Esports 20/05/2017

Quan no vas viure la història que et fan repetir

Cinc dels habituals titulars del Màlaga no havien nascut en les Lligues de Tenerife del 92 i el 93

i
Natalia Arroyo
2 min
Imatge dels jugadors del Màlaga en un entrenament previ al partit contra  el Reial Madrid de l’última jornada de Lliga.

BarcelonaEn plena celebració dels 25 anys de la final de Wembley, el barcelonisme està invocant amb més força que mai l’esperit de les Lligues de Tenerife (1991/92 i 1992/93) que va endolcir l’era Dream Team. És el refugi d’esperança que li queda al Barça, que sap que s’ha arribat a l’última jornada amb una única combinació guanyadora: que el Madrid perdi contra el Màlaga i que els de Luis Enrique no punxin amb l’Eibar al Camp Nou. És la mateixa carambola que calia en aquella última jornada el 92 i el 93.

És una carambola que hauran sentit relatada, però que no van viure en primer persona cinc dels habituals titulars del Màlaga, perquè no havien nascut encara. La plantilla de l’equip andalús és una de les més joves de Primera. És el cas del golejador Sandro Ramírez, nascut el juliol del 1995 i màxim referent ofensiu dels malaguenys. És, també, la gran esperança del Barça, el club que va acabar-lo de formar des de cadet.

No és l’única peça de la columna vertebral malaguenya que ha sentit els noms d’Óscar Dertycia o de Pier Luigi Chierubino, els autors dels gols en el 2-0 de l’any 1993 i del 3-2 de l’any 1992, molt en diferit. Pablo Fornals, migcampista decisiu en l’esquema del Màlaga, és del 1996, i Javier Ontiveros, elèctric extrem, va néixer l’any 1997. Encara s’hi podrien sumar Federicco Ricca (94) al lateral esquerre, Michael Santos (93) si apostés per una segona punta, i el central Diego Llorente (93), tot i que aquest últim, cedit pel Madrid, no jugarà per la clàusula de la por.

Decidir qui el reemplaçarà -probablement Demichelis, que aprofitarà l’última jornada per retirar-se, com Duda- serà una de les grans preocupacions del tècnic Míchel González per al partit d’avui. Només una, perquè l’altra tindrà a veure amb l’enrenou que es va crear per unes declaracions seves en què afirmava que era “més madridista que Valdano”, l’entrenador d’aquell Tenerife que va frustrar els títols blancs fa més de dues dècades. No va ajudar a calmar els ànims que el president dels malaguenys, a través de Twitter, titllés els catalans d’“escòria”, unes paraules que li van comportar una multa econòmica recentment.

Per això els càlculs blaugranes reclamaven alguna ensopegada madridista abans d’arribar a la Rosaleda. Però, si va passar dues vegades, ¿per què no pot tornar a passar? Perquè el soci del Barça no espera que aquest Madrid que arriba eufòric després de golejar el Celta a Vigo (1-4), es bloquegi a la Rosaleda com es va bloquejar la generació dels Sanchís, Buyo i Hierro a Tenerife. Una generació que, per als joves actuals, era gairebé futbol en blanc-i-negre.

stats