Publicitat
Publicitat

Iniesta, sublim entre línies, fa d'enllaç en dos gols amb dues assistències brillants

Un toc de màgia desactiva la basculació

Molt probablement el Llevant, amb un plantejament prudent basat a defensar-se replegat i esperar algun contraatac, hauria perdut igualment, derrotat i destrossat per l'eterna possessió d'un Barça que el va fer viure arraconat durant 90 minuts al seu propi camp.

Però si els visitants podien tenir alguna esperança de resistir al Camp Nou i esgarrapar algun punt, Andrés Iniesta es va encarregar d'esmicolar-los-hi als tres minuts de joc, amb una assistència d'esperó magistral després d'una llarga jugada dels blaugranes que va finalitzar Cesc amb una suau definició. El manxec va rematar la feina abans del descans amb un toc amb l'interior del peu en el gol de Cuenca, el 3-0, que matava el matx. El gol matiner va dibuixar un nou escenari de partit, còmode per al Barça, inacabable per al Llevant. Els de Juan Ignacio Martínez no es van atrevir a canviar el guió i van aguantar el bany de futbol i moviment dels blaugranes, pacients i estratègics com sempre amb la pilota als peus.

Sortir per entrar

No hi ha un únic secret que defineixi el sentit de la circulació de la pilota del Barça en jugades com la del primer gol, però hi ha un detall que destaca per sobre de la resta, i és l'habilitat que té el Barça per trobar, de sobte, una passada decisiva que canvia el ritme enmig d'una monòtona consecució de tocs que implica tot l'equip. Davant l'espessa defensa del Llevant, distribuïda en forma piramidal, el Barça va tornar a fer una exhibició sobre com triangular de dins a fora, de fora a dins, duent la pilota d'un costat a l'altre amb tossuderia i convicció.

L'efecte d'aquest rondo gegant aprofitant tot l'ample i llarg del camp sempre acaba sent una errada, mínima i gairebé invisible, en la basculació defensiva del rival que els hàbils pilotaires sempre descobreixen en el moment precís. La jugada del primer gol de Cesc comença a la frontal de l'àrea del Llevant, s'allunya de la porteria de Munúa i trepitja fins i tot el mig camp del Barça, passa per les botes de Puyol al cercle central per acabar traçant una diagonal, dividida en quatre passades curtes però agilíssimes: Puyol a Xavi, Xavi a Messi, Messi a Iniesta i Iniesta a Cesc.

Cesc, totterreny

El 3-4-3 té un altre aire quan un dels encarregats d'interpretar-lo sobre la gespa és Cesc, intrèpid entre línies, profund en atac, hàbil per connectar amb Messi, per intercanviar-se una vegada i una altra la posició de davanter i mitja punta. Les seves permutes van ser un maldecap constant per a Ballesteros i Xavi Torres, que mai van saber-se repartir la responsabilitat de frenar la letal parella d'atacants.

L'ex de l'Arsenal necessita recorregut, metres, pilota per expressar les seves ànsies de participar en el joc col·lectiu. Cesc va fer seu un imaginari passadís vertical per ser l'home més avançat en atac i, al mateix temps, l'encarregat d'ajudar en alguna cobertura a Puyol, Mascherano o Keita. Però també va llegir bé les línies horitzontals per caure a la banda, sobretot a la d'Alexis. L'escenari de partit, obert i amb ritme, li va permetre fer-ho amb total llibertat. Al seu voltant, se'n van beneficiar Iniesta, força lliure durant tot el partit, i Messi, que va tornar a fer de les seves quan va encarar.

Més continguts de