Encara no ha ensenyat la cara tàctica genial i imprevisible, però sí la més coherent i responsable. Vilanova no juga a ser qui no és perquè sap que seguir el que sent és el camí més segur, i ha exhibit aquesta convicció en les seves intervencions en els primers partits de la temporada. Tant amb l'Osasuna a la Lliga com contra l'Spartak a la Champions, ha animat a la remuntada des de la correcció del dibuix. Res nou en el manual blaugrana, però tampoc res nou en la màxima ambició del pla. Si a Pamplona va mantenir la defensa de quatre per ajuntar dos migcentres per darrere de Messi i els tres davanters, dimecres va optar pel 3-4-3 en la derrota abans de tornar al 4-3-3 en la victòria per mantenir l'equilibri. Diferents vestits amb un únic objectiu: estimular l'equip en situacions d'emergència.
