El triomf de les coses boniques

BarcelonaEn una època en què tot són productes fabricats en massa, sembla que, per compensar, també existeixi una necessitat de comprar productes bonics, fets a mà i amb amor. Cada cop són més els petits emprenedors que es llancen a crear les seves marques amb gènere de qualitat, fet a petita escala. I el Festivalet, que arrenca avui al Museu Marítim de Barcelona, és una bona ocasió per conèixer-ne uns quants d’una tacada.

En la seva novena edició, aquesta fira independent reunirà avui i demà 108 petits empresaris que tenen en comú la creació de productes fets a mà o manufacturats a petita escala. “Per incloure un nou participant -aquest any se n’han presentat 600-, ens ha d’agradar el producte, la imatge i la presentació”, explica Alícia Roselló, creadora de Duduá, una productora especialitzada en coses fetes a mà, i codirectora del Festivalet, juntament amb la il·lustradora Elisa Riera.

Inicis al Raval

La cosa ha evolucionat bastant des que van muntar la primera fira a La Central del Raval: llavors només tenien una desena d’estands. “La mentalitat de la gent ha canviat. Al principi molts deien que tot allò es podia comprar en un basar xinès. Ara aprecien que sigui un producte diferent, difícil de trobar en botigues convencionals, i poder conèixer la persona que l’ha dissenyat”, destaca Roselló.

Per a ella, una fira com aquesta serveix també “per desvirtualitzar tant el producte com la persona”. I és que la majoria de creadors presents al Festivalet només tenen una botiga online o un parell de punts de venda. És el cas, per exemple, de Made of Sundays, una marca finlandesa-catalana que ven el 98% dels seus productes online i que aquest any participarà per primer cop al Festivalet.

“Sempre havia volgut muntar una empresa, fer alguna cosa que alegrés una mica la gent”, relata Alba Bordes, una catalana de 32 anys que en fa nou va marxar a Finlàndia per amor i que, al cap de sis anys, va crear amb el seu marit Made of Sundays, una empresa que comercialitza vinils i decoració d’interiors. Tot i que no es dediquen exclusivament a fer coses per a nens, l’estil de Made of Sundays és molt infantil: “No tinc fills però casa meva està plena d’animalets, vinils i coses que podrien estar a l’habitació d’un nen”. Bordes reconeix que és fàcil d’entrar i d’agradar en l’àmbit de productes infantils. “És un bon mercat perquè les mares ho donarien tot pels seus fills i -continua, fent broma- ens n’aprofitem una mica!”

Crisi i oportunitats

“Arran de la crisi econòmica, molta gent s’ha quedat sense feina i s’ha hagut de buscar la vida. Les crisis també són oportunitats”. D’aquesta manera justifica Roselló l’auge de petites empreses creatives. “Amb la crisi, a Finlàndia la gent jove s’ha posat les piles, hi ha molts emprenedors i moviment. Per això ha sigut prou fàcil per a nosaltres començar”, afegeix Bordes, que, des de fa un any, treballa també amb la seva germana, incorporada al projecte per donar un cop de mà davant de la creixent demanda.

Una altra crisi, en aquest cas de creativitat, va ser la que va patir la Rosario Vargas, més coneguda com a Charuca. Després de dedicar-se durant molts anys a la il·lustració infantil aplicada al producte, va patir una crisi creativa de dos anys que la va acabar portant al que fa ara: papereria per a dones. “Vaig obrir la botiga online i vaig passar de vendre una llicència a produir amb la qualitat i la filosofia que jo volia. A l’inici, els productes estaven més dirigits per a nens però ara la marca està més enfocada a un públic femení adult que converteix la papereria en un producte més de moda”, descriu aquesta il·lustradora nascuda a Còrdova però establerta a Barcelona.

I no li ha anat pas malament: la marca de Charuca ha aconseguit en dos anys tenir més de 100.000 seguidors tant a Instagram com a Facebook, una xifra desorbitada comparada amb les d’altres dissenyadors d’èxit que no acostumen a superar els 10.000 o 15.000 seguidors. Molts d’ells estan desitjant conèixer-la al Festivalet.

Tendència mundial

“El boniquisme és un món bastant dolç, colorit, suau, naïf i positiu amb molta influència del Japó i Escandinàvia”. Així descriu aquesta tendència -també coneguda per l’adjectiu cuqui- Cristina Camarena, experta en el tema que el 2008 va muntar Kireei, una web que en un primer moment pretenia només ser una vitrina per mostrar les coses que els agradaven en el terreny creatiu. “La rebuda va ser espectacular, i en tres anys vam arribar a tenir més de 5.000 visites diàries i un feedback dels lectors molt potent”. Tot plegat els va portar a publicar una revista en paper que porta el mateix nom, un apel·latiu que prové del mot kirei, que en japonès significa bonic.

“L’interès per aquesta tendència és mundial. Respon a dècades de productes en massa -reflexiona Camarena-. Ara la gent té un criteri més refinat i vol consumir productes més cuidats, tenir cases amb més encant, anar a locals més cool...” L’èxit, però, també té un perill: la uniformització d’un moviment que va néixer precisament per fer les coses de manera diferent. El problema, segons Camarena, és que “s’ha venut la sensació que qualsevol pot crear una marca amb una màquina de cosir i obrir una botiga online quan la cosa és més complexa. Això ha causat una allau de marques clons i el patiment de molta gent que s’ha adonat que cal alguna cosa més per brillar i construir un projecte significatiu a llarg termini”.