Cada una de les tres etapes d'alta muntanya que la Vuelta a Espanya va plantejar abans del segon i últim dia de descans -que és avui- han servit per anar confirmant la solidesa de Joaquim Rodríguez com a líder de la cursa mentre la resta de rivals van perdent les opcions. Ahir, Alberto Contador novament va demostrar que és l'únic capaç de plantar-li cara, però com ja està sent habitual va sortir mal parat del cara a cara amb el català i va perdre sis segons més. Ara són 28 segons els que separen el Purito i el madrileny en la classificació general.
L'etapa es podria considerar la reina de l'edició. En els 183 km de recorregut s'havien de superar dos ports de primera categoria (San Lorenzo i La Cobertoria) abans d'arribar al port final de Cuitu Negru, un brutal afegit al ja conegut port de Pajares, asfaltat aquest any especialment per a la cursa, que tenia rampes sostingudes de més del 20%. En aquesta etapa Chris Froome va perdre definitivament totes les opcions de tornar a ser el podi de Madrid i Alejandro Valverde es va mostrar voluntariós però també una mica per sota dels dos primers després d'una temporada molt carregada.
Incertesa a La Cobertoria
A diferència del dia anterior, la cursa va ser selectiva des d'un bon principi, quan l'equip Saxo Bank va posar un gran ritme ja al port de La Cobertoria gràcies a la feina de Dani Navarro. El líder era a la cua del grup, la qual cosa va generar incertesa en Contador, que no es va atrevir a atacar tot i intuir la debilitat de Rodríguez. Posteriorment, el Purito va declarar que tan sols s'havia endinsat en el grup per refugiar-se del vent i així desgastar-se menys.
De fet, al port final va tornar a resistir les temptatives del doble campió del Tour de França i fins i tot va exhibir el seu final explosiu per esgarrapar dos segons més, que es van sumar als quatre aconseguits per la tercera plaça a l'etapa -que li atorgava una bonificació-. Les dues primeres posicions es van repartir entre els escapats, una parella de gran nivell formada pel tercer classificat de l'últim Giro d'Itàlia, Thomas De Gendt, i l'italià Dario Cataldo, que va regular millor el seu esforç agònic i es va endur la victòria.
