur per als seus 22 anys-, i sempre ha trobat la manera de protegir i potenciar Mascherano, fins i tot quan les seves actuacions s’han vist afectades per la pèrdua de confiança en dies erràtics.

Cap pèrdua al darrere

Dimecres el francès va estar impecable en sortida de pilota, sense cometre cap errada en les 38 passades que va fer en el primer terç de camp. Va perdre precisió en alguna acció més atrevida (0 de 4 en desplaçaments en llarg) però va mostrar-se contundent amb un parell d’intercepcions i refusos decisius. No es va deixar intimidar pel fet que el City, per la seva manera de pressionar, el forcés a iniciar gairebé tots els atacs en sortida de pilota. De fet, Umtiti i Ter Stegen van ser els dos jugadors que més passades es van creuar del partit (25). Com ja havia fet a San Mamés, on l’Athletic el va posar a prova, va respondre amb autoritat, fins i tot quan les circumstàncies del partit el van moure a la zona dreta, la menys hàbil pel seu perfil esquerrà. Des de la secretaria tècnica, però, no s’han mostrat sorpresos per aquesta adaptabilitat d’Umtiti i insinuen que ja havien detectat aquesta polivalència, un extra que encara feia més interessant el jugador.

Adaptar-te a una nova posició és la realitat de Mascherano des que va arribar al Barça, convidat a oblidar la seva trajectòria de migcentre a l’Argentina i la Premier per interpretar les seves facultats en la defensa. I dimecres, a la banda, malgrat que era un context allunyat del seu hàbitat natural i que el dia l’exposava al desequilibri de Nolito, Mascherano va assumir el desafiament amb alguna cosa més que un compliment de les obligacions més bàsiques. Només va fallar una passada de 22 en zones conflictives i va estar impecable més enllà de mig del camp, amb encert en les accions que va intentar. Fins i tot es va atrevir a pujar la banda al primer temps i, al segon, va elevar el seu lideratge sense pilota després de l’expulsió de Jérémy Mathieu per doble groga. Per tot això Luis Enrique va aplaudir el seu esforç en sala de premsa, rendit a l’esperit de grup i la disciplina que transmet l’argentí. No estava sent un inici de temporada còmode per a ell, després d’un estiu neguitós en què fins i tot va flirtejar amb el Juventus per marxar.

Que s’hagi quedat està sent determinant, no només per mantenir la competitivitat del vestidor, sinó per permetre una integració pausada dels nous i per elevar l’exigència dels especialistes que ja hi eren. No és casualitat que s’estigui veient la millor versió de Piqué. Ha pujat la competència -en totes les posicions, de fet- i això també apuja per als habituals el repte de merèixer ser titulars i la motivació, un aspecte que el barceloní va reconèixer que havia perdut fa dos anys.

En paral·lel a la situació dels centrals, el duel contra els citizens també va reivindicar el rol de Lucas Digne, substitut i activador al lateral esquerre de Jordi Alba, que es perdrà les pròximes dues setmanes per la recaiguda de la lesió al bíceps femoral. Dimecres el francès no només va haver d’integrar-se a un partit d’alt voltatge sobre la marxa -amb totes les dificultats que això implica-, sinó que va acabar trobant un bon context per deixar el seu segell en el partit. En la segona meitat, especialment en els minuts en què el City estava en inferioritat numèrica, es va fer seva la banda i va permetre la versió més participativa de Neymar en zones d’influència, lluny de la línia de calç. Com Umtiti i Mascherano, va entendre que el partit reclamava d’ell la màxima seguretat en accions pròximes a Ter Stegen i va fer un 19 de 19 perfecte al darrere.

Lliçó apresa del passat

L’actuació de l’ex del Roma confirma el camí que estan seguint els nouvinguts per integrar-se: trobar un equilibri entre les ganes d’exhibir el seu talent -típic dels fitxatges joves- i la necessitat de sobreviure a partir d’una entrada en escena prudent i sense errades. Abans de ser atrevit, s’ha de ser sobri, sobretot en defensa i sobretot al Camp Nou. I tant Umtiti com Digne estan fent-se seva aquesta màxima, l’única via per alleujar el pes d’un estadi on, si hi entres malament, pot acabar sent una olla a pressió per al jugador -cas que s’ha fet evident en Aleix Vidal-. Des d’aquest to discret estan fent de la urgència una oportunitat per il·lusionar la parròquia culer de cara al futur. Qui sap si, de mica en mica, seran imprescindibles.