Publicitat
Publicitat

ESPÈCIE PROTEGIDA

Els valors de l'Espanyol: una proposta (i 2)

La setmana passada enunciava quins havien de ser els valors de l'Espanyol des d'una perspectiva estratègica. Ara cal donar contingut a la proposta.

Radicalment modern. En termes musicals, l'Espanyol ha de ser l'opció indie. Allunyats del gregarisme de les grans marques comercials, hem de positivar la nostra condició de minoria transformant-la en distinció. Aprofitar al màxim les xarxes socials i el seu valor alternatiu davant la batalla perduda dels mitjans de comunicació convencionals. Optar per dissenys innovadors en el marxandatge i en les samarretes. I treure'ns aquest barret ranci que portem incrustat sobre l'escut.

Virtuosament auster. Hem de ser austers perquè no tenim altre remei. Però en una conjuntura com l'actual, l'austeritat és un valor. Ara més que mai, molesta el que guanyen alguns jugadors i el que es gasten i deuen alguns clubs. I una part d'aquests deutes són a la Seguretat Social. I una part del que cobren els jugadors ho fan a través d'empreses per minimitzar el cost fiscal. Tot, això sí, en nom de la pàtria (d'aquesta o d'aquella segons el dia de la setmana). L'Espanyol hauria de tenir una gestió transparent que li permetés explicar la concreció d'aquesta política d'austeritat i com paga els seus deutes. I si pel camí hem de traspassar Javi Márquez al mercat d'hivern, ho fem i ho expliquem bé.

Compromès socialment. Un dels conceptes claus de les teories modernes de les organitzacions és el de responsabilitat social corporativa (RSC). Sense oblidar la seva missió cal que les empreses s'impliquin amb l'entorn i facin alguna cosa per ajudar a millorar-lo.

Òbviament, en últim terme, això té un retorn positiu per a la pròpia empresa (en termes d'imatge, de vendes). Però aquest retorn només es dóna si no és el seu objectiu principal.

Aplicat a un club de futbol, es pot concretar en projectes vinculats a barris i escoles. Però no des dels valors del guanyador que destina el seu temps lliure a jugar al pòquer amb ulleres de sol i cascos. Projectes de base gestionats des del club per generar vincle de manera indirecta. No anar a vendre Espanyol: anar a desenvolupar projectes amb sentit. I aquí el paper dels jugadors del primer equip és fonamental.

Una part de la massa social es queixa de la seva poca implicació amb penyes i altres entorns periquitos. Jo els exigeixo més: no em preocupa tant que satisfacin els fidels com que facin proselitisme entre els que encara no han vist la llum.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT