Moda efímera: quan el luxe és que es faci malbé aviat

BarcelonaSi al cap de tres mesos està per llançar, que sigui perquè és natural. Això és el que intenten inculcar-nos algunes dissenyadores i artistes –encara poques– que fan roba i complements amb materials agafats directament de la natura. Fulles, flors, fruits, llavors… tot els val quan es tracta d’adornar el cos i fugir de la moda ràpida, la que produeixen empreses gegants en països llunyans, en condicions infrahumanes i amb materials de baixa qualitat. Ràpida perquè està feta a contrarellotge; ràpida perquè canvia cada setmana a fi que seguim comprant. En contra d’aquesta manca de sostenibilitat i ètica dels que fan producció massiva de peces de vestir, i per brindar un nou luxe, el del que és natural, únic i efímer, s’ha creat fa uns mesos Keef Palas. Darrere d’aquest nom misteriós i elegant hi ha Eugènia Oliva i Claire O’Keefe, que van començar a fer-se arracades amb fulles seguint “les lleis de la natura, i no les regles del neoliberalisme econòmic”, com sentencien. Però quan es posaven les arracades la gent les aturava pel carrer. Allò causava sensació i van pensar que seria bo compartir-ho amb la gent. I així va néixer Keef Palas.

La revolució natural

Les seves creacions estan fetes amb branca d’olivera, magnòlia, sempreviva o xili, i sempre de manera “totalment natural”, sense conservants. “El primer dia són fresques i verdes però evolucionen amb el temps, i això és molt bonic de veure”, explica per telèfon Oliva, que concreta que les arracades poden durar fins a tres mesos i que s’entreguen envasades al buit, “per fer un símil visual relacionat amb l’alimentació”. Ben pensat, és revolucionari, perquè són els aliments els que tenen data de caducitat; les joies, al contrari, enterren generacions i generacions de famílies sense perdre ni una mica de brillantor. I, malgrat la seva curta durada, les Keef Palas “estan pensades per disfrutar-les, no per consumir-les”.

“Ens hem adonat que avui dia les coses tenen obsolescència programada, no estan fetes per durar. Si fos com abans, el mercat es col·lapsaria, l’economia ara està feta perquè sigui així. Però ens preocupa el consum massiu, nociu per a la naturalesa. Tota l’efimeritat artificial feta sota les lleis del neoliberalisme és perillosa”, rebla Oliva.

Eva, la primera

Les creadores de Keef Palas apunten a Eva com a inventora de la vestimenta efímera per aquell gest de tapar-se amb una fulla. Julia Weems, directora de moda de l’IED Barcelona Escola Superior de Disseny, assegura que hi ha certa història tot i que potser no s’ha conservat pel mateix caràcter efímer de les peces: “Hi ha molts precedents. La indumentària més tradicional dels nostres avantpassats tenia més aspectes efímers que els que han perdurat. Un exemple que em fascina són els fermalls d’escarabat maquech del Yucatán”, una tradició del sud-est de Mèxic que ve d’una llegenda maia i que consisteix a adornar escarabats vius i dur-los al pit, comenta Weems.

Les dones de la Belle Époque també adornaven les seves pameles amb cuques de llum vives. Deixant de banda els animals, a la Colúmbia Britànica els aborígens feien roba amb escorça de cedre. Ho explica Nicole Dextras, una artista canadenca que sempre ha tingut molt d’interès per la vestimenta perquè va créixer a la botiga de teles de la seva mare, després va treballar de cosidora en una indústria tèxtil i més tard va entrar en el món del vestuari teatral. “El 2005 vaig començar a fer peces de vestir completament compostables, gairebé com un repte personal”, confessa Dextras. Entre els “reptes” que ha superat amb nota hi ha un abric de lilàs que només va durar uns dies però que després va deixar “al pati de casa per veure com s’anava marcint”. Perquè, de nou, es tracta d’estimar-se les peces i gaudir de la seva evolució amb el pas del temps. “Hem de reeducar el públic perquè valori els artesans i compri roba que està ben feta i dura molts anys. El meu art tèxtil vol conscienciar sobre l’estat del medi ambient, perquè, si hi reflexionem, deixarem de comprar moda ràpida”, confia la canadenca.

Dextras serà aquest estiu al Museu d’Art Contemporani de Castella i Lleó fent una nova peça, de la qual després només en quedaran un grapat de fotografies. En un altre centre d’art, el Museo del Traje de Madrid, acaben d’exposar vestits fets amb llegums i hortalisses que eren rèpliques de dissenys mítics d’Alexander McQueen. I més artistes, com Keen Douglas i els seus vestits de paper, o el fotògraf Atton Conrad i els seus conjunts de llum, són tots els que estan donant una nova dimensió a la vestimenta, tot i que en l’àmbit comercial “l’efímer encara només s’utilitza com a concepte interessant de decoració de botigues”, destaca Weems.