Publicitat
Publicitat

El vol de la papallona no és fugaç

La bellesa efímera de les papallones fascina des de l'antiguitat i tant la moda com la decoració li deuen moments estel·lars. Des de vestits d'alta costura que ens transporten a un món de fantasia fins a obres d'art que pretén immortalitzar-les

Desfilant damunt la passarel·la

Les papallones no passen de moda. I ho diuen els grans. Només en els últims quatre anys Givenchy, Valentino, Gucci, Chanel, Tom Ford, Schiaparelli i Jean Paul Gaultier –entre d’altres– les han passejat per la passarel·la. Estampades, brodades o en aplicacions de cristalls. Sobre vellut, cuir, seda o tweed. En faldilles, en vestits o en jaquetes. Per a l’estiu o per a l’hivern. Les opcions són infinites. I els estils també. Només cal veure aquest fabulós vestit de la dissenyadora grega Mary Katrantzou, que reinterpreta en clau gràfica i colors llampants la clàssica papallona.

Per treure’s el barret

Els anglesos van imposar la moda dels barrets enormes i extravagants, profusament decorats amb flors, plomes i fins i tot insectes. Una moda plena de fantasia que va tenir el seu pic al segle XVIII. I potser és en aquests excessos del passat on el mestre barretaire Philip Treacy busca de tant en tant la inspiració. Una de les seves creacions més icòniques és el barret de papallones vermelles que Alexander McQueen va encarregar-li el 2008 per a una desfilada (i que anys més tard va exposar-se a 'Savage beauty', la mítica retrospectiva 'in memoriam' que el MET va dedicar al modista anglès).

Sobrevolant l’escriptori

La fascinació per les papallones ve de lluny: decoraven els 20 braçalets de plata que es van trobar a la tomba de la reina egípcia Hetepheres i apareixen en multitud de quadres penjats en museus de tot el món (Van Gogh, Arcimboldo, Berthe Morisot...). Aquesta devoció ha perdurat i un exemple són els papers que s’usen en manualitats. Us sona el découpage? Aquesta tècnica és la que utilitza John Derian per encapsular papallones dins de pitjapapers de vidre, un punt de fuga mental per a qualsevol escriptori.

Immortalitzant papallones en nom de l’art

L’any 2012 Damien Hirst va presentar a la Tate Modern de Londres la instal·lació 'In and out of love', on milers de papallones (vives) estaven tancades en dues sales. Òbviament, van acabar totes mortes. Una al·legoria atroç, però també un exemple extrem de la fascinació que provoca la bellesa efímera dels lepidòpters. Només cal veure les magnífiques fotografies de Jürgen Birchler per adonar-se’n. O el meticulós treball en fusta de Raúl del Sol. O aquesta exquisida porcellana blanca de l’artista Erika Lundberg per a Objeto de Deseo. Art que immortalitza. Art que roman. Art que respecta.

Un gran reclam editorial

“La literatura i les papallones són les dues passions més dolces conegudes per l’home”. Ho va dir Vladimir Nabokov, autor de 'Lolita' i apassionat lepidopterista (l’any passat Yale University Press va publicar Fine lines, que compila el seu treball científic i prop de mil il·lustracions). Les papallones també són una font d’inspiració per als directors d’art. Per això han protagonitzat moments estel·lars en paper, com l’especial joies que Kevin Mackintosh va fotografiar per al Vogue Italia de Franca Sozzani o la portada d’Uma Thurman d’ Another Magazine disparada per Craig McDean.

Cadires d’alta volada que són un clàssic

El 1940 tres arquitectes argentins van presentar en una fira de Buenos Aires una cadira de tela amb una estructura metàl·lica plegable. Aquest curiós disseny va cridar l’atenció d’Edgar Kaufmann, comissari del MoMA de Nova York. Set anys més tard, Knoll va aconseguir-ne els drets de fabricació i la resta ja és història. La cadira 'Hardoy' (també coneguda com a cadira 'Butterfly' per la seva peculiar anatomia) es va popularitzar fins a convertir-se en un clàssic del mobiliari de mitjans del segle XX. Amb raó: segons Knoll, des del 1950 se n’han produït més de cinc milions d’unitats. De tela i de pell, la seva versió més luxosa.

Taxidèrmia en paper o envoltats de papallones

En un viatge a Torí, la interiorista britànica Fran Hickman va visitar l’apartament de l’arquitecte Carlo Mollino. Va quedar impactada, sobretot pel dormitori, amb una paret completament coberta de papallones. Preguntant, va descobrir que eren imatges d’un llibre francès dels anys 50: 'Joyaux ailés, un atlas des plus beaux papillons du monde'. Per aquest motiu, el recentment inaugurat Chess Club de Londres llueix magnífic amb les reproduccions que Hickman ha fet de la font original. I també pels teixits de seda que vesteixen altres parets, on l’artista Anna Glover evoca un jardí de l’Edèn on conviuen serps i papallones.

Del pit als ulls: complements únics

Què em poso avui? Les dones benestants de principis de segle ho tenien clar: el fermall en forma de papallona, una de les joies estrella del Modernisme. Però els temps han canviat i els gustos també (tot i que Bvlgari, Cartier i Van Cleef & Arpels segueixin apostant per aquests ostentosos i caríssims fermalls de pedres precioses). Entre els accessoris actuals més suggerents i divertits hi ha les ulleres papallona, dites així per la forma d’ala de la muntura. I sí, com més excessives millor (i d’això Dolce & Gabbana en saben una pila).

Més continguts de