Publicitat
Publicitat

VALLPARADÍS

Un trauma, una casa i una família: el jugador perfecte

Abans de fer por, Pete Mickeal en va passar. Tenia 16 anys i el seu cosí, a qui ell considerava un germà, es va suïcidar perquè no va poder superar el trauma de la mort de càncer de la seva mare. L'avui jugador del Barça Regal es va espantar. Es va amagar i va deixar d'anar durant un temps a l'institut. A casa, però, no el van poder ajudar gaire; els seus pares es van divorciar i el seu germà va passar una temporada a la presó.

Explica el ciclista Lance Armstrong en el seu llibre autobiogràfic que per superar el càncer els metges van haver de matar-lo. "O gairebé. L'única manera de derrotar la malaltia era eliminant-nos tots dos, a mi i a ella. Els doctors, això sí, em van deixar amb un filet de vida i, després, em van ressuscitar", diu el set vegades campió del Tour de França.

Una cosa semblant va viure Pete Mickeal, que es va quedar sense ganes de viure. D'aquella experiència, però, el jugador en va sortir reforçat i mai més s'ha sentit dèbil. Ara té tantes ganes de viure que qualsevol contratemps, com el que va viure la temporada passada, li sembla poca cosa.

Ahir, mentre veia Pete Mickeal competir al Nou Congost en la primera semifinal de la Lliga Catalana, vaig adonar-me que les ganes de viure no són l'única cosa que Pete Mickeal encomana. L'aler lluita totes les accions i no tan sols en els partits sinó també en els entrenaments, cosa que obliga els seus companys a apujar el nivell d'intensitat per ajustar-lo al del nord-americà.

Als bons entrenadors els agrada tenir jugadors que rendeixin durant els partits claus. Els excepcionals, categoria en què es troba Xavi Pascual, prefereixen els que també ho fan en els entrenaments. Els primers guanyen partits. Els segons, a més, augmenten el nivell de l'equip.

Avui en dia tots els rivals tenen por de Pete Mickeal, amb qui és molt difícil competir a sobre d'una pista de bàsquet. Arriba abans i amb més força. Els seus companys, en canvi, l'adoren perquè és el líder que qualsevol exèrcit voldria per anar a la guerra. No és dels que s'amaguen al darrere de la trinxera a donar ordres, sinó dels que miren el rival als ulls mentre corren cap a la seva posició.

Tres són els temes dels tatuatges que Pete Mickeal porta gravats als braços; el seu germà, el seu comtat natal i la seva neboda. Una vida resumida en quatre dibuixos. Un trauma, una casa i una família, els tres ingredients necessaris per cuinar el jugador perfecte.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT