Publicitat
Publicitat

LLIGA

Guardiola adapta l'alineació i el sistema de joc a cada partit

La virtut d'estudiar els rivals Entrenar-ho tot

Sobre una base de joc sempre identificable, el Barça condiciona els plantejaments de cada partit en funció de com jugui l'equip contra qui s'enfronta. Aquest vespre contra el Llevant no serà una excepció.

A set dies d'anar al Bernabéu a jugar contra el Reial Madrid, es fa difícil que afició i jugadors focalitzin l'atenció en el duel contra el Llevant i ajornin per unes hores els pensaments sobre el clàssic del dia 10. Per això Pep Guardiola es va veure obligat ahir a recordar a tothom que és un error pensar en el Madrid abans d'hora i que "cal centrar-se en el Llevant", el pròxim rival del Barça. Ho va dir en roda de premsa, allà on tantes hores ha dedicat a lloar els mèrits dels adversaris per alertar del perill dels partits que el seguidor blaugrana no té marcats en vermell al calendari, com és el d'aquest dissabte a les 20 h al Camp Nou.

Guardiola és plenament conscient que el partit contra Ballesteros i companyia no és el compromís que més motiva l'entorn en aquest mes de desembre, però fa números i recorda que els tres punts d'aquest vespre poden ser vitals de cara a la Lliga i, també, per arribar al Bernabéu tan a prop del Madrid com sigui possible. D'aquí que, com fa amb tots i cadascuns dels rivals contra qui ha de jugar, l'hagi analitzat minuciosament per trobar-li els punts febles per atacar-los, vigilar les seves fortaleses per defensar-les i condicionar l'alineació al seu estil de joc. Si bé el Barça sempre es construeix sobre les mateixes bases (possessió i posició), fonaments que no negocia jugui contra qui jugui, cada setmana fa algun ajust per adaptar-se a les característiques dels seus adversaris. Per exemple, contra el Milan es va jugar un 3-4-3 perquè els italians atacaven amb només un davanter. A Anoeta van jugar Villa i Alexis d'inici en previsió d'un partit obert i amb la defensa contrària molt avançada. I contra el Viktoria Plzen es va optar pel 4-3-3 perquè el perill dels txecs era a les bandes amb els extrems.

Qui s'ha d'adaptar a qui?

El tècnic de Santpedor no entén el futbol de cap altra manera i condiciona l'èxit -i el futur- del seu projecte a la capacitat que tingui l'equip de conservar aquesta humilitat, aquest punt de modèstia per treballar els sistemes de joc propis i, alhora, tenir sempre en compte qui és el rival i com juga. De fet, Guardiola va reconèixer que espera fins a l'últim moment per triar l'onze que farà jugar: "Decideixo els equips a última hora en funció de la feina feta, la intuïció, els problemes. Juguem cada tres dies i vaig decidint dia a dia".

Vídeos personalitzats

D'un equip gran se n'espera que guanyi sempre. Però, sobretot, contra els rivals petits. Gran i petit, però, són adjectius que Guardiola i el seu cos tècnic no consideren quan preparen un partit, quan despullen la tàctica dels rivals i destrien les imatges per visualitzar amb els jugadors en les sessions de vídeo que complementen els entrenaments sobre la gespa.

A la zona mixta és habitual veure els futbolistes amb un DVD sobre el següent rival, mig amagat sota el braç, que tenen l'obligació de veure a casa seva. No tots els vídeos són iguals i sovint l'staff tècnic blaugrana dissenya vídeos personalitzats per a cada jugador o línia del camp. Simplificant-ho, als defenses se'ls destaca com ataquen determinats jugadors i als davanters on fallen les defenses que els intentaran frenar. La responsabilitat de les anàlisis tàctiques recau en el trio de scouting format per Domènec Torrent, Carles Planchart i Jordi Roura. Tots tres són homes de confiança de Guardiola, i els dos primers treballen al seu costat des que es va fer càrrec del filial. En diverses ocasions, fins i tot, el tècnic ha confessat públicament que la seva feina va ser clau per assolir l'ascens a Segona B. Ara Torrent, Planchart i Roura analitzen amb el mateix detall el Milan que el BATE Borissov, el Reial Madrid que el Llevant.

Perquè quan ells miren un rival, no es fixen en l'escut sinó que busquen els automatismes, els engranatges col·lectius, totes aquelles accions que resumeixen si són un equip de tendència ofensiva o defensiva, si els agrada dur la iniciativa o prefereixen reaccionar, si pressionen a dalt o esperen. Ells seleccionen el més destacat de cada adversari i proporcionen a Guardiola els resums que després ell visualitza al seu despatx. De les millors imatges sorgeix aquell "moment màgic" en què el tècnic del Barça veu per on i com es pot guanyar un partit.

"No se'm creu quan dic que un rival és perillós. Es diu que sóc un ensucrat perquè sempre dic que hem d'estar alerta. Però jo que em miro amb atenció els equips contra qui juguem, sé per què adverteixo quan ho faig", va dir Guardiola després de perdre 1-0 a Getafe. L'experiència de la setmana passada, com la d'altres dies, reclama que se li faci més cas. Ve el llop. Ve el Llevant.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT