De la transició a la consolidació per fer el gran salt a Europa

BarcelonaFeia molt de temps que una derrota dura (0-3 en el derbi contra el Barça) i determinant (va acabar d’ensorrar les opcions europees per a aquest curs) alterava tan poc els ànims de l’espanyolisme. Un entrebanc que no ha modificat cap punt ni cap coma del guió previst per al futur més immediat a les oficines de Cornellà.

L’Espanyol continua avançant a pas ferm, sense veure’s condicionat per uns resultats que s’entenen com a comprensibles en l’inici d’un procés que s’ha d’allargar en el temps. La lògica del Chen Yansheng empresari és tan clara com pràctica: si tens el novè pressupost, entra dins dels càlculs ser novè. El mandatari xinès ha passat l’última setmana a Barcelona, en una visita clau per acabar de planificar les línies mestres per al curs vinent. “Les reunions amb Chen em conviden a ser molt optimista, més que l’estiu passat, quan amb Ramon Robert ens reuníem a Londres i veiem un desert, un panorama en blanc i negre. Ara tot és il·lusionant”, explicava fa uns dies Quique Sánchez Flores, un dels pilars esportius al voltant del qual gira l’ambiciós projecte espanyolista. D’ell i del director esportiu, Jordi Lardín, en sortiran els noms que han de permetre a l’Espanyol aconseguir poder optar a estar, ara sí, entre els vuit primers.

Menys fitxatges, però importants

Malgrat que des de part de l’afició espanyolista s’hagi criticat que, en alguns moments, a l’equip li hagi faltat fer un pas endavant, el rendiment de l’equip dona la raó a Quique. L’Espanyol no assolia els 50 punts des del 2005. Enguany ho ha fet, a més, amb una plantilla totalment renovada després de 33 moviments entre altes i baixes. Un any de transició per establir les bases del que ha de venir. Per a la temporada vinent la renovació també serà significativa, encara que menor, ja que ara ja hi ha una base a partir de la qual desenvolupar-se. Fins a 15 dels 24 jugadors que han participat amb el primer equip seguiran l’any vinent gairebé amb total seguretat.

En l’apartat de baixes, cinc peces (Rubén Duarte, Víctor Álvarez, Salva Sevilla, Álvaro Vázquez i José Antonio Reyes) tenen molts números de sortir, mentre que n’hi ha quatre més que encara no tenen clar el seu futur. En aquest últim apartat s’hi inclouen els cedits Diego López i Diego Reyes, per a qui l’Espanyol ja negocia amb els seus respectius clubs, el Milan i el Porto, diferents fórmules de traspàs o d’incorporació assequibles econòmicament. Tampoc tenen clar el seu futur Caicedo ni Roberto Jiménez, que depenen de l’arribada de nous davanters i de la continuïtat de Diego López, respectivament. Només un dels dos porters continuarà.

Pel que fa a les altes, aquest estiu es preveu força més tranquil que l’anterior, que va deixar un tancament de mercat boig amb moviments la nit del 31 d’agost. “No volem córrer a l’estiu”, adverteix el conseller delegat Ramon Robert, que confia a tenir la plantilla pràcticament tancada el primer dia de la pretemporada. Per a Lardín, que des del desembre que planifica la plantilla, el curs que ve ha de ser el de la consolidació: “Incorporarem quatre o cinc jugadors importants que vinguin a millorar el que tinguem”. Entre ells, Sergio García, que arribarà lliure a l’estiu després de no haver pogut convèncer l’Al-Rayyan perquè el deixés sortir al gener, i Mihailo Ristic, un prometedor lateral esquerre serbi de 21 anys per a qui es pagarà prop d’1,2 milions a l’Estrella Roja.

Una de les principals necessitats, a més d’assegurar la porteria, serà cobrir la posició de central: amb Óscar Duarte lesionat de llarga durada i sense Demichelis, que va marxar al gener, l’Espanyol només té dos jugadors, Diego Reyes i David López, que puguin jugar a l’eix de la defensa amb garanties. “Soc optimista perquè hi ha lucidesa, compromís i claredat. La gent que vol aparèixer a l’Espanyol sona bé”, constata Quique. Lardín és més precís: “A molts jugadors de nivell altíssim, que han sigut internacionals amb la selecció espanyola i que juguen fora, els parles del projecte i estan motivats per quan acabin els seus contractes”. Possibles vendes, la classificació final d’aquest curs i el límit salarial que imposi la Lliga marcaran els límits d’una despesa que ha de servir per ajudar a fer el salt definitiu.