"Soc aquí per escoltar-te"

Un grup de Barcelona se suma al moviment global Free Listening, que reivindica la necessitat d’escoltar
Les actrius Lucila Teste i Esther Pallejà duent a terme el projecte Senti a Barcelona. / FRANCESC MELCION

Tot va començar amb un divorci. Un d’aquells moments en què és fàcil caure en una espiral depressiva en què s’anul·len totes les perspectives. En aquest moment de la vida es trobava Benjamin Mathes, un actor de Los Angeles. Un dia el destí va fer que es creués pel carrer amb un sensesostre. No tenia diners per oferir-li però, a canvi, va fer una cosa que mai havia fet abans: li va proposar que resessin junts.

El nivell d’emoció i connexió que li va provocar aquesta trobada el va fer reflexionar sobre la necessitat dels altres de ser escoltats. “Vivim en una era en la qual sembla que a les xarxes socials tothom està connectat, tots tenim alguna cosa a dir, però ens estem oblidant de com interactuar cara a cara, a la vida real”, explica Mathes, que després d’aquesta experiència va decidir fundar el projecte Urban Confessional - Free Listening ara fa cinc anys amb un grup d’actors. Una iniciativa no religiosa que consisteix a escoltar les persones que ho necessiten. “Escoltar les històries i experiències dels altres ajuda a donar sentit a les seves vides, és una mostra d’amor que no és tan habitual com ens podríem pensar”, reflexiona el fundador.

L’èxit d’aquesta iniciativa ha sigut tan gran que als Estats Units ja compten amb més de dos mil voluntaris. A més, un miler de persones més hi participen en una cinquantena de països, com Anglaterra, el Brasil, el Perú, el Japó, Corea, el Líban, el Pakistan o Sud-àfrica. Fins i tot s’han registrat cinc-cents voluntaris a Nigèria. I com no podia ser d’una altra manera, també s’ha inventat el Free Listening Day, que se celebra a tot el món l’11 d’abril, d’aquí tres setmanes.

Voluntaris al carrer

Barcelona també s’inclou dins aquesta llista mundial. I és que la casualitat va fer que Esther Pallejà, actriu i professora d’expressió oral a l’Escola Superior d’Art Dramàtic Eòlia, conegués Benjamin Mathes fa uns anys mentre feia una estada formativa a Los Angeles. Com que una de les coses que es treballen a les classes de veu és l’escolta als altres, Pallejà va trobar molt interessant aplicar el projecte del seu company amb els alumnes d’Eòlia. “És molt difícil aprendre a escoltar l’altre sense jutjar, sinó simplement veure, sentir i estar amb l’altre”, explica la professora, que des del 2015 s’ha sumat al projecte d’Urban Confessional - Free Listening i surt amb els seus alumnes pels carrers de Barcelona a practicar l’escolta.

L’èxit de les sortides és tan bo que des de l’estiu passat Pallejà es va aliar amb Lucila Teste, actriu i propietària de l’espai La Cháchara, al barri de Sants, per iniciar el projecte Senti. Es tracta d’una iniciativa en què es convida diferents grups de persones a practicar el Free Listening i, posteriorment, transmetre les emocions viscudes al carrer en petites performances privades. “T’escolto gratis”, “M’expliques la teva història?”, “Soc tot orelles” o “Soc aquí per escoltar-te” són algunes de les frases que es poden llegir en els cartells dels participants de la iniciativa, que es distribueixen en grups de tres persones per diferents barris de Barcelona.

Aprendre a no jutjar

“Al principi la gent ens mira però no s’acosta”, explica Esther Pallejà, que reconeix que sovint els vianants mostren certa desconfiança en veure el cartell. “Hi ha moltes persones que em pregunten per què ho faig”, puntualitza Benjamin Mathes, que sempre respon: “Ho faig per tu”. Segons el creador de Free Listening, “només quan les persones s’adonen que no volem res d’elles, que només som allà per escoltar-les, es crea la màgia”. Així és com als participants els arriben moltes històries de soledat, vivències tristes o traumàtiques i, fins i tot, problemes de violència domèstica. Tot plegat unes experiències que, segons Lucila Teste, “et fan obrir la ment i ser millor persona”. Però a la vegada també permeten veure les pròpies carències i tendències personals. “T’adones que hi ha pocs moments a la vida en què realment escoltem l’altre de veritat, oblidant-nos de nosaltres mateixos i de les nostres referències personals”, reflexiona Pallejà. “I, sobretot, veus com és de difícil escoltar l’altre sense jutjar-lo”, afegeix Teste.

La dificultat d’escoltar

“No sabem escoltar”, diu el doctor Francesc Torralba, director de la Càtedra Ethos de la Universitat Ramon Llull i autor del llibre 'L’art de saber escoltar ' (2006). Per al filòsof, hi ha tres factors ambientals que dificulten l’exercici de l’escolta: la hiperacceleració de la vida quotidiana, la saturació de missatges i la por d’escoltar l’altre i les conseqüències que es deriven de la pràctica de l’escolta. “Tendim a actuar sense parar, sense prendre distància, articulant missatges breus i rebent missatges breus. I, no obstant això, l’escolta és imprescindible, especialment quan es pateix una situació de vulnerabilitat”, comenta Torralba, que opina que només el fet de sentir-se escoltat atentament per algú és terapèutic i alliberador. Això sí, el filòsof recorda que l’art d’escoltar, a banda de saber dedicar temps i atenció cap a l’altre, requereix una altra virtut: la confidencialitat. “És bàsic que la persona que allibera la seva vida privada, els seus pensaments i emocions, tingui la garantia que seran guardats en el tresor de la intimitat”.

Aquesta promesa de confidencialitat és útil a l’hora de revelar els secrets a algú desconegut, en comptes d’una persona propera, perquè no hi ha vincle ni aferrament emocional i, per tant, “l’emissor disposa de més llibertat a l’hora d’expressar els missatges”. I és que, com remarca Torralba, la por a ferir l’altre porta molt sovint a practicar la mentida pietosa. “De vegades només estem disposats a escoltar el que ens plau, mentre que les veritats difícils o insuportables, preferim que no ens siguin revelades i viure, d’aquesta manera, en un núvol de mitges veritats”.

Quan Benjamin Mathes va començar a escoltar persones anònimes pels carrers de Los Angeles, es va adonar que, en realitat, tothom és capaç d’escoltar els altres. “Si pots escoltar un amic, pots escoltar algú que no coneixes”, declara l’actor. Només hem d’aprendre a prestar molta atenció al que diu l’altra persona i oblidar-nos de la nostra presència. Aquest és el secret. Només d’aquesta manera les històries personals prenen un sentit en aquest món ple de soroll.

El Free Listening arriba a les presons

Què passa quan es trasllada el Free Listening a les presons? Fa unes setmanes el grup de teatre del Centre Penitenciari de Lledoners, a Manresa, es va interessar en el projecte Senti i va convidar les seves responsables, Esther Pallejà i Lucila Teste, així com un petit grup de participants, a practicar el Free Listening a les seves instal·lacions. Allà es van repartir pels diferents mòduls amb cartells on convidaven als presos a parlar. “El més curiós és que, tant a la presó com al carrer, moltes vegades la gent s’apropa perquè es pensa que ets tu qui li vols explicar alguna cosa”, comenta Teste, que afegeix que sempre costa fer entendre que hi ets només per escoltar. Tot i això, els presos van participar molt activament i es van animar a explicar les seves històries personals. “Encara que molts també volien que nosaltres els expliquéssim coses de la vida fora la presó perquè els interessa molt”, afegeix Pallejà. L’experiència va tenir tan bona rebuda que els presos ja han demanat organitzar més trobades amb l’equip de Free Listening.

Més continguts de