"És molt temptador imaginar que el destí va canviar a Wembley"

Podem dir que aquella final va marcar per sempre més el destí del Sampdoria i el Barça?

No ho sé, la veritat. Seria parlar per parlar, però lògicament és molt temptador imaginar que el destí dels dos clubs hauria estat molt diferent si s'hagués guanyat aquella Copa d'Europa a Wembley.

Com recorda aquella final?

Sincerament? No m'agrada parlar dels partits perduts, m'agrada parlar dels partits guanyats. No vull parlar d'aquella final, eren dos equips meravellosos i qualsevol hauria pogut guanyar. Massa cops em pregunten per aquell partit, i sempre des de Barcelona (rialles).

Parlem dels èxits del Sampdoria, doncs. No era gens fàcil guayar la lliga italiana el 1991, amb els holandesos al Milan, i els alemanys a l'Inter...

Sí, no era fàcil. Però nosaltres tenim un equip fantàstic. I els principals jugadors érem italians, com el Mancini, el Vialli o el Lombardo. Però també teníem jugadors com Toninho Cerezo, que era una meravella. Com sabia llegir el futbol! Gats vells com Vierchowod. No va ser una casualitat guanyar la lliga italiana, perquè era un dels millors equips en què he tingut la sort de jugar. Era un equip compensat, molt competitiu. Boskov ens feia treballar fort tàcticament i físicament.

Com veu l'actual situació del Sampdoria?

Amb dolor, no és fàcil. Però segur que aconseguiran tirar endavant. No s'han fet bé les coses, però un descens és inesperat i dolorós.

I el Barça?

Tothom ho pot veure cada dia per la televisió. Un equip fantàstic, el millor del moment ara mateix.