Publicitat
Publicitat

TOT COSTA

El teloner d'Òscar Grau

M’assegura gent que el coneix que Òscar Grau és un bon paio i un professional preparat. Tant que, des de fa uns mesos, és director general executiu -CEO, en diuen a Esade- del Barça. A més, també és una llegenda del Barça d’handbol. Però dimecres es va ficar en un fangar, i el pitjor és que la culpa no és seva.

Grau va encendre el vestidor apel·lant al sentit comú a l’hora de renovar Messi. Suspens en una assignatura de primer (curs) de Barça, com ja li va passar en el seu dia a Javier Faus i ahir a Pere Gratacós. Tenint raó en el fons, tots tres van perdre de vista que l’ego del futbolista no és el del comú dels mortals, i que convé mesurar molt cada paraula, sobretot les que es refereixen a la renovació de l’argentí, per no haver de córrer a buscar l’extintor. Per sort, és tan evident que el Barça ha de renovar Messi costi el que costi, que no crec que les patinades dialèctiques tinguin conseqüències greus. Sí que n’hi ha hagut per a Pere Gratacós, fulminat com a director de relacions institucionals esportives -no com a treballador- per una frase tan inoportuna com treta de context. Surrealisme. Histèria. Però el problema no són les tempestes passatgeres sinó el que revelen del funcionament del club o, més concretament, del president. No sabem què pensa Bartomeu del fet que Piqué hagi iniciat una croada unipersonal contra els arbitratges, ni del fet que els futbolistes decidissin no presentar-se a la gala de la FIFA. En canvi, sí que va anar a la conferència d’Òscar Grau, en condició de presentador-teloner, i va observar silenciós i somrient com el seu director general es pronunciava sobre matèries de les quals ell no ha dit ni piu. I encara més important que el que no diu és el que no fa. Si el Barça no és partidari com a institució de queixar-se en públic sobre els arbitratges, convindria que el president tingués una xerrada amb un dels jugadors més emblemàtics. I sobretot: si Albert Soler -implacable amb Gratacós, feble amb els jugadors- no és capaç de convèncer els jugadors que han d’anar a Zuric a fer-se la foto perquè la imatge del club està per sobre de la seva mandra, el president hauria de tenir autoritat per fer-los quadrar. Potser un dia Piqué serà president. Avui ho és, segurament sense voler-ho, Messi. El que dimecres reia en silenci al costat de Grau era el president escollit pels socis, i estaria bé que deixés de fer de teloner.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT