La moda aposta per la diversitat per guanyar autenticitat

BarcelonaSembla que aquesta temporada, la de tardor-hivern 2017-2018, és la més diversa pel que fa a tipus de models. Segons dades de l’observatori The Fashion Spot, en concret els models negres són presents en un 30,4% dels anuncis de moda -el doble que fa just dos anys-. Si ens fixem en les passarel·les de Nova York, Londres, París i Milà, de 7.035 models que hi han desfilat per a 241 marques i dissenyadors, un 27,9% han sigut negres, també una xifra rècord.

Tot indica que alguna cosa està canviant, que hi ha una sensibilitat especial per emmirallar la varietat humana en molts nivells, no només racial, malgrat que el predomini continua sent de la bellesa caucàsica, jovenísima, de trets canònics i que fa 90-60-90 (o menys). “Aquest perfil continua dominant la moda però crec que moltes persones en la indústria treballen perquè això canviï”, comenta Julia Weems, directora dels estudis de moda a l’Escola Superior de Disseny IED Barcelona.

Hi ha models, habitualment dones, que han fet del seu tret diferencial la seva carta de presentació: per exemple Chantelle Winnie, la model de pell negra amb taques blanques pel vitiligi que va convertir-se en la model estrella de Desigual i ara se la rifen a mig món, o Carmen Dell’Orefice, l’àvia de les passarel·les perquè té 86 anys i continua desfilant, una dada que l’ha convertit en la model amb una carrera més extensa (de moment, porta 71 anys en actiu). Aquí també en tenim una de sènior: la menorquina Alicia Borrás, Miss Espanya el 1965 i contractada l’any passat, quan en va complir 70, com a imatge de Desigual.

“Cada vegada veurem més diversitat -confia Weems-. El públic massiu comença a avorrir-se de veure-ho tot igual, tant les peces de moda ràpida com els models”. “Les persones volen més autenticitat”, rebla.

Núria Mora, directora creativa de 080 Barcelona Fashion -la setmana de la moda que es fa dos cops a l’any a la capital catalana-, considera que “en tot el que respira diferència hi ha les dues cares de la moneda: d’una banda, costa molt que entri, i la gent ho veu estrany, però de l’altra, precisament pel fet de ser diferents hi ha un interès particular per donar suport a aquesta entrada”.

Models de pes

Aquest intent de presentar una bellesa variada i inclusiva es queda curt respecte a la vida real si tenim en compte que les mides de les models esmentades són estàndards. I si alguna cosa se li ha criticat a la moda és que es llueixi en cossos que cada cop més són penja-robes ambulants. Però en talles i volums sembla que també es comença a apostar per la varietat. “Estan entrant fort les que anomenem models curvies, que no per això deixen de ser bellíssimes i amb un estil sorprenent”, comenta Mora.

Fa només uns dies dos gegants francesos del luxe, LVMH i Kering, van comunicar una decisió important sobre això: d’ara endavant cap de les seves marques farà desfilar models de menys de 16 anys i s’asseguraran que vesteixen com a mínim una talla 34 (en dones) i una 44 (en homes). El primer grup empresarial aglutina marques com Louis Vuitton, Dior, Kenzo, Loewe i Givenchy; el segon, Gucci, Balenciaga, Saint Laurent, Alexander McQueen i Stella McCartney, entre d’altres.

Per la seva banda, Dolce & Gabbana ja fa temps que aposta per models no normatives i fins i tot per gent que no és model, en qui és més fàcil que s’emmiralli el públic, cosa que facilita la bona percepció de la marca. Per a la desfilada d’aquesta temporada el tàndem italià va triar un grapat de models plus size (entre les quals les estrelles Starlie Smith i Alessandra Garcia Lorido) i una llarga llista de gent no professional: mares i filles, nois tatuats, persones altes, baixes, grasses, primes, nadons i àvies. Era la vida real guarnida per D&G.

Desfilar amb vel

La model Halima Aden és musulmana i porta vel. Només té 19 anys, porta ferros a les dents i al seu Instagram s’hi barregen les fotos amb amigues, les crides humanitàries d’ONG -ella va néixer en un camp de refugiats- i sessions de moda que ha protagonitzat. Viu als Estats Units i ha competit per ser Miss Minnesota. Una de les proves de bellesa s’ha de fer en biquini i ella, com corresponia, hi va anar amb burquini i hijab. Però ni el vel ni els ferros han sigut un impediment perquè ja hagi treballat amb primeres marques com MaxMara i Alberta Ferretti. Aquesta última, per a qui Aden va desfilar a Milà, va publicar al seu Instagram el següent missatge: “Abracem la cultura i la diversitat per trencar les normes i canviar la manera de pensar de la moda actual”.

Sobre la passarel·la 080, Núria Mora assegura que intenta “promocionar les models espanyoles” i que no hi ha “cap ni un” paràmetre facial que les models hagin de complir per ser triades. De cara al futur, la directora creativa del 080 creu que “la passarel·la pot derivar en un reflex de la realitat”. “Si és així, s’acceleraran tot tipus de cànons de bellesa, que són els que tenim al carrer. El temps dirà...”, afegeix. En la mateixa línia, Weems opina que la moda s’ha de diversificar igual que ho està fent la societat: “El 1800 només un 3% de la població vivia a les ciutats, i diuen que el 2050 hi viurà el 70%. Les ciutats estan plenes de diferents nacionalitats, cultures, races, i cada cop hi ha més parelles mixtes. Aquesta mena de barreges, les persones que és difícil distingir d’on venen, són el futur”.

Un llarg camí per als models transgènere

Encara són els que tenen menys presència als anuncis de moda, i encara menys a les passarel·les, però dissenyadors de primera línia com Marc Jacobs, Helmut Lang, Philipp Plein i Sisley ja compten de manera més o menys habitual amb models transgènere per a les seves campanyes i presentacions.

Els models transgènere més coneguts i que més treballen són Hari Nef -a més de model, és actriu i activista accidental de la causa perquè ha escrit molts articles en què exposa i denuncia problemes quotidians amb què es troba la gent transgènere-, Avie Acosta, Dara Allen, Casil McArthur, Stav Strashko i Andreja Pejic, que el 2012 va desfilar vestida de núvia per a Rosa Clará.

Ugly, l’agència de models rars

“Ens agraden les dones grasses i els homes friquis, ens agraden els extremadament alts i els increïblement baixos”. Així es promociona Ugly, una agència britànica que des del 1969 celebra la diversitat humana i recopila perfils de models atípics per a publicitat i editorials de moda.

A la seva cartera tenen nans i gegants, bessons, culturistes, motoristes i també “gent clàssica”, com diuen a la seva pàgina. Entre els seus models compten amb l’home més alt del món i una de les dones més perforades, amb 2.520 pírcings. Tots els que volen ser models però no compleixen els estrictes estàndards que predominen en aquest sector fa dècades que poden formar part d’Ugly.