BARÇA
Esports 25/02/2017

De vicepresident a president del Barça

Jordi Cardoner segueix la línia traçada pel seu avi Nicolau Casaus

i
Albert Llimós
7 min
Bartomeu i Cardoner celebrant el triomf electoral del 2015, amb Bordas, Monés i Teixidor en segon terme.

BarcelonaFa unes setmanes el diari As avançava que Josep Maria Bartomeu no acabarà el seu mandat, i que qui més força té dins la junta per agafar el relleu seria el vicepresident primer, Jordi Cardoner. Una informació que fa setmanes que circula al Camp Nou -a l’ARA li ha arribat de tres fonts diferents-, però que va desmentir amb rotunditat el mateix president, Cardoner i els canals oficials de l’entitat. “No hi ha tema”, asseguren els responsables del Barça.

Malgrat la seva aclaparadora victòria electoral el 2015, amb més del 54% dels vots, al voltant de la figura de Bartomeu sempre hi ha hagut la cantarella sobre un comiat precipitat. El precedent del 2014, quan Sandro Rosell es va fer fonedís d’un dia per l’altre, cedint el poder al seu amic Bartomeu, ajuda a recrear aquest clima d’incertesa, malgrat -insistim- la rotunditat amb la qual s’expressa el mateix president per assegurar que el final del camí serà el 2021.

Jordi Cardoner, com Bartomeu amb Rosell, és amic de l’actual president. Es van conèixer a l’Escola Aula de ben petits, i han anat compartint viatge des dels 6 anys. De fet, va ser l’actual president qui va emplaçar-lo l’any 2008 a pujar al vaixell de Rosell, i van quedar tots tres un dia per esmorzar i marcar el futur de la candidatura que acabaria guanyant dos anys més tard. No va ser aquell dia quan l’actual vicepresident va conèixer Rosell. Havien compartit projecte, en aquest cas empresarial, molts anys abans, durant la dècada dels 90. Els tres, juntament a l’exdirectiu Eduard Coll, van estar al darrere de l’empresa immobiliària Iniciativas Comas, amb la qual Bartomeu i Cardoner van estar vinculats, amb càrrec, des del 1996 fins al 2007.

Sense consens

Amb Rosell, Cardoner va entrar al club el 2010, resseguint els passos del seu avi, Nicolau Casaus. Sempre ha sigut l’home fort dins l’àrea social, rellançant la Fundació i amb una sensibilitat extrema pel món penyístic. Una figura de pes que ha tingut els seus estira-i-arronses amb altres vicepresidents, i que no té el consens de tota la directiva de cara a una hipotètica futura carrera electoral. “Farà un pas endavant segur. Al Barça hi té un projecte personal”, resumeixen als despatxos nobles del Camp Nou, assumint que es tracta, això sí, d’una opció “totalment legítima” d’una figura que ha sabut organitzar la seva vida laboral al voltant del Barça.

Jordi Cardoner i Jordi Cruyff

Fa tres anys va deixar enrere una etapa de 16 anys com a director general d’una multinacional alemanya i es va reinventar professionalment, engegant nous projectes que li permeten total llibertat a l’hora de treballar. La seva agenda és la més carregada de tots els directius, amb viatges i actes permanents, de fotografia en fotografia, cosa que intenta compensar anant al despatx en hores intempestives, caps de setmana inclosos. “Tots hem fet un pas enrere menys ell, es passa 24 hores pensant en el mateix”, critica un company de junta. Bartomeu pretén que el club estigui cada vegada més professionalitzat, amb menys presència dels directius en el dia a dia i més responsabilitat per a l’àrea executiva. Una tendència que xoca amb l’activitat frenètica del vicepresident primer, en permanent contacte amb els socis i les penyes, entestat a donar vida pròpia a una Fundació que ha triplicat les dimensions durant els últims anys i que li ha permès establir una bona i estreta relació amb el poder institucional i econòmic de Catalunya. Una manera d’actuar de la qual alguns recelen, però que una àmplia part de la cúpula comprèn: “Els directius han d’estar rodejats dels millors professionals, però en la part social, de sentiment, els socis han votat Bartomeu i Cardoner, ells han posat la cara”.

Cardoner té un coneixement exhaustiu de la massa social, cosa que li atorga credibilitat entre bona part dels companys de junta: “Porta 54 anys mamant Barça, quaranta llargs des de dins”. Fins i tot, alguns directius que admeten que no són pròxims a ell, es rendeixen a la seva tenacitat: “Em quedaria tranquil sabent que el president és una persona que s’estima el club com ell. Té un criteri molt fi, ningú s’estima el Barça com se l’estima ell”. El qualifiquen de “treballador incansable”, “seriós i mesurat”, amb capacitat per “delegar”, i capaç d’estar-se tota l’estona que calgui amb un soci queixós. “Parla amb fets”, resumeix un company de junta. “Mai reacciona en calent, sempre és reflexiu, obre angles que altres no veiem”, afegeix una altra persona amb pes dins del Barça de Bartomeu. N’hi ha d’altres que consideren que li falta modernitat i discurs esportiu, però recorden que Josep Lluís Núñez va dominar el Barça durant més de dues dècades sense aquests atributs. Cardoner -apunten dins la junta- entroncaria amb aquesta línia de gestors.

Els que han treballat amb ell destaquen que “és molt conscient d’on és i del que ha de fer per quedar bé”. Domina l’escenari, malgrat que es mou en una àrea complexa com la social, que pot servir de rampa de llançament per a una futura campanya electoral, però que pot fer descarrilar el tren. “És una àrea de moltes queixes i poques lloances. Et pots tornar boig si et mous per les sensacions del moment”, expliquen els que ho han viscut. Pel seu tarannà, Cardoner va amb peus de plom, mesurant les intervencions i moviments, marcant distàncies quan ha calgut amb el discutit Espai d’Animació, que l’any 2013 li va suposar un dels episodis més complicats en la seva relació amb l’opinió pública. Va ser a la SER, quan se li va preguntar sobre la venda d’entrades a socis vetats pels Mossos. “No hem amagat informació, només hem deixat d’explicar-la”, va dir, sense fortuna.

El món de les penyes

Una taca per a una figura que se sent còmoda davant dels micròfons, fent ús d’una oratòria sòlida, a vegades barroca, mai amb estridències. Cardoner s’ha presentat com la cara amable de la junta en alguns dels temes més espinosos, com quan va contactar amb Jordi Cases per intentar que retirés la querella del cas Neymar, o va aixecar la papereta en blanc quan es va votar l’acció de responsabilitat contra Joan Laporta i la resta d’exdirectius. Al seu costat hi ha tingut Pere Jansà, l’executiu que sustenta l’àrea social, i durant molt temps Pau Vilanova, l’home que “més quilòmetres” ha fet per les penyes, d’acte en acte. I és que les penyes han sigut un dels focus principals del vicepresident des que va arribar al Barça el 2010. Els ha donat autonomia, accés a finançament i vot a les assemblees.

L’actual vicepresident és, després de Bartomeu, la figura que més demanen els penyistes per anar a les trobades que se celebren cada cap de setmana per algun racó de Catalunya. Hi ha un punt de “nostàlgia”, explica Lluís Pérez, representant de la Federació de Penyes de Lleida Sud i la Franja de Ponent: “Es recorda molt el seu avi”. Nicolau Casaus va representar una manera peculiar -amb ferms defensors i vehements detractors- d’entendre el barcelonisme, impulsor d’un món penyístic pràcticament anecdòtic quan ell va aterrar al club l’any 1978, amb Núñez.

Veure jugar Leo Messi surt “molt barat”

Seguint la línia traçada pel seu avi, Cardoner ha reimpulsat les penyes, amb algunes cessions pel camí. Tal com va explicar l’ARA fa un any, un directiu va enviar un mail als responsables de seguretat i entrades del club amb les instruccions que s’havien de seguir abans del referèndum de l’Espai Barça i les eleccions del 2015. Si s’interceptava un carnet d’una penya, mentre el preu pagat no fos superior en 60 euros en el cas de la Lliga i en 90 en el de la Champions al preu de les entrades d’aquella mateixa zona de l’estadi, no era revenda i s’havia de deixar fer. Vista grossa.

Les penyes representen 15.000 vots en unes eleccions, tot i que els experts consideren que no és un nínxol prou ampli per garantir la victòria. Cardoner, si en el futur decidís assaltar la presidència -l’opció que irrompi Gerard Piqué frena tothom-, hauria d’ampliar la mirada per arribar a segments més amplis del barcelonisme.

En aquest sentit, al club esperen la decisió de Bartomeu sobre qui serà el nou vicepresident econòmic per veure com quedarà la correlació de forces interna. Ser l’home de les finances en un club que busca els 700 milions d’ingressos dona una projecció pública notable, malgrat la importància que té actualment el director general, Òscar Grau, i el paper a l’ombra dels directius Sílvio Elías i Quique Tombas. Als despatxos del Camp Nou sempre van considerar Javier Faus -l’home que controlava el “60% de les coses que passen al club”- com el candidat més sòlid per continuar el projecte engegat per Rosell, però l’exvicepresident va abandonar el 2015 per motius professionals. La sortida de Faus, que tenia una taca al currículum per haver topat amb Messi, va rellançar Manel Arroyo, peça cabdal en les negociacions de patrocini i televisió, el directiu que ha aparegut en les fotografies més impactants de l’últim any i mig, però que no té cap interès presidencialista. A més, l’adeu de Faus, que Bartomeu va nomenar vicepresident primer el 2014, va deixar via lliure a Cardoner per assumir aquest càrrec.

El president li ha donat poder i llibertat, i li ha permès, com quan va intercedir per situar Nacho Mestre a la Fundació després que fos rellevat com a director general del club, organitzar la seva àrea d’influència sense interferències: un Barça a petita escala dins del club. La continuació de l’obra del seu avi. Casaus, però, va arribar a lluitar per ser president del Barça. Falta saber si el 2021 -o abans- el seu net també té el mateix somni.

stats