Publicitat
Publicitat

El trident d’atac guanya pes golejador en l’evolució del Barça

Luis Suárez s’afegeix a l’encert de Messi i Neymar i, junts, ja carreguen el 67% dels gols de l’equip

El Barça de Luis Enrique segueix avançant en el seu camí entre bons resultats, recents victòries de prestigi i fórmules tàctiques innovadores. El triomf davant el París Saint-Germain amb un experimental dibuix va generar, en paral·lel, elogis a l’atreviment del cos tècnic i cert desconcert per la facilitat amb què el Barça canvia de cara i d’alineació. La persecució de la imprevisibilitat col·lectiva s’ha convertit en un gir tan dràstic que el rendiment sembla mutar entre dies més lluïts o més espessos. I, en aquest escenari de reunir les millors sensacions, l’equip ha trobat la versió més golejadora del seu poderós trident ofensiu. Luis Suárez, cada cop més integrat, comença a veure porteria i s’ha afegit a l’encert que ja estaven tenint Neymar i Messi. L’argentí ha acabat d’esclatar en les últimes setmanes per tornar a erigir-se en el màxim golejador de la plantilla, amb 21 gols. Entre els tres acumulen el 67% dels gols de tot l’equip. Si s’hi sumen els de Pedro, el quart atacant del primer equip, la xifra creix fins al 73%.

Les portades esportives després del 3-1 en Champions centraven la seva mirada, unànimement, en els tres golejadors blaugranes. El to era, a mitges, treure pit de davantera estel·lar i, a mitges, alertar de la temptació de no cuidar prou el joc per arrepenjar-se en la seva punteria.

Però el cert és que els números dels tres jugadors, a l’espera que Suárez comenci a rondar les xifres que projecta (uns 27-30 gols per any si segueix la progressió dels últims dos anys a Anglaterra), no són gaire diferents dels d’altres temporades. El trio Messi-Pedro-Villa de la Champions de Wembley 2011 canalitzava el 68% dels gols totals (el 72% si s’hi afegeixen els de Bojan), i l’any del triplet, amb Messi-Eto’o-Henry, el pes golejador era d’un 63%, que augmentava fins al 70% amb l’aportació del quart atacant (Bojan). L’any 2006 a París és l’any menys clar en atac. La combinació de Ronaldinho-Eto’o-Giuly (o Messi) garantia el 56% dels gols, que pujaven fins al 62% si en lloc d’un extrem jugava Larsson.

Altres atacs d’Europa

A Europa hi ha altres exemples de clubs que especialment depenen de tres o quatre futbolistes per fer gols. El Reial Madrid és el cas més destacat, amb un 78% del pes centralitzat en quatre jugadors (Cristiano, Benzema, James i Bale). L’última víctima blaugrana, el PSG, focalitza en el trio Ibrahimovic-Cavani-Moura més del 71% dels gols.

Ni tan sols el Bayern Munic de Guardiola, on Götze és més golejador que els teòrics davanters (Lewandowski i Müller), reparteix gaire més els gols. Entre quatre assumeixen el 69% dels gols.

L’any passat al Celta Luis Enrique va acabar centrant el 65% dels gols en Nolito, Charles i Orellana, i creixia al 75% amb Álex López com a quart protagonista. “El gol em dóna tranquil·litat i confiança”, deia dimecres Luis Suárez. A aquest Barça en construcció, també.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT