Publicitat
Publicitat

Vacances dalt d’un arbre, l’última tendència per desconnectar

Creix la demanda per pernoctar en una cabana a la capçada d’un arbre sense electricitat ni aigua corrent

“Em vaig llevar d’hora i em vaig posar a llegir. De cop, vaig sentir un xiuxiueig, vaig aixecar la mirada del llibre... Era un liró que pujava pel tronc de l’arbre que travessava la caseta on havíem passat la nit i s’entretenia pujant-lo i baixant-lo”, explica Gemma Garcia Vilardell sobre la seva experiència d’allotjar-se en un hotel molt particular: una cabana situada a la capçada d’un arbre.

La tendència de construir allotjaments rurals dalt d’arbres és relativament recent a casa nostra però té certa tradició turística, especialment en zones molt boscoses. D’entre les més extraordinàries que hi ha avui a Europa podem destacar les de La Ferme des Histoires Mélangées, situades a Marlinges, entre les regions franceses d’Alvèrnia, Migdia-Pirineus i Aquitània, així com les Zuhaitz Etxeak o Cabanes als Arbres del municipi de Zeanuri, al sud de Biscaia, on ofereixen, entre d’altres, dues cabanes ubicades en arbres a una alçada de 17 metres. També destaquen l’empresa britànica Forest Holidays, que ofereix vacances en luxoses cabanes dalt dels arbres en diverses zones de la Gran Bretanya, la noruega Tree Top Hut, La Piantata a Itàlia o les cabanes més modernes -fins i tot n’hi ha una en forma d’ovni- del Treehotel, a Suècia. Als Estats Units fa temps que el negoci de pernoctar en capçades ha aixecat el vol i hi trobem cabanes als arbres repartides per pràcticament tots els estats.

També a Catalunya

A Catalunya també han començat a aparèixer aquest tipus d’ allotjaments rurals. Una de les opcions més conegudes són les Cabanes als Arbres, situades en un bosc especialment frondós de Sant Hilari Sacalm, i propietat de Karin van Veen -una holandesa que ha passat gran part de la seva vida als Alps suïssos- i el francès Manu Grymonpré. Tots dos van decidir construir fa uns anys una desena de cabanes penjades dels arbres -subjectades per cables- en un bosc de les Guilleries, a tocar del Montseny. No hi són admesos els nens menors de 10 anys.

La Gemma Garcia va pernoctar en una d’aquestes cabanes a les Guilleries i ens explica l’experiència: “Ets realment dins del bosc, a una altura considerable. Oblides que estàs penjat d’un arbre, tot i que quan camines es nota: la caseta fa un suau vaivé semblant al dels vaixells a alta mar”.

“Fins i tot ara, al novembre, que ja fa fred, s’hi està bé. Si plou ens entretenim veient com l’aigua regalima pel tronc de l’arbre quan passa pel mig de la casa, tota feta de fusta, amb llar de foc. A la cabana hi dibuixo, descanso, xerrem... No és res excepcional, però és una de les millors sortides que faig a l’any”, prossegueix la Gemma. I afegeix: “M’encanta veure com es fa de dia al bosc, com els rajos hi van penetrant, i també com la boira a poc a poc el va tapant i desdibuixant”.

Les cabanes de Sant Hilari Sacalm estan construïdes amb una fusta que no ha rebut cap tipus de tractament. Obertes tot l’any, a aquesta època, a tocar de l’hivern, hi hem de dur roba d’abrigar: estan aïllades i disposen de llars de foc ecològiques de bioetanol, però cal tenir en compte que estan a una certa altura, a un miler de metres per sobre del nivell del mar.

El Josep i la Bet van passar fa poc una nit a la cabana Gafarró (cadascuna de les cabanes als arbres de Sant Hilari Sacalm du el nom d’un ocell de la zona: Cargolet, Rossinyol, Oreneta, Mallerenga...). “Les cabanes tenen una única habitació, força confortable, tot i que no disposen d’electricitat ni aigua corrent, i això fa que t’hagis d’espavilar amb espelmes i frontals. Desconnectes per força!”, explica el Josep, que destaca que un dels millors moments de l’estada és l’esmorzar (“Te’l porten en una cistella, que has de pujar amb una politja fins a dalt de la cabana”). “Ens va sorprendre el vàter, que és sec -en lloc d’aigua, cal tirar-hi serradures; de les deposicions se’n fa compostatge- i la pica amb la gerra d’aigua al costat, ja que no tenen aigua corrent”, explica el Josep.

Ni electricitat ni aigua corrent

No gaire lluny de les de les Guilleries hi ha Cabanes Dosrius, a Canyamars, amb vistes al Parc Natural del Montnegre i Corredor. Són set cabanes instal·lades enmig de l’ entramat de branques de pins negres. Com les de les Guilleries, obren tot l’any i no tenen d’electricitat ni d’aigua corrent. De tota manera, aquestes cabanes amb noms de bolet presenten certes diferències respecte a les regentades per la Karin i el Manu. Ens ho explica Marc Guillamet, que porta les regnes del negoci amb la seva mare (el pare del Marc, Agustí Guillamet, empresari, va ser qui va fer realitat el projecte però va morir ara fa un any, poc després que es posés en marxa): “La major part de les Cabanes Dosrius accepten criatures: tenen capacitat per a dos adults i dos nens. I el vàter és químic, tipus autocaravana: vam pensar que aquest sistema és una mica més higiènic”.

Tal com expliquen, a les cabanes als arbres hi acostumen a anar sobretot parelles que busquen una estada romàntica, en força casos per celebrar un aniversari o una reconciliació. Parelles que volen estar unes hores sense neguit, sense trucades, sense haver de sentir la televisió o la ràdio del veí a tot volum, sense la irrupció del qui ve a revisar la caldera del gas o del qui ofereix un canvi de companyia de telèfon. Ah! Que en prenguin nota els homes: asseguren que, de manera molt majoritària, són les dones les que porten la iniciativa organitzant aquesta nit sorpresa.

Més continguts de