Emmanuel i Brigitte, un tàndem perfecte que es porta 24 anys

BarcelonaQue en campanya la imatge juga un paper tan important com les propostes programàtiques, a aquestes altures ho hem acceptat tots irremeiablement. Potser per això Emmanuel Macron, el flamant nou president de la V República Francesa, va tenir clar des del principi que en la seva cursa cap a l'Elisi havia de ser perfecte en aquest sentit i que, per aconseguir-ho, no podia ser ortodox. Era un contrasentit que un polític reformista fes el mateix que havien fet tota la resta abans que ell. I així ha estat. Un dels exemples més clars: la presentació pública de la seva vida privada.

I és que Macron, que farà 40 anys al desembre, tenia una història personal susceptible de ser interpretada pel gran públic com un fort element de credibilitat respecte de les seves ganes de canviar les velles inèrcies del país gal: la seva esposa, Brigitte. Una dona 24 anys més gran que ell que va ser la seva professora i amb la qual es va acabar casant, després que ella es desfés del seu matrimoni amb un home amb qui té tres fills i ell es desfés de l'oposició dels seus pares a la relació. La història d'un amor prohibit pel qual ell va lluitar sempre i que és una bona mostra que el ja president és un home amb determinació i que no es deté quan sap que l'objectiu és lícit. Tan clar van veure el resultat de l'equació, que la parella mai s'ha negat a parlar de la seva relació amb els mitjans, que sabien que adorarien aquesta novel·la.

Vol institucionalitzar el paper de la primera dama

Lluny de la gran majoria de candidats homes en eleccions presidencials, Macron no ha fet campanya sol. El líder d'En marxa ha fet la campanya amb la seva dona al costat i no al darrere, tal com ell ha explicat quan se l'hi ha preguntat. "Tindrà un paper, ni al darrere ni amagada, sinó al meu costat, on sempre ha estat", deia el polític en campanya en relació amb la seva dona, que ha generat tanta expectació a França que ja ha estat portada del 'Paris Match' fins a cinc vegades. Una decisió ferma que trenca amb el que s'havia vist fins ara, on les esposes dels candidats tenien un paper residual. Un fet que Macron ha canviat 'de facto' durant la campanya i que s'ha compromès a canviar encara més un cop al poder.

En una recent entrevista a la cadena TF1, va deixar clar que si guanyava donaria "una funció pública" a la primera dama francesa –cosa que no tenen prevista a la seva Constitució– perquè vol "sortir de la hipocresia francesa". "és imprescindible que la persona que viu amb nosaltres pugui tenir un paper i que sigui reconeguda per aquestpaper

A la foto i preparant la foto al mateix temps

I és que el pes de Brigitte a la campanya de Macron ha estat molt gran. No només ha estat al seu costat, i no dues passes per darrere, sinó que ha estat permanentment atenta a tot el que succeïa. Amb l'ordinador obert, prenent notes i ajudant-lo a estar sempre al màxim nivell. A ensenyar el seu millor perfil. Brigitte ha estat a la foto i gestant la foto simultàniament. Així ho expliquen a 'Le Monde' en un article titulat 'Brigitte, l'acompanyant presidencial': "[Ella] és el mitjà de transmissió, consellera, supervisora de l'agenda, de l'horari... 'Emmanuel, anem', li diu al final dels mítings, quan ell s'entreté massa. Durant tot el dia apunta al seu portàtil el que sent, les seves idees i els seus suggeriments. I cada nit, és un ritual, tots dos fan un 'debrífing'". Un poderós paper de cap de gabinet que confirmen en certa manera unes paraules de la mare del ja president a la periodista Anne Fulda per al seu llibre 'Emmanuel Macron, un jeune homme si parfait' [Emmanuel Macron, un jove tan perfecte]: "Laetitia Casta podria despullar-se davant d'ell, que no li faria res. Entre Emmanuel i Brigitte hi ha un amor completament fusional".

Un extrem expressat gràficament per la mare de Macron que s'endevina encertat si s'analitza la seva història conjunta, embargada per una fascinació mútua que ha vençut tots els obstacles. O almenys així d'èpicament ho han aconseguit presentar en campanya. Macron tenia 16 anys i Brigitte, de 40, li feia de professora de llengua francesa al Liceu jesuïta d'Amiens on anava aquell estudiant brillant. Ella, provinent d'una família rica dedicada a l'exportació de xocolata a nivell mundial, va quedar admirada per la intel·ligència del jove, al qual –expliquen els companys de classe– sempre posava com exemple a seguir davant la resta. Ell també va quedar admirat d'ella, de la seva passió per la docència i de la seva cultura.

París havia de dissoldre aquell amor prohibit

No va passar gaire temps fins que l'admiració va passar a ser amor, un amor frustrat perquè ella era la seva professora i perquè estava casada i tenia tres fills. No obstant, ell ho tenia tot decidit. "Algun dia tornaré i em casaré amb vostè", diu la llegenda que li va deixar anar el jove, que se'n va anar a estudiar a París per algun motiu que mai ha estat aclarit. Alguns diuen que anar a estudiar a París va ser instigat per ella, que el volia veure'l triomfar a la millor escola de la capital, i altres diuen que va ser obligat pels seus pares, que van utilitzar aquesta carta per veure si s'aigualia un amor que els incomodava molt en aquell petit poble del nord de França.

En qualsevol cas, Macron va tornar a complir la seva promesa i ella va acceptar com a parella aquell jove llicenciat en filosofia que acabaria treballant de banquer a la banca Rothschild. Més tard es va separar de l'home del qual encara porta el cognom –Trogneux– i va explicar als seus tres fills que tindria una parella que tenia la mateixa edat que la seva filla mitjana. Un fet que sembla que no els va traumatitzar gaire, si tenim en compte el gran suport que li han donat en aquesta campanya, i que els set nets de Brigitte el consideren el seu avi, tal com ell ha explicat. El 2007 es casaven, després d'anys de relació, davant d'un grup d'amics a la mansió de la família d'ella, on força anys enrere s'havia casat amb el pare dels seus fills, jutge de professió.

Capitalitzar una història d'amor atípica

De moment, una història que algun polític hauria temut que li pogués fer perdre vots per massa atrevida o massa polèmica, ells l'han sabut capitalitzar. Caldrà veure com funciona ara la seva unió un cop assolit el poder. Tot i això, cal recordar que a ells les turbulències no els fan gaire mal, vinguin en forma de prejudici social –que potser no hauria existit si la seva diferència d'edat hagués estat la mateixa però la jove hagués estat la dona i el més madur, l'home– o de rumor mai confirmat sobre la possible homosexualitat de Macron i la seva relació amb el president de Radio France, Mathieu Gallet. Macron ho va desmentir en un míting i, òbviament, va incloure Brigitte a les seves paraules. "Això és ofensiu per a Brigitte", va dir.

Sembla, per tant, que la unió no s'ha dissolt en cap moment al llarg dels 24 anys que fa que estan junts. De fet, s'ha fet més forta des que ella el 2015 va deixar la seva passió, la docència, per dedicar-se completament a la carrera d'ell. Volia acabar de gestar l'obra que havia començat fa 24 anys? Pot ser. O potser durant els cinc anys vinents descobrirem que les ambicions conjuntes de la parella són encara més elevades. El que està clar és que Brigitte és molt més que la dona del president de França. Què és exactament, estem a punt de descobrir-ho.

Una model internacional ‘al rescat’ d’un president divorciat a l’Elisi

Emmanuel Macron i la seva dona, Brigitte, tenen al darrere una història atípica que els fa molt diferents al que la majoria de la gent associa com a majoritari o estàndard. Tot i això, entre els últims caps d’estat francesos no ha sigut el model familiar més ortodox el que ha triomfat. Ans al contrari, l’Elisi sempre ha sigut un espai que ha donat molt de si pel que fa les vides amoroses dels seus hostes.

El 2007 hi arribava Nicolas Sarkozy de la mà del partit d’Els Republicans. Tenia 52 anys i una dona des de feia onze anys, l’exmodel Cécilia Ciganer Albeniz, que només va estar al citat palau uns mesos. Hi va arribar al maig i a l’octubre presentaven els papers del divorci. Es resolia així un contracte a nivell legal, i alhora mediàtic. Els últims temps s’havien sigut infidels i això no desapareixia signant els papers del divorci. Sarkozy ho sabia del cert, perquè ja s’havia separat un cop. Però no per això va adoptar un perfil discret.

Dos mesos després de tancar el seu segon matrimoni, el llavors president de la República era enxampat en un parc d’atraccions pròxim a París amb la model internacional Carla Bruni –llavors de 39 anys–, una notícia que va traspassar les fronteres franceses. Dos mesos més tard Sarkozy i Bruni es casaven al mateix Palau de l’Elisi. El matrimoni va tenir una filla, Giulia, tres anys després de casar-se i abans que s’acabés el mandat d’ell com a president.

Però tot i que els passos que feia Sarkozy sembla que volien calmar les aigües de cara la galeria, la premsa seguia el seu propi curs. Haver-se casat i voler ser pares no eclipsava altres històries que suposadament tenien lloc en la parella. El Daily Telegraph va publicar una història en la qual al president se li adjudicava un idil·li amb Chantal Jouanno, secretària d’estat d’Ecologia. Al mateix temps es publicava també que Bruni es veia amb el cantant Benjamin Biolay.

Les suposades infidelitats semblaven lògiques per als que veien en el matrimoni exprés de Sarkozy una tapadora per tenir una imatge pública d’acord amb el seu target En qualsevol cas, la parella segueix encara la relació. No es pot descartar l’amor ni tampoc que Sarkozy encara tingui alguna pretensió política. Tot i els seus escàndols, mai ha superat la doble família de François Mitterrand, dues dones amb els seus respectius fills que es van trobar cara a cara el dia del seu enterrament.

Les tres dones d’Hollande: una socialista, una periodista i una actriu

La socialista Ségolène Royal s’enfrontava a Nicolas Sarkozy en les eleccions presidencials del 2007 mentre el seu matrimoni amb el pare dels seus quatre fills feia aigües. Va arribar el dia dels comicis i al mateix temps que els perdia desapareixia l’únic motiu que li quedava per sostenir el seu matrimoni. Un mes després que Sarkozy s’instal·lés a l’Elisi, ella i François Hollande se separaven.

Després de mesos d’especulacions, arribava a l’escena pública Valérie Trierweiler, una periodista per la qual Hollande hauria deixat Royal. Era mare de tres fills amb dos marits i Hollande era el seu tercer gran amor. Mentre Royal desapareixia d’escena –després de publicar un llibre al respecte...–, Trierweiler consolidava a poc a poc la seva relació. Van arribar plegats al 2012 i el polític va decidir presentar-se a les eleccions presidencials contra Sarkozy, que volia revalidar el càrrec. Hollande va guanyar i Trierweiler i ell es van traslladar a l’Elisi. No s’havien casat –tampoc amb Royal durant els 30 anys que van compartir– i això va causar que algunes veus es preguntessin si tècnicament se la podia considerar primera dama.

En qualsevol cas, aquest no seria el principal problema de Trierweiler. A principis del 2014 Hollande li confessava que s’estava veient amb l’actriu Julie Gayet, de 41 anys llavors. Trierweiler va patir un atac d’ansietat que la va portar més de 10 dies a l’hospital. Hollande la va avisar perquè sabia que la revista Closer trauria un reportatge d’ell trobant-se amb Gayet en un apartament de París. Closer

A partir de llavors va esclatar un escàndol polític majúscul perquè no hi havia cap certesa de qui era la primera dama de França. Tant va ser així que al Parlament francès un diputat de l’oposició va plantejar si Trierweiler tenia dret o no a seguir disposant de fons públics, personal al seu servei i un despatx a l’Elisi, ja que el president mantenia altres relacions.

Finalment, i no sense alguns atacs de fúria relatats als mitjans, Trierweiler va sortir del palau presidencial. Al seu lloc, però, no hi va entrar ningú més. Gayet mai ha sigut primera dama ni mai n’ha exercit. De fet, informacions recents apunten que la relació amb Hollande ja s’hauria acabat.