Publicitat
Publicitat

Un, dos, tres, quatre i cinc o com entrenar-se amb llàgrimes

Atura l'entrenament, llegeix alguns retalls de premsa, plora, s'asseca les llàgrimes i segueix entrenant-se. Mentre totes les emissores de ràdio recordaven la no conveniència de realitzar activitats físiques per l'elevada temperatura, Àngel Mullera va entrenar-se ahir a les pistes d'atletisme de Lloret de Mar. Un dia més.

Mully, el nom que l'atleta porta escrit a la part de darrere de la seva samarreta negra, no ha deixat d'entrenar-se. "Com un animal", diu sense mentir, mentre agafa cinc tanques i les distribueix per la recta que hi ha just al davant de la porta, on hi ha un panell que recull alguns dels articles que s'han publicat als mitjans de comunicació. La majoria fan referència a ell, com un dels tríptics que hi ha a consergeria. "Tant si et trobes amb la victòria com amb la derrota, tracta-les com si fossin el mateix impostor", diu una frase de Rudyard Kipling que acompanya una fotografia de l'atleta.

Ara toca tècnica de cursa. Àngel Mullera evita les cinc tanques i torna per un dels laterals. Mentre va, tota la concentració se centra en els obstacles. Mentre torna, en el seu cas. Un, dos, tres, quatre i cinc. "Que vinguin a veure com m'esforço i sabran per què corro tant", crida. Un, dos, tres, quatre i cinc. "Dormir, necessito dormir, però no paro de pensar-hi", es lamenta. Un, dos, tres, quatre i cinc. "Molt fort això de les 2.000 persones que m'han donat suport a Facebook, no trobes?", pregunta sense esperar resposta. Un, dos, tres, quatre i cinc. "No podreu amb mi, em fareu més fort", torna a cridar. Un, dos, tres, quatre i cinc. "Diuen que em defensi però no m'ho deixen fer", maldiu. S'accelera massa i el seu entrenador, l'inseparable Isidre Jiménez (fa 17 anys que estan junts), li recorda que ha de mesurar millor les passes. Fa calor i la suor ja és tan evident com la ràbia que acumula.

Beu, però no vol donar per acabat l'entrenament. "Si alguna cosa m'ha ensenyat la meva mare és a no rendir-me mai, a lluitar. Saps què? Això és el que penso fer!", deixa anar. Torna a les tanques. Un, dos, tres, quatre i cinc.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT