13/01/2017

El tatuatge del casteller

2 min

“I f you feel Barça, you feel Catalunya ”. Si estimes el Barça, estimes Catalunya. Aquest és el missatge d’una nova campanya de publicitat promocionada per la Generalitat de Catalunya per fomentar (si se’m permet) el nostre país com a destinació turística. Un missatge fonamentalment fals. Pel que diu (no hi ha cap relació de causalitat entre estimar el Barça i estimar Catalunya) i pel que, sense forçar massa, suggereix (si no estimes el Barça, no estimes Catalunya).

El món perico, com a bona minoria resistent, ha reaccionat com ens té acostumats: de manera contundent i unànime. Però la gran notícia, el punt d’inflexió respecte a la nostra tradició, és que aquest cop ho hem fet amb l’arma més intel·ligent: la ironia. Res d’enfadar-nos, prou de fer d’indignats antipàtics. Que estimar el Barça és estimar Catalunya? Doncs estimar l’Espanyol és estimar Samoa (el país, no la cafeteria). #Wefeelsamoa ha sigut trending topic europeu durant unes hores. Molts dels nostres jugadors han fet tuits irònics. En definitiva, hem rigut una mica i hem cohesionat el grup.

El turisme és un gran negoci. Quan parla d’estimar vol dir mercat atractiu. I quan diu “Barça” o “Catalunya” es refereix a dos productes. I, en aquest sentit, crec que és una bona campanya. “Barça!”, “Messi!” ens diuen cambrers i taxistes a l’estranger quan saben d’on venim. El lapsus d’aquell president constructor -la ciutat que porta el nom del nostre club- ha esdevingut profecia. I per aconseguir que vingui més gent a conèixer el nostre país, per fer que tots els taxistes i els cambrers del món ens visitin, els oferim el millor esquer, l’únic que saben de nosaltres: Barça, Messi.

Però una campanya turística com aquesta, com qualsevol estratègia de promoció exterior, també diu molt del que som i del que volem ser. Els països fan com les persones quan volen seduir: mostren els seus millors atributs. Explicar-se suposa una autoanàlisi prèvia. I quan Catalunya es mira al mirall, el que més li agrada és un equip de futbol i un futbolista argentí que marca molts gols.

I aquesta és la qüestió. No tant el pensament esportiu únic que deixa fora l’Espanyol o la Penya com la projecció d’un país a través d’uns futbolistes tan excel·lents com ben pagats i plens de tatuatges per tot el cos. Qui som, ens preguntem els catalans. Miro el famós vídeo i trobo la resposta: un casteller amb l’escut del Barça tatuat a la cama.

stats