PRIMERA DIVISIÓ
Esports 09/05/2011

El virtual campió no falla contra un bon Espanyol

Albert Solé
5 min
Gols de la casa Piqué rep la felicitació de Xavi després de fer el 2 a 0. El primer gol també va portar el segell de La Masia, ja que el va fer Iniesta.

Com va passar la temporada 2004-05, en la primera Lliga guanyada per Rijkaard, el Barça serà campió -la tercera Lliga de Guardiola- si empata al Ciutat de València del Llevant. Ahir no es va deixar sorprendre per un Espanyol molt valent que va demostrar que si finalment no entra a Europa serà perquè ha perdut homes importants com Osvaldo durant massa partits aquest any, però no per falta d'ambició ni de futbol. Al davant, però, tenia un Barça que ja havia gastat la derrota del pressupost a Anoeta.

Encara queden 20 dies per a la final de Wembley, i Guardiola ja tindrà temps de dosificar esforços perquè tothom hi arribi bé. Ahir va sortir contra l'Espanyol amb l'equip de gala, amb l'única excepció de Puyol, que només pot jugar els dies importants -els dolors no han desaparegut-. Que la Lliga ja estigui virtualment guanyada no vol dir que se n'hagin de despreocupar. Dissabte el Madrid va recordar al Barça que, sense cap al·licient més aquesta temporada, es dedicarà en cos i ànima a tocar-li els nassos. Guardiola, després de guanyar a Vila-real i ampliar l'avantatge a 8 punts, va dir: "Aquesta Lliga només la podem perdre nosaltres", per això els blaugranes mantenen la concentració.

Mauricio Pochettino tampoc va sorprendre amb el seu plantejament inicial, amb l'excepció de Luis García, que sense motiu aparent va començar el partit a la banqueta. Una decisió que s'olorava en l'entorn espanyolista pel seu baix estat de forma.

L'Espanyol va tornar a ser valent al Camp Nou. Va tornar a ser l'Espanyol dels últims derbis al feu blaugrana, que tants problemes ha causat al Barça. El primer quart d'hora de joc els jugadors periquitos van posar en pràctica, i gairebé els surt bé, les ordres de Pochettino: "La línia de defensa ben avant i tots a buscar els turmells dels blaugranes". Al primer minut Verdú va obligar Piqué a fer-li falta a la frontal de l'àrea -Callejón va xutar-la massa alta-. La pressió en atac va durar uns 10 minuts; mentrestant, el Barça intentava espolsar-se-la a base de paciència i triangulacions.

Però l'Espanyol no va aconseguir el premi que buscava amb aquesta intimidació inicial -un gol matiner per poder-se replegar al darrere-, i a poc a poc el Barça el va obligar a anar reculant amb la seva millor arma, la possessió infinita. I és que tal com va plantejar el partit l'Espanyol, el Barça va veure clar que les triangulacions entre Iniesta, Xavi i Messi al mig de camp per generar espais serien la clau, a més de buscar sempre l'esquena de la defensa avançada amb passades verticals. El Barça va fer recular tant l'Espanyol que, quasi sense adonar-se'n, la línia de quatre defenses ja era a pocs metres de Kameni. Pochettino de les banda intentava fer-los avançar amb el gest típic del braç que escombra el que té al davant, però els seus jugadors se'l miraven amb cara de "ja m'agradaria, ja, però no ens deixen!"

A l'equador de la primera part els homes de Pochettino van tornar a fer una passa endavant. Iván Alonso, que guanyava quasi totes les accions en joc aeri, va despenjar una pilota davant Busquets i Osvaldo va obrir a Callejón, que havia canviat de banda buscant la lentitud de Fontàs al lateral esquerre, però la centrada del de Motril no va trobar rematador. El tècnic argentí de l'Espanyol es va adonar que Fontàs no estava còmode i va posar el seu davanter més murri a la seva banda. Callejón el va superar en tres ocasions a la primera part, però les seves assistències no tenien cap malícia.

Però amb el que no comptava Pochettino era amb un error dels seus homes en defensa. Fins als 28 minuts la reraguarda blanc-i-blava havia estat impecable i havia deixat en fora de joc tots els atacs del Barça, fins que Ernesto Galán, al lateral dret, no va saber refusar una pilota amb contundència i la va deixar als peus d'Iniesta. I el manxec, que quasi sempre és el més generós de tots, va decidir que aquella era per a ell: eslàlom superant rivals fins a entrar a l'àrea i xut fort impossible per a Kameni. Estava sent el millor jugador i es mereixia el gol.

L'Espanyol, tot i l'1-0, no es va descompondre i va mantenir el plantejament valent. Callejón va seguir buscant l'esquena de Fontàs. David Villa va perdonar incomprensiblement sol davant Kameni a l'àrea petita, després d'una paret amb Messi a la frontal fantàstica, just abans del descans.

Pochettino tenia clar que havia de fer alguna cosa perquè el seu equip seguís el camí traçat a la segona part i va fer entrar Luis García després del descans. El Barça, però, li va esguerrar el plans. Chica no va estar atent i al primer minut va permetre que Pedro connectés un xut de rosca enverinat que buscava l'escaire que Kameni, amb una intervenció prodigiosa, va desviar a còrner. En el servei de cantonada, però, Piqué va guanyar la posició a Raül Rodríguez i va marcar el segon del Barça. Aquest gol va trencar completament el guió d'un Espanyol que, sense res a perdre ja, va decidir anar a buscar el Barça sense manies. Osvaldo, el millor davanter que ha tingut l'Espanyol en molt de temps, va aconseguir generar dues accions de perill tot sol amb dues accions tècniques magnífiques. Primer va deixar enrere Macherano, jugant d'esquena, i després va deixar assegut Piqué -molt pocs són capaços de fer-ho-. Els dos xuts, però, van acabar a les mans segures de Valdés. Aquesta reacció en calent de l'Espanyol no va tenir gaire continuïtat, ja que el Barça un altre cop va anar amansint la fera amb la pilota als peus. Els blaugranes no volien que els passés el mateix que a Anoeta, on amb el partit a favor es van desconnectar. Ahir no ho van fer, i van seguir buscant el tercer.

En els últims 10 minuts la fatiga es va començar a notar en els dos equips: en l'Espanyol, per l'esforç físic realitzat, i en el Barça, perquè les baixes i l'acumulació de partits ja es noten. Osvaldo va tenir el gol un altre cop a les botes en una bona assistència d'Álvaro Vázquez, però davant la sortida de Valdés, el seu toc suau va sortir desviat per centímetres. Però aquesta va ser l'única concessió del Barça en defensa en uns últims minuts en què es va dedicar a deixar passar el temps amb la pilota als peus, com sempre.

El derbi del Camp Nou va acabar sense nervis finals perquè els resultat era clar. El Barça va obtenir el que volia, els tres punts que deixen la Lliga a només un. L'Espanyol, tot i el resultat -una derrota amb què qualsevol equip ja compta a l'inici de temporada-, té opcions encara d'entrar a Europa gràcies a les derrotes del Sevilla i l'Atlètic de Madrid.

stats