Som esclaus de l’excés i el luxe?

BarcelonaMística sona a monestir, a Edat Mitjana, a poemes antics, a deliris i cossos convulsius que la literatura mèdica s’afanya, justament, a desmitificar. Des d’aquesta perspectiva, la mística no és útil, excepte si la considerem com a objecte d’estudi o de museu. Avui un místic és algú allunyat de la realitat, que passa per les turbulències de la vida dins d’una bombolla sense que l’afectin: un desertor de la vida. Ni compromís, ni raó, ni eina social, el misticisme queda associat a l’individualisme i desperta sospites, en especial des de les institucions... Però, malgrat tot aquest desprestigi, no només no desapareix sinó que cada vegada són més les persones, a Occident, que reivindiquen aquest àmbit i el veuen com a base de construcció social, essència del que som o –en termes religiosos– del que som cridats a ser.

L’essència de la llibertat

“L’experiència mística és l’arrel de la llibertat i creativitat religiosa més enllà de la polèmica dualista entre l’universalisme, absolutista, i el relativisme, contextualista”, afirma Francesc Torradeflot, ferm defensor i difusor de la potencialitat que té la mística en l’actualitat i conscient que l’oblit i la marginació de l’experiència mística, com a realitat accessible a qualsevol ésser humà, suposa “un autèntic problema central amb conseqüències socials, polítiques i econòmiques”. Torradeflot, que a més de doctor en teologia, professor i investigador al Centre de les Tradicions de Saviesa de Barcelona, és director de l’Associació Unesco per al Diàleg Interreligiós, publica ara el llibre 'Diversidad y libertad espiritual' (publicat per la Universitat de la Mística d’Àvila), on recull molts anys de reflexió i anàlisi de l’experiència mística en les societats actuals i també, en la segona part, el seu estudi de mística comparada entre el cristianisme, l’hinduisme i el budisme, un àmbit del qual és especialista.

Les societats en canvi continu com les del nostre temps, malgrat la degradació ecològica i l’enorme quantitat de conflictes i desigualtats socials, també poden ser espais més favorables a la mística. D’una banda, perquè l’acceleració dels canvis ens mostra la dificultat d’aferrar-nos a idees o expectatives egocentrades i, de l’altra, perquè la crisi ens permet trobar la força per sortir-ne, trencant inèrcies devastadores. Com explica Torradeflot, “en reconèixer la centralitat de l’experiència mística de descentrament de l’ego i de comunió amb la realitat, se’ns ofereix la capacitat interior per comprometre’ns a favor de la plenitud humana i assolir una situació social, econòmica i política més justa, equilibrada i harmònica”. “L’alliberament de l’excés, de l’acumulació innecessària, del luxe superflu –continua explicant–, només són disponibles si els éssers humans estan satisfets per la font interior que treu la set insaciable. L’experiència mística ofereix una manera de conjurar aquesta falsa seducció del pragmatisme. Falsa perquè disfressa la realitat, perquè sedueix amb engany, esclavitza i deixa insatisfetes les aspiracions més profundes i espirituals de l’ésser humà, perquè presenta la realitat com un objecte que simplement es pot manipular com es vulgui”.

En aquest sentit, l’experiència mística “és en si mateixa gratuïta, desinteressada, transcendent a qualsevol manifestació fenomènica històrica malgrat que no li sigui aliena”. “És no dual, on res ni ningú és objecte ni pot ser instrumentalitzat en funció d’un altre fi” i, com a tal, és l’essència de tota tradició religiosa. Unes religions que, quan recuperen aquesta dimensió, entren també en el ball de confluències i es posen al servei de les societats en lloc de ser-ne entrebancs i barreres. Gran activista a favor que aquests diàlegs siguin més fructífers que mai, Torradeflot està convençut que quan les religions dialoguen “s’ajuden mútuament a anar més al fons d’elles mateixes i, per aquest mateix procés, poden arribar a consensuar acords en la línia d’un compromís social i polític més eficaç”. Una experiència, la del diàleg interreligiós, “que afavoreix el camí interior dins de cada tradició i la mútua fecundació entre els creients i les tradicions com a estímul per aprofundir en la mateixa tradició mística”.

Desencadenar processos

El fet de col·locar la mística en el centre del diàleg entre cosmovisions, sovint enfrontades per haver deixat de banda l’essència espiritual de cada creença, és un dels molts exemples que proposa Torradeflot en la seva defensa de l’experiència mística com a motor de canvi social. Pel que fa a la societat en general, com explica, “el cultiu dels procediments d’accés a la dimensió mística és la condició que possibilita una millor capacitat d’innovació i creativitat a l’hora d’elaborar, desenvolupar i implementar nous projectes i una millor adaptabilitat dels éssers humans i de les comunitats als successius i freqüents canvis necessaris en la societat del coneixement”.

Aprofundir en el que ens proporciona la mística, segons Torradeflot, ens ajuda a desencallar processos d’identitat i llibertat col·lectius. “Des d’aquesta perspectiva mística –afirma–, no hi hauria d’haver cap obstacle per facilitar l’autodeterminació dels pobles, des dels indígenes fins a les minories nacionals sense estat. Els estats i pobles majoritaris, alliberats dels seus egos col·lectius, podrien renunciar perfectament a quotes de territori i de poder. Així es podria treballar en l’àmbit educatiu per desidentificar els individus i col·lectius, començant pels que tinguin identitats més fortes, ensenyant a viure en identitats dinàmiques, menys dures i més flexibles, i facilitant experiències espirituals que afavoreixin la percepció dels éssers humans com una fraternitat amb una identitat inefable no manipulable i, per tant, no divisible”, conclou Torradeflot. Un programa evident quan assaborim aquesta mística i que, a la vegada, resulta tan difícil de pair per a determinades persones i institucions.