Publicitat
Publicitat

Tot el que no sabem de les papallones

Més enllà del seu cicle biològic, és un insecte encara molt desconegut: n’expliquem 10 curiositats

Ou, eruga, crisàlide i, finalment, papallona. De petits, a l’escola, ja ens ensenyen el cicle biològic d’aquest insecte fascinant. També ens expliquen que si toquem les seves ales, encara que sigui delicadament, ja no podrà tornar a volar. Segur que més d’un cop, d’excursió per la muntanya, ens hem quedat a la gatzoneta, embadalits, mirant la línia que formen les processionàries enmig del camí. ¿I qui no les ha intentat separar amb un tros de branca? Ja sabem que no les podem tocar amb els dits, que provoquen urticària. Aquests insectes, que tenen la capacitat de repel·lir-nos per protegir-se i més tard meravellar-nos amb els seus colors, tenen una llarga història, i, tot i que pensem que els coneixem, amaguen molts secrets. L’expert en papallones Constantí Stefanescu ens ajuda a esbrinar-ne alguns.

1. Un grup tan antic com els dinosaures

Les papallones porten al món milions i milions d’anys. La seva diversificació va tenir lloc durant el Cretaci, com la d’altres insectes pol·linitzadors, coincidint amb la diversificació de les plantes amb flors. Les primeres papallones s'alimentaven del pol·len, és a dir, eren enemigues de les flors. Al llarg de l'evolució, però, van passar a dependre del nèctar i això les va convertir en insectes pol·linitzadors. Les papallones diürnes van aparèixer més tard, un cop ja extingits els dinosaures.

2. Un dels grups amb més espècies del planeta

A la Terra hi ha descrites 1,8 milions d’espècies. D’aquestes, gairebé un milió són insectes. Les papallones o lepidòpters es troben dins d’aquest grup, i compten amb 150.000 espècies: 18.000 són diürnes, i tota la resta, nocturnes. En concret, a Catalunya el nombre d’espècies està al voltant de les 4.000, de les quals 200 són diürnes. El fet que siguin un dels grups més diversos del planeta ajuda a entendre l’important paper que juguen en l’ecosistema. Tot i així, hi ha moltes espècies que estan amenaçades a causa de la destrucció dels seus hàbitats i el canvi climàtic. Per això algunes ja estan protegides a través de convenis internacionals.

3. És un insecte pol·linitzador

La majoria de les papallones utilitzen l’espiritrompa (un tub xuclador) per ingerir líquids, principalment el nèctar de les flors. Aquest és l’aliment principal de moltes espècies, la qual cosa significa que visiten les flors regularment i també juguen un paper com a pol·linitzadors. Algunes espècies, però, complementen la dieta amb altres substàncies també líquides. Per exemple, força espècies xuclen els sucs de la fruita en descomposició, o fins i tot d’excrements i cadàvers (això és sobretot habitual en espècies tropicals).

4. Algunes poden arribar a viure més d’un any

En general, la papallona té una vida molt curta, que oscil·la entre menys d’una setmana i quinze dies. Hi ha excepcions, però. Una dotzena d’espècies de papallones de Catalunya hibernen i això els allarga la vida uns nou o deu mesos. Als tròpics hi ha algunes espècies de la família Heliconiidae que encara són més longeves. Aquestes papallones tenen la particularitat que s’alimenten de pol·len (no de nèctar), que és molt nutritiu, i poden viure més d’un any.

5. La papallona més gran fa 35 cm

Tant les papallones més grans com les més petites són nocturnes. La papallona emperador, Thysania agrippina, que viu a les selves de Sud-amèrica, és la més gran i pot fer fins a 35 cm d’envergadura. D’entre les diürnes, les espècies del gènere Ornithoptera -que viuen al sud-est de l’Àsia i a Nova Guinea- són les més grosses, amb envergadures de més de 25 cm.

6. Algunes espècies viuen gràcies a les formigues

Una part important de les espècies de la família de les blavetes estableixen relacions simbiòtiques amb les formigues. Les erugues segreguen substàncies diverses (sucres i aminoàcids) que alimenten les formigues, i aquestes, a canvi, les protegeixen dels depredadors naturals. Les relacions a vegades són molt estretes i l’eruga de la papallona és incapaç de desenvolupar-se sense les formigues.

7. Tenen almenys tres tipus de receptors de color

Les papallones tenen ulls compostos, formats per milers de lents. Les nocturnes tenen almenys tres tipus de receptors de color, que els permeten veure la llum ultraviolada, la blava i la verda. En les papallones diürnes la capacitat de captar color està més desenvolupada, ja que han afegit els receptors del violeta i del vermell, aquest darrer absent en la majoria d'insectes. Gràcies a la capacitat de captar la llum ultraviolada, les papallones poden veure als pètals de les flors dibuixos que nosaltres no veiem, i que ajuden a localitzar el nectaris.

8. El sentit de l’olfacte: a les antenes i a les potes

Les seves antenes tenen receptors olfactius que poden ser molt sensibles, sobretot en el cas de les papallones nocturnes, els mascles de les quals a vegades localitzen les femelles a quilòmetres de distància per les feromones que aquestes emeten. Les antenes també permeten. Les diürnes utilitzen les antenes per detectar les substàncies que emeten les plantes, sobre les quals han d’efectuar la posta d’ous. Així, són capaces de diferenciar les plantes i seleccionar aquella sobre la qual les erugues podran desenvolupar-se. A les potes també tenen receptors amb una funció semblant.

9. En alguns països se les mengen

En diversos països asiàtics, com Tailàndia, és comú menjar-se les crisàlides de diversos insectes. Però el cas més sorprenent el trobem a Austràlia. Allà hi ha una papallona nocturna que durant l’època d’estiu migra a unes muntanyes d’uns 2.000 m d’altitud i es concentra en unes coves. Es veu que fa anys diverses tribus d’aborígens s’hi instal·laven una temporada per alimentar-se d’aquestes papallones.

10. Capaces de viatjar més de 5.000 km

Cada tardor milions de papallones monarques procedents d’extenses àrees de l’Amèrica del Nord migren a uns boscos de la zona central de Mèxic per hibernar. A més de ser sorprenent pel llarg viatge que fan, uns 5.000 km, es tracta d’un gran espectacle visual, ja que hi ha tantes papallones, que gairebé no es veuen els arbres. Aquest espai rep el nom de Santuari de la Papallona Monarca i forma part de la Reserva de la Biosfera. Algunes de les colònies que formen aquest santuari es poden visitar.

Més continguts de