El virus FIFA toca la Champions
El Madrid té més internacionals que ningú (17), i ‘la roja’, menys ADN Barça
BarcelonaUna nova jornada de seleccions ha trucat a la porta dels clubs més importants d’Europa, que han vist com durant aquests dies el calendari FIFA els prenia fins a 99 jugadors. Els vuit classificats per als quarts de la Champions han hagut de seguir amb un ull les evolucions dels seus futbolistes i amb l’altre calcular el desgast i el risc d’una inoportuna lesió que frustrés el tram final i decisiu de temporada. De tots aquests equips el Reial Madrid és el que més internacionals té en plantilla, un total de 17, i si el lesionat James Rodríguez hagués pogut estar a disposició del tècnic colombià, el club blanc hauria tingut algun jugador en acció durant tots els dies d’amistosos i partits classificatoris. La resta de clubs de quarts tenen cinc o sis jugadors menys que el Madrid implicats en aquest parèntesi competitiu (Barça, Atlètic, Bayern, Juventus i Mònaco tenen 12 internacionals, i Porto i París Saint-Germain, 11).
Peces bàsiques i blanques
No és circumstancial que l’entitat de Florentino Pérez, que confecciona les plantilles basant-se en el cartell dels cracs que ocupen la primera fila de l’aparador, marqui el tempo internacional, fins i tot entre els clubs més poderosos d’Europa, esportivament i econòmicament. Els 17 internacionals blancs estan repartits en nou països i són peces determinants de les seves seleccions. Portugal no podria explicar-se sense Cristiano o Pepe -fins i tot Coentrão va destacar contra Sèrbia-, ni Croàcia sense Modric, Alemanya sense Kroos i França sense Benzema, per exemple. Tampoc la selecció espanyola sense Sergio Ramos, Casillas i, ara, també Isco.
De tota manera, la roja segueix tenyint-se una mica més de blaugrana que de blanc. El Barça, tot i que ha perdut protagonisme en el combinat estatal, continua sent el club que més jugadors aporta a la selecció espanyola (6), per davant d’un Madrid que n’aporta 4. Però més enllà del duel numèric, el debat és el pes d’aquests blaugranes a l’equip de Del Bosque. Els últims anys els èxits -i fins i tots les decepcions- de la selecció espanyola s’han relacionat amb els èxits -o la davallada- del Barça, pels noms i la coincidència temporal. Durant l’època de domini blaugrana en el futbol mundial, Espanya va aixecar dues Eurocopes i un Mundial. Causalitat o casualitat? Fins a set blaugranes -vuit si es compta Jordi Alba, fitxat durant la competició- van ser a l’Eurocopa guanyada el 2012.
Actualment, però, Xavi, retirat de la selecció, ja no decideix a què es juga, Pedro ja no és intocable en l’onze -va ser suplent contra Ucraïna, de fet- i Iniesta comparteix el comandament amb Isco i Koke. La personalitat blaugrana no marca el segell d’un combinat que està afrontant el mateix procés de mutació que el conjunt català. Si el 2012 Del Bosque va repetir el patró provat al Camp Nou amb Cesc de fals 9, ara s’està començant a jugar amb davanter centre (Morata o Diego Costa). L’Espanya d’ara és la menys Barça dels últims anys, però encara segueix sent més blaugrana que ningú.
És inevitable fer la comparativa entre l’Alemanya campiona del 2014 i l’Espanya triomfal, canviant l’escut del Barça pel del Bayern Munic. Els bavaresos són la font principal dels èxits d’Alemanya. Hi aporten cinc jugadors però, sobretot, marquen l’estil de la mannschaft. Que Joachim Löw hagi aprofitat el mateix reciclatge de Phillipp Lahm al mig del camp que va haver d’inventar-se Pep Guardiola és simptomàtic. A més, el ritme dels campions del món el marquen Neuer, Götze, Müller i Boateng, peces també clau del Bayern.
La nota exòtica dels quarts de final de la Champions la posarà el Mònaco, que té a les seves files fins i tot un internacional més que el PSG, rival del Barça. N’hi ha cinc de seleccions, a priori, no gaire importants, com el Marroc, Tunísia, Nigèria, Burkina Faso i la Costa d’Ivori. El continent africà també estarà representat per dos jugadors del Porto i un del Bayern.
En la pròxima ronda europea hi haurà més internacionals (14) de la roja que de cap altre combinat, sobretot gràcies al fet que tres dels vuit equips són espanyols. Serà el país europeu amb més pes, seguit d’Alemanya, França i Itàlia (7). El Brasil serà el sud-americà amb més presència (7), i per sota hi haurà l’Argentina (6) i l’Uruguai (4). A més de Portugal (5), amb un club representat, també destacarà l’aportació de jugadors de Croàcia i Mèxic (4), i Holanda (3).
