VIATGES
Estils 18/07/2016

Rere les passes del Robin Hood holandès

La xarxa de senders a Europa és enorme, infinita, i ens permet conèixer el territori de primera mà. Un que sempre recomano fer és el de Floris Graaf V

Héctor Buenaventura
3 min
Camí de Floris Graaf V
  Holanda   Europa Al seu pas per Kinderdijk,  el sender passa per una de les zones amb més molins de vent centenaris d’Holanda.

Cartografiesignotes.catCaminar, en general, no és una activitat que aixequi grans passions ni que es percebi com un fet digne d’admirar entre la població. I menys en l’era del sedentarisme patològic. Però, en canvi, hi ha gent que no es resisteix a la moda de fer el Camí de Sant Jaume, una activitat que requereix caminar però en la qual sempre hi ha un motiu superior, ja sigui demanar o agrair alguna intercessió divina. És el caminar de masses, diríem, una mena de gimcana internacional convertida en repte vital.

Però la majoria de senders del món sortosament mai esdevindran un parc temàtic del caminar. Són camins traçats aprofitant rutes de transhumància o bé antigues vies de comunicació que es recuperen per a la pràctica del senderisme. La xarxa de senders a Europa és enorme, infinita, i ens permet conèixer el territori de primera mà.

Un que sempre recomano fer és el de Floris Graaf V. Aquest camí transcorre íntegrament per territori holandès, concretament per les províncies del sud-oest, enmig de l’anomenat cor verd holandès. El context històric d’aquest sender de gran recorregut és la vida d’un personatge cabdal en la història del país: Florenci V, comte d’Holanda i Zelanda. Aquest noble del segle XIII era conegut per ser un governant just amb els seus súbdits i per portar a la pràctica polítiques avantguardistes que van modernitzar i pacificar els seus territoris. La seva figura va assolir rang de mite quan, víctima de complots obscurs, va ser assassinat pel rei Eduard I d’Anglaterra i va servir posteriorment com a font d’inspiració moral per als holandesos del XVIII en la seva lluita per independitzar-se dels castellans.

El camí, de 245 km, comença a Amsterdam i arriba a la localitat fronterera de Bergen op Zoom, a tocar de Flandes. Està, en general, ben senyalitzat, tot i que en ocasions la cosa es fa confusa quan s’està enmig de paratges lacustres o torberes extenses. El trajecte és pràcticament pla, amb un desnivell acumulat prop del metre d’alçada i sovint transcorre enmig de terres guanyades al mar, els famosos pòlders holandesos. Amb una mitjana de 35 km al dia, aquest camí es pot fer en una setmana i és fàcilment assequible per a tots els públics.

El sender comença en la concorreguda plaça Dam de la capital holandesa però ràpidament l’entorn es fa rural i el paisatge, tot i que molt humanitzat, es presenta tranquil, ordenat i amb un entramat d’infinits canals, rius i masses d’aigua. Just virar cap al sud ens trobem amb el Muiderslot, el castell on van assassinar Floris Graaf i on va néixer la seva llegenda. A continuació travessem els llacs de Loosdrecht, una zona lacustre immensa d’on s’extreia torba, aigua potable i arenes per abastir la ciutat d’Amsterdam, que actualment és una reserva d’aus i una àrea d’esbarjo per a practicants d’esports nàutics.

Durant el trajecte no ens trobarem amb grans ciutats tret de Dordrecht, una bonica vila coneguda pel seu pintoresc port fluvial i per ser el lloc on es va gestar la unió de les províncies holandeses just abans de la seva independència. La resta del recorregut passa per poblets meravellosos, alguns d’ells fortificats, com és el cas de Willemstad o Nieuwpoort, que sembla que no hagin patit modificacions durant segles. El paisatge sempre és confortable, habitualment solitari i de vegades fins i tot espectacular. És el cas de quan passem per Kinderdijk, el pòlder amb més concentració de molins de vent centenaris del país que ha esdevingut, en el seu conjunt, Patrimoni de la Humanitat.

Abans d’arribar al final, però, encara ens queda una última parada singular, Oudewater, un poble conegut a l’Edat Mitjana per les seves balances de pesar gra i les seves bruixes. Popularment es creia que les bruixes no pesaven gens i, per saber si una dona ho era o no, la pesaven en aquestes balances, que segurament eren manipulades per a l’ocasió.

stats