24/04/2012

Un últim esforç

2 min

Els jugadors del Barça i Pep Guardiola, una vegada més, han sabut perdre. Han acceptat la derrota sense excuses, no han responsabilitzat del mal resultat un tercer i han felicitat el Reial Madrid per la victòria i perquè ja és virtualment campió de Lliga.

Els aficionats del Barça que dissabte van ser al Camp Nou també van saber perdre. Van estar tot el partit animant malgrat que el resultat era horrorós i al final, tot i que la Lliga s'escapava definitivament, van continuar donant suport a l'equip. La patacada ha provocat crítiques legítimes i comprensibles però en general la reacció ha estat assenyada, tranquil·la i constructiva. Afortunadament la tristesa, la decepció, la frustració i la ràbia (emocions inevitables) de perdre un títol important contra el Madrid no han desencadenat una tempesta perfecta amb conseqüències devastadores per a la institució. La gent del Barça ha entès que l'equip ha fet tot el que ha pogut per atrapar el Reial Madrid i que per desgràcia el dia del cara a cara la màquina que normalment funciona amb agilitat i lucidesa es va encallar.

És la primera vegada que el Barça de Guardiola no és capaç de trobar, en cap moment, el to adequat d'un partit decisiu. El cansament està passant factura i molts jugadors estan arribant al límit de la seva capacitat de resistència, per això aquesta nit el Camp Nou serà un factor decisiu. Els aficionats tindran la missió d'acompanyar els futbolistes en un duel a caixa o faixa, un partit que després de la trompada a la Lliga és el més important de l'any. En els últims mesos els culers que van a l'estadi han estat capaços de donar abans de rebre, d'oferir suport i ànim abans d'obtenir bon joc i resultats positius.

A poc a poc el Camp Nou està deixant de ser aquell estadi ple de botiguers que esperen que el treballador ho faci bé per aplaudir, que diria Manuel Vázquez Montalbán. Aquesta nit un equip cansat i ferit ha de remuntar un marcador advers per tenir dret a disputar, aquest any també, la final de la Lliga de Campions, i això només serà possible si els barcelonistes que vagin a l'estadi es deixen la pell per animar. El més normal és que hi hagi moments de neguit, de dubte, de por, d'incertesa, però una plantilla que ens ha regalat tants minuts de bon futbol i que ha guanyat tant es mereix un públic entregat sense condicions. La situació és límit i per no haver de tornar a demostrar que el Barça sap perdre, la comunió entre l'equip i l'afició és més imprescindible que mai.

stats