Notker Wolf i l’harmonia interconfessional

BarcelonaServeix, la religió? I si serveix, per a qui és útil? La religió es pot entendre com una eina per utilitzar-la segons els desitjos de qui la manipula o, per contra, la persona es pot posar al seu servei. Quan optem per la primera opció, sotmetem uns preceptes als dictats egocèntrics del moment, emparant-nos en la potencialitat religiosa per aconseguir allò que ens hem proposat. Quan el que fem és a la inversa, i som nosaltres els que ens posem al servei de la religió, d’entrada aparquem desitjos i expectatives i comencem una escolta molt més profunda. Si qualsevol religió, en si mateixa, es mostra com a guia, posar-nos al seu servei és més que un acte d’humilitat: implica també una gran responsabilitat. Sovint no és senzill entreveure qui està al servei de qui, perquè en aquest context els fets -i no les paraules- tenen un pes vital. Una manera de saber si realment som nosaltres els que ens posem al servei de la religió o si ens autoenganyem i volem que sigui ella la que es posi al nostre servei és aturar-nos i endinsar-nos en el silenci. Som autèntics artesans de paraules amb les quals elaborem tota mena de discursos i teories, però és en el silenci actiu, aquell amarat en la contemplació, quan les paraules s’evaporen i afloren les seves intencions.

Escoltar el món

No cal fer-se monjo per estar al servei de la religió, però sí que necessitarem aquesta actitud d’alerta silent, aquests moments diaris en què la pregària esdevé l’espai idoni per posar a la balança què diem i què fem i així valorar, sempre, qui està al servei de qui. En aquest exercici de responsabilitat i humilitat poden acompanyar-nos persones que fa molts anys que es debaten cada dia entre el desig egocèntric de posar la religió al servei de les idees pròpies i expectatives o bé posar-se elles al servei d’uns valors i d’una font espiritual que les nodreix. Entre l’allau de conferències, tallers i llibres que envolten la qüestió de l’anhel espiritual en una època com la nostra, assetjada per la cultura material, cada vegada sorgeix més interès per les comunitats monàstiques d’arreu i les veus d’aquells membres que saben comunicar el seu camí perquè el públic general hi pugui trobar certes ressonàncies que ajudin a viure.

Una d’aquestes figures en l’àmbit europeu, i en especial a Alemanya, és el benedictí bàvar Notker Wolf (1940), autor d’una vintena de llibres que parlen de temes actuals, com la necessitat de tenir temps, la felicitat, una vida ecològicament més sostenible o l’economia solidària. “L’actitud bàsica del cristià -recorda Wolf- ha de ser la d’oient del món, com va dir Karl Rahner, cosa que lliga amb les primeres paraules de la regla de Sant Benet: «Escolta, fill, les prescripcions del mestre, para-hi l’orella del cor...»”.

Wolf va estudiar filosofia a Roma i teologia a Munic, a més de zoologia, història de l’astronomia i química inorgànica. Des de l’any 2000 i durant setze anys ha sigut el novè abat primat de la Confederació Benedictina, que inclou les principals congregacions de l’orde de Sant Benet i té la seu a Sant Anselm (Roma). Ha viatjat per tot el món i ha establert vincles amb membres de diverses religions, incidint sempre en la necessitat del diàleg i l’entesa respectant les particularitats de cada confessió. En l’àmbit ecumènic, per exemple, s’ha mostrat molt sensible a les relacions amb tots els cristians, tant ortodoxos com, sobretot, protestants. És membre del Consell Mundial de Líders Religiosos de l’Elijah Interfaith Institute, amb seu a Jerusalem.

Amb aquest anar pel món parant l’orella del cor, Notker Wolf també s’ha conscienciat de la degradació mediambiental i el drama que això provoca en les poblacions rurals, com a font de migracions i guerres. En aquest sentit, es fa ressò de les paraules que el papa Francesc va pronunciar l’any passat a la Jornada Mundial de la Pau: “La indiferència respecte al medi ambient, afavorint la desforestació, la contaminació i les catàstrofes naturals que desarrelen comunitats senceres del seu entorn de vida, forçant-les a la precarietat i la inseguretat, crea noves pobreses, noves situacions d’injustícia de conseqüències sovint nefastes en termes de seguretat i de pau social. Quantes guerres hi ha hagut i quantes encara es produiran per manca de recursos o per satisfer la insaciable demanda de recursos naturals?” Com assenyala Sami Nair arran d’aquestes paraules, “pocs caps d’estat s’atreveixen a parlar amb tanta lucidesa”. Nair conclou: “El canvi climàtic és la primera causa de migració al món”.

L’amistat interreligiosa

Posar-nos al servei de la religió i no fer-ne una eina per netejar consciències ens permet entendre la interrelació de la vida. Amb el problema mediambiental, que en definitiva és un problema sistèmic (egosistèmic), veiem que els èxodes poblacionals i els patrons de consum desmesurats tenen un lligam evident i tòxic per a la conservació de la diversitat natural i cultural. De la mateixa manera, el vincle entre respectar el medi ambient i respectar creences és més íntim del que moltes vegades pensem, i per això persones com Notker Wolf ens ho recorden.

L’any 2010 l’Assemblea General de les Nacions Unides va proclamar la primera setmana de febrer de cada any com la Setmana Mundial de l’Harmonia Interconfessional entre totes les religions, confessions i creences, un esdeveniment que des de fa tres anys celebra la Generalitat de Catalunya a través de la direcció general d’Afers Religiosos. Enguany ho fa avui al vespre al Palau Reial de Pedralbes amb un acte que reunirà representants de les principals confessions establertes a Catalunya, i que té com a figura principal precisament el benedictí Notker Wolf, que pronunciarà la conferència L’amistat interreligiosa: una base per a l’acollida i la integració dels refugiats. Paraules de ben segur sàvies que ens recordaran que protegir la pluralitat és protegir la vida i el seu fràgil equilibri i que cal l’esforç, constant, de veure’ns actius (més enllà del que pregonem) en aquesta escolta del món atenta i des del cor.