Els suplents aprofiten els minuts i golegen a Elx
BarcelonaAmb l’eliminatòria resolta després del 5-0 de l’anada, la tornada dels vuitens contra l’Elx tenia poca història. La part important de la Copa acabava de passar amb l’eliminació del Madrid en mans de l’Atlètic al Bernabéu, que implica que siguin els matalassers el rival del Barça als quarts. Tot i la poca transcendència del xoc al Martínez Valero, els blaugranes van posar-hi la màxima intensitat possible per oferir un bon partit. Un partit útil, que van resoldre amb un clar 0-4. Els jugadors menys habituals de la primera plantilla van agafar-se la prova com un examen per agradar a Luis Enrique, mentre que els joves del filial intentaven seguir recordant que, davant l’horitzó d’un any sense fitxar, poden ser reforços interessants. Van debutar en partit oficial Gumbau, com a migcentre, i Halilovic, jugant entre línies des de la dreta.
Els detalls interessaven més que el resultat, ahir. No va ser Masip el porter titular sinó Ter Stegen, que va tornar a transmetre aquella admirable seguretat, especialment en un control amb el pit i una passada aèria al segon temps. Bartra i Mathieu van entendre que, amb Montoya i Adriano menys rodats, havien de liderar la defensa, i van completar un partit intens i concentrat. El francès, de fet, va atrevir-se a llançar una falta que va colar per l’escaire per obrir el marcador. Era el seu primer gol amb el Barça.
A través del gol també va manifestar-se Sergi Roberto, que va compartir mig del camp amb Rafinha. Els dos joves van intentar marcar el ritme del joc, dir-hi la seva en una posició de tan segell a Can Barça. Al seu estil, amb recorregut, amb toc, amb potència. Sergi Roberto, poc abans del descans, va acabar d’encarrilar el triomf amb una canonada amb la cama esquerra que va entrar fregant el pal. Encara va haver-hi temps per a un tercer gol abans de la pausa, després que Pedro (que ahir era el capità) transformés un penal que havia provocat Munir. El jove del planter va tornar a passar desapercebut. Després d’un inici de curs enlluernador entre adults, l’extrem continua frustrat de cara a porteria, i es queda a mig camí de molts moviments d’atac. La seva aportació és més col·lectiva, però genera menys que les d’Adama, intermitent però descarat.
El partit es va anar apagant amb el pas dels minuts, amb un Elx entregat i un Barça sense ganes de fer gaire més sang. Douglas va tenir mitja hora per agafar ritme de competició vestit de blaugrana, però segueix discret, tot i regalar una última assistència a Adriano, que va completar la golejada en l’afegit.
