Estils 30/06/2016

La saba nova es reivindica

De Blame a Ssic and Paul: les marques independents assalten el 080, que tanca amb la desfilada de Custo

Laia Beltran
4 min
La sàvia nova es reivindica

BarcelonaPromocionar el nou talent. Aquesta va ser l’essència fundacional del 080 Barcelona Fashion, la idea al voltant de la qual havia de girar tota la resta. Però això era sobre el paper. La realitat sol ser més crua. La plataforma que promociona el disseny català va haver d’obrir-se a les grans firmes per una qüestió de supervivència i visibilitat. Per això hi ha curiosos companys de viatge en aquesta passarel·la. Com a prova, la tercera jornada del 080 que es va celebrar ahir a les instal·lacions de l’INEFC de Montjuïc, on van desfilar marques que encara no tenen cap punt de venda i altres que estan presents arreu del món. En dos noms: Samuel Alarcón i Custo Barcelona. El jove dissenyador canari ha confeccionat tota la col·lecció al menjador de casa seva amb uns telers manuals que va restaurar després de comprar-los per internet. La firma de Custodio Dalmau ha fet del color i la barreja d’estampats un llenguatge universal que encara ara li plagien. A més a més, fa vint anys que desfila a la New York Fashion Week. I ho tornarà a fer aquest mes de setembre. Ells són els dos extrems d’una passarel·la que ha fet de l’eclecticisme i la flexibilitat la seva bandera. I sembla que funciona.

Per a les quatre marques que ahir al matí van presentar les col·leccions de primavera-estiu 2017 desfilar al 080 és una gran oportunitat. Les raons que addueixen són diverses i compartides: guanyar presència mediàtica (i també diners si s’emporten el Premi Nacional al millor disseny emergent), trobar nous punts de venda, usar el material gràfic oficial per promocionar el seu treball... La moda és negoci, ja ho sabíem. Però també necessita talent. I això és el que van reivindicar Samuel Alarcón, Blame, Ssic and Paul i Rita Row. Saba nova i necessària.

Moda ‘agender’

Igual que les premiades Carlotaoms, Alarcón aposta per la moda agender. De fet, la porta més lluny. A Etimología del yo va reflexionar sobre la identitat. Per això van desfilar nois i noies amb vestits llargs de punt o bé amb uns preciosos pantalons-flor combinats amb tops tricotats. Sense distinció de gènere. Declinada en rosa i negre i algun toc mostassa, la col·lecció tenia detalls interessants, com les trenes extrallargues que decoraven les mànigues d’un top o les que s’entrelligaven pels camals dels pantalons. Pura artesania.

A Pablo Puig de Blame no li agraden les etiquetes i defuig de termes com unisex, tot i que reconeix que les dones també compren la seva roba (la mateixa confessió que va fer abans-d’ahir Josep Abril). La dificultat de prendre decisions era el punt de partida de In decision, una col·lecció negra amb pinzellades de verds i grisos que jugava a mostrar emocions. Per això les siluetes eren oversize, perquè buscava confort. Per això hi havia arrugats en pantalons, perquè volia representar la pressió. També va jugar amb un efecte bicolor en algunes peces, per allò de les dues cares de la moneda (que va arribar a estampar en alguna samarreta). I com que també li agrada innovar va utilitzar una licra negra per a dessuadores i joggings amb un resultat molt potent.

Superposicions, asimetries, jocs de textures, esfilagarsats... Amb l’exquisida Mar mort, Jessica Raya i Paula Boadas van ser més Ssic and Paul que mai. Blancs, crus, terrossos i blaus pintaven una col·lecció de línies rectes que amagava un patronatge molt treballat. Tant, que algunes peces enganyaven la vista: posades semblaven dues o tres, però en realitat eren només una. Aquest cop també van obviar els estampats perquè elles prefereixen experimentar amb la pròpia trama del teixit. D’aquí els pantalons amples, el trench o els minivestits de lli devoré o els vestits i les camisoles de cotó amb franges semitransparents. I tot això dins un estil atemporal i d’elegància relaxada que se t’emportava de viatge a una ciutat perduda del Pròxim Orient. Ssic and Paul, però, també té el seu punt sofisticat, com van demostrar els vestits i faldilles amb volum que van tancar la desfilada i que combinaven plumetti i seda. Amor a primera vista.

Siluetes anys 50

Un tipus de relax més desimbolt va transitar per Frizz, la proposta del duet Rita Row. Siluetes anys 50, amb pantalons i shorts de cintura alta i camises nuades, tops de punt, bikinis amb estampats de llavis, granotes i vestits amb peplum, dessuadores amb aplicacions... El seu armari estiuenc és divertit i molt fresc, amb estampats guanyadors com són les ratlles marineres i les llunes vermelles.

La tarda va arrancar amb les propostes d’Escorpion i va continuar amb Punto Blanco i BCN Brand, que va presentar la col·lecció de bany amb una posada en escena que emulava els animats xous de Desigual. Després va ser el torn de Lebor Gabala, la firma femenina que capitaneja Maite Muñoz. La inspiració va trobar-la a l’illa de Java i també als seus estius a Eivissa, per això els colors lluminosos, el tie-dye i els estampats florals. Alguns looks van ser una oda al bon gust, com les camises combinades amb pantalons amples o faldilles volades, sense oblidar els vestits llargs i vaporosos. Com sempre, peces de qualitat amb molta vida per davant.

Ara bé, qui té més vides que un gat és Custo Barcelona. O almenys capacitat de reinventar-se. I així va quedar palès amb Next, la primera col·lecció d’estiu després del “canvi generacional” que el mateix Custo Dalmau va anunciar en l’anterior edició del 080 i que va reiterar en aquesta. Sense perdre el seu ADN volen acostar-se als fills del seus clients. I per fer-ho van apostar per siluetes oversize (com la de les bermudes que recorden els pantalons del bàsquet), molts jocs de transparències (amb reixes i blondes en tot tipus de peces, des de vestits a bombers) i una paleta de colors que també incloïa tons neutres. Beige? Custo? Sí, aquesta associació ara ja és possible, però és una part i no un tot. Custo sempre serà Custo.

stats