Sombrerería Mil, 100 anys de modes (i de guerres)
El 1856, l'establiment va deixar de ser un taller per convertir-se en botiga
100 anys donen per a molt i si a sobre ets al número 20 del carrer Fontanella de Barcelona, encara donen per a més. Aquest és el cas de la Sombrerería Mil, que aquest 2017 ha celebrat un segle de vida en aquesta ubicació, tot i que l’empresa data de quan la família de l’actual propietària va obrir un taller al carrer Hospital l’any 1812. El 1856, aquell establiment va deixar de ser un taller per convertir-se en botiga.
Des de llavors, les cinc generacions que han viscut a Fontanella les han vist de tots colors. Tal com explicava ahir a l’ARA l’actual propietària del negoci, Núria Arnau, “han sigut cent anys de molta guerra per poder tirar endavant: hem viscut la Guerra Civil, la Segona Guerra Mundial, el sinsombrerismo, la crisi, els problemes amb els lloguers”. Entrebancs importants que ella entén com “una batalla contínua lliurada amb molt de gust”, perquè l’ofici li grada “moltíssim”.
I és potser amb l’afany de lluita que parla Arnau -que confessa que “voldria ser més dissenyadora i menys jefa ”- que tots els seus avantpassats s’han anat adaptant als canvis. Primer només fabricaven per a home, als 50 van introduir barrets femenins, als 60 van viure el fervor de les boines femenines, als 70, el dels barrets de palla que usaven els hippies, l’auge de les gorres dels anys 80 i, actualment, el valor que estan donant els joves a tot tipus de barrets. En part, explica, “gràcies a sèries com Breaking Bad, que ha posat de moda el pork pie ”, i també “a l’arribada del Bread and Butter a Barcelona”.
Preguntada per com visualitza els pròxims cent anys, Arnau ho té tot clar a excepció de la ubicació, “pel tema dels lloguers”. Veu la barreteria amb els seus fills, “que també estimen l’ofici”, i “més artesà, dissenyant a cada client el que busca”. “I, si pot ser, davant seu”, imagina. Sobre vendre per internet, diu que ja ho fa i que té previst fer-ho encara més. És una pena que a la xarxa s’esfumin l’assessorament i el criteri d’uns empleats que s’estimen tant l’ofici com la seva família.
