Publicitat
Publicitat

ESPÈCIE PROTEGIDA

Una travessia del desert amb final feliç

Digueu-me ingenu, però crec que la junta general d'accionistes d'ahir representa un punt d'inflexió en la història de l'Espanyol. La situació global de crisi profunda en què ens trobem és, paradoxalment, un factor favorable. Ho és perquè tots plegats estem més preparats per donar, rebre i entendre males notícies. I ho és perquè el rigor pressupostari, l'austeritat i, en definitiva, el sentit comú aplicat a la gestió són els valors dominants.

El futbol no n'hauria de ser una excepció. I, en termes globals, el futbol és un negoci ruïnós que, de manera excepcional, no segueix per ara el camí dels negocis ruïnosos. L'estat de fallida tècnica d'aquest negoci està directament vinculat a uns costos salarials que no són sostenibles en relació als ingressos que generen. Per tant, cal una patronal madura que pacti límits salarials. En aquest sentit, la política de l'Espanyol amb el planter i el seu valor afegit el situen en una molt bona posició de sortida.

Aquesta travessia la pot fer millor un Condal silenciós que deixa fer que no pas un Dani populista i presidencialista. Confio en la seriositat de Sergio Oliveró. El diagnòstic és correcte: reduir el deute, superar les tensions de tresoreria (això ens permetrà vendre millor) i lleuger canvi de tendència. També m'agrada el marcatge de l'Apmae, basat en una anàlisi rigorosa. I crec que Oliveró, tot i ser el destinatari d'una part de les seves crítiques, considera l'Apmae com una aliada per ajudar a suportar aquesta travessia que, n'estic convençut, acabarà bé.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT