Publicitat
Publicitat

El tercer equip

Suposo que a aquestes altures ja ningú es creu que el Barça juga aquesta nit contra el Manchester. El gran equip d'Alex Ferguson és temible, però sense Cristiano ja no genera cap ràbia. Té grans jugadors, és agressiu, ha demostrat multitud de vegades la seva competitivitat, però no ens provoca res. El vam guanyar a Roma i potser el tornem a guanyar avui, però no hi tenim cap compte pendent, cap venjança, cap rancúnia: de tant en tant fa una mica de por, però poca cosa més. Té molt bons jugadors i el seu entrenador és un murri que se les sap totes, a part de ser una institució al seu país. Però no li volem cap mal. Tenen la nostra admiració i el nostre respecte, i viceversa: sentim el seu afecte i agraïm els seus elogis reverencials. Contra el Manchester juguem avui un grandiós partit, però si fos per ells seria tan sols això: un partit de futbol, una apassionant final de Champions i prou. Perquè la final d'aquesta nit la sobrevola en realitat l'ombra allargada d'un tercer equip. No cal que hi donem tantes voltes: el Barça no juga avui contra el Manchester sinó contra el Madrid. Després de la victòria èpica a les semifinals, l'exèrcit del mal apareix a l'horitzó com el catalitzador necessari de totes les nostres emocions. Hem hagut de suportar-ho tot: acusacions de dopatge per mitjà interposat, campanyes que denuncien un inventat favoritisme arbitral, insinuacions de corrupció, sospites de joc brut. Només ha faltat que algú ens acusés de terrorisme, i jo no descartaria que això es produeixi si el Barça es proclama campió aquesta nit. La campanya ha culminat amb la cèlebre bossa nova dels per què , el deliri psicòtic que Mourinho va escopir per error a l'exterior de la consulta del seu psiquiatre.

Aquesta nit el Barça vol guanyar el títol més important del món i, per sobre d'això, vol reestablir el seu honor. Cada gol que marquem serà en realitat una bufetada a la banda que ens ha intentat guanyar per la via militar el que havia perdut per la via esportiva. Si Carles Puyol aixeca la copa de les orelles podrem dir que ha començat per fi la nova era del futbol. No tan sols perquè el Barça esdevindrà definitivament el club de referència del segle XXI, sinó perquè ho haurà fet amb un model que mima el futbol de casa, que respecta l'adversari i que defensa l'honor de la feina ben feta. La victòria blaugrana tindrà efectes devastadors a la Casa Blanca, perquè convertirà en ridícula la Copa del Rei de València, desemmascararà encara més la farsa que han construït a mitges Florentino i Mourinho i enviarà al món un missatge d'ètica i esperança. Amb tots els respectes per al Manchester, avui volem guanyar el tercer equip.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT