Trump, ‘ecce homo’

Torno de vacances i em trobo Donald Trump amargant la vida al món i als pocs periodistes que habiten les redaccions dels mitjans a l’estiu. En ple agost el president dels EUA no ha pogut suportar que ningú pensés en ell i ha tingut la brillant idea de fer el que fan els seus odiats mitjans de comunicació quan no tenen el valor -o la possibilitat- de posicionar-se: mantenir-se equidistant. La diferència és que ell no ho fa com els pobres diaris i revistes per espolsar-se les puces de sobre, sinó per picar l’ullet al Ku Klux Klan i fer patir encara més la desgraciada comunitat negra dels EUA, on les estadístiques assenyalen que un jove negre té 21 vegades més possibilitats que un de blanc de morir en un tiroteig. Però a Trump la realitat li és igual. Ell opina que “és culpa de les dues parts” que una persona que es manifestava pacíficament contra els miserables supremacistes blancs en un petit poble de Virgínia mori atropellada per un d’aquests.

Mantenir-se equidistant en algunes ocasions és just, i en d’altres és misèria humana en estat pur. Una covardia immensa, diria jo. Sobretot venint de l’home més poderós del món, que tant podria fer per alguns col·lectius maltractats. Que digui que la culpa és compartida quan un racista blanc atropella manifestants que lluiten per la igualtat és gairebé tan penós com aquesta gent pseudograciosa que cada 28 de juny presumeix d’ignorància preguntant-se seriosament per què no existeix un dia de l’orgull hetero.

Afortunadament, però, als EUA cada cop que la cigonya que viu al niu de Donald Trump opina, hi ha una bona sèrie de famosos que fan servir la seva influència positivament. A les xarxes o en viu, moltes celebrities han alçat la veu per recordar que valors com la tolerància i el respecte per les minories no són subjectius sinó indispensables en les democràcies reals. En aquest cas, la irritació generada pel cinisme de Trump ha sigut tanta que la corrua de famosos que hancondemnat el tacticisme presidencial ha sigut llarga. Una de les més eloqüents ha sigut Lady Gaga, que ha fet una enquesta a Twitter preguntant a la gent si consideraven que era racista dir que la culpa era de les dues parts, cosa que ha obtingut un sí majoritari. Potser el TC li tanca el compte a Espanya... Por preguntona!

Tampoc s’han quedat enrere artistes com Mark Ruffalo, el director de cine Michael Moore o l’actriu Olivia Wilde, que han fet una mica més que l’activisme de sofà de Gaga i han anat fins a la Torre Trump de Nova York a protestar contra la immoralitat de la posició del seu president respecte a aquest episodi de racisme a Charlottesville, a Virgínia. Moore fins i tot va llogar un autobús i un megàfon -bé, això crec que ja ho tenia...- per anar a protestar. Ruffalo va ser qui millor va resumir el surrealisme de la situació: “Volem que [el president Trump] sàpiga que no és acceptable que un nord-americà sigui assassinat en terra americana per un nazi. Els dos costats que hi ha en aquesta disputa són les persones que lluiten contra els nazis i els nazis. No podem permetre que els nazis siguin part de la nostra societat. Hem de lluitar contra ells”. Tant de bo els famosos d’aquí es mullessin tant com aquests en campanyes electorals i quan hi ha problemes seriosos perquè els nostres polítics es comporten de forma tan irresponsable a nivell moral. En això, que no deixa de ser la versió òptima de la llibertat d’expressió, els EUA ens van infinitament al davant. Aquí la majoria de famosos només obren la boca per promocionar xampús i marques de te. Que trist!

No se què n’hauria pensat de tot això Elvis Presley -i no Preysler!, que no tenia res a veure amb la nòvia de Vargas Llosa -, que dimecres va fer 40 anys que està mort. Era el mateix dia que Madonna complia 59 anys. La reina de l’autocontrol i el Rei del Rock -i de l’enderroc personal- comparteixen jornada en la darrera quinzena d’agost. Ja sé que ella odia Trump, però ell... Què en diria ell de tot això? Com hauria evolucionat aquella llegenda si no hagués mort als 42 anys a la seva caseta de Memphis? Quina pena haver-nos-el perdut... Segur que hauria vingut al Festival de Pedralbes. O a Cap Roig! Que bonic que hauria sigut sentir Are you lonesome tonight o Love me tender al costat de la cala del Golfet...

Per cert, aquest estiu es compleix el primer quinquenni de la restauració de l’ Ecce homo de Borja. Una obra d’art trash que marca, des del meu punt de vista, l’entrada real al segle XXI, el de la culminació de la postmodernitat mediàtica. Alguns diran que l’obra de Cecilia Giménez és una porqueria. Jo dic que el cas en conjunt és una qüestió que s’ha d’estudiar profundament i que la culpa de tot el que va passar no només va ser seva i de l’Espanya cañí. Crec que també en tenen part de la culpa els supremacistes gafapasta i la seva aproximació poc pietosa al cas de l’ Ecce homo... Mare meva! Ja semblo Donald Trump! Definitivament, he pres massa el sol...