Papallones en perill!

BarcelonaUna volta i mitja a la Terra. Aquesta és la distància acumulada que han recorregut els 288 voluntaris que fins ara han participat en el Catalan Butterfly Monitoring Scheme (CBMS), un projecte que té per objectiu conèixer les poblacions de papallones del territori català i la seva evolució. Aquesta iniciativa, que va començar a funcionar el 1994, va ser la tercera xarxa de monitoratge de papallones que es va establir a tot Europa, després de les que ja existien a Anglaterra i França. L’activitat dels voluntaris consisteix a caminar un cop per setmana al llarg d’un recorregut d’entre un quilòmetre i mig i dos quilòmetres de longitud i fer un recompte de les papallones que veuen a menys de cinc metres de distància. Al llarg d’aquests 23 anys, els col·laboradors del projecte han recorregut 147 transsectes distribuïts entre el Principat, les Illes Balears i Andorra, han sumat 36.833 hores de mostreig (és a dir, més de quatre anys) i han comptat més de dos milions de papallones de 186 espècies diferents. El volum i l’abast temporal d’aquestes dades, recollides majoritàriament per voluntaris, les converteixen en una font d’informació preciosa per conèixer l’evolució de les papallones al nostre país.

Efectes del canvi global

Una de les conclusions més rellevants a què s’ha arribat analitzant les dades és que un 70% de les espècies estan en declivi. Aquesta pressió es concentra, a més, en les papallones de caràcter especialista, com ara, per exemple, les que només es poden alimentar d’unes poques espècies de plantes o les que només poden viure en un hàbitat molt concret. Un dels principals factors que contribueixen a aquest declivi és el canvi d’usos del sòl emmarcat en l’anomenat procés de canvi global, i més concretament la desaparició de gran part de les activitats agrícoles i ramaderes a les zones de mitjana muntanya.

Això ha fet que els últims anys els espais que ocupaven aquestes activitats hagin sigut envaïts per boscos. Com que les papallones són uns insectes que necessiten espais oberts, la reducció d’aquest hàbitat ha comportat la disminució de moltes poblacions. A més de la desaparició dels espais oberts, una altra tendència que afecta negativament les papallones és la fragmentació d’aquests mateixos espais. Quan aquests hàbitats estan connectats, si per alguna raó s’extingeix una població d’una zona, les papallones de la mateixa espècie que viuen a prop poden colonitzar-la novament. Així, l’espècie es pot mantenir a la regió. En canvi, si l’hàbitat està cada vegada més fragmentat i les zones on viuen poblacions diferents s’allunyen progressivament, quan una població s’extingeix, aquell espai ja no pot ser colonitzat per papallones de la mateixa espècie perquè no hi tenen accés. Això és el que ha passat en alguns dels transsectes de mostreig del projecte CBMS amb la formiguera gran, una papallona que està molt especialitzada en un determinat tipus de planta aromàtica.

El canvi climàtic

A més d’altres efectes coneguts, el canvi climàtic també està tenint efectes negatius en les poblacions de papallones. Al Mediterrani, el factor derivat del canvi climàtic més rellevant en relació a la supervivència d’aquests insectes és la sequera estival, que ha tingut episodis intensos al llarg dels últims vint anys. La manca d’aigua fa que les plantes on les papallones ponen els ous i de les quals s’alimenten les erugues siguin menys abundants i, a més, que cada exemplar sigui menys esponerós. Això fa que les erugues tinguin molts menys recursos per alimentar-se i créixer. Al mateix temps, les flors d’aquestes plantes produeixen una quantitat inferior de nèctar, amb la qual cosa les papallones adultes també veuen reduïda la seva font d’aliment. “Quan surts un cop per setmana, t’adones que sequeres com la de l’estiu passat tenen conseqüències molt visibles en les poblacions de papallones”, confirma Constantí Stefanescu, investigador del Museu de Ciències Naturals de Granollers i coordinador del projecte CBMS.

Una altra de les conseqüències del canvi climàtic és la pèrdua de sincronia entre les plantes i les papallones. Si les plantes floreixen abans d’hora, les papallones es troben amb una gran quantitat de flors ja marcides i, per tant, sense tant d’aliment disponible. L’efecte encara pot ser més greu en el cas de les erugues, que només s’alimenten d’una o poques plantes molt semblants. “La pèrdua de sincronia entre l’estat de la planta i el procés de desenvolupament de les erugues pot ser dramàtic”, explica Stefanescu. “Tot i que no en tenim dades, pot ser un dels grans problemes derivats del canvi climàtic”, adverteix.

Estudis globals

Stefanescu ha participat en un estudi d’abast internacional en el qual es van analitzar dades procedents de tot Europa. En aquest estudi, que va ser publicat a la revista Nature Climate Change, es va analitzar l’evolució de 2.130 comunitats de papallones, distribuïdes per tot el territori europeu, durant dues dècades. Els científics van calcular la temperatura òptima de l’hàbitat de cada espècie i van estudiar l’evolució de les poblacions de papallones a cada comunitat. Els resultats mostren com en totes les comunitats s’ha produït un relleu de poblacions amb una tendència a l’augment de les papallones que viuen en hàbitats més càlids. Però aquesta recomposició de les comunitats de papallones es produeix amb un cert endarreriment respecte a l’evolució a l’alça de les temperatures. Per tant, les comunitats de papallones no tenen la capacitat d’adaptar-se immediatament a les conseqüències del canvi climàtic i això fa que cada cop se sustentin en un equilibri ecològic més fràgil.

Gràcies a les xarxes de seguiment com el CBMS, les papallones es converteixen en un autèntic termòmetre per avaluar les respostes que tenen els ecosistemes davant del canvi climàtic. “Sense la col·laboració dels voluntaris, els grups de recerca no podríem disposar d’aquestes dades ni podríem haver arribat a totes aquestes conclusions”, conclou Stefanescu.