Albert Forns: “Soc dels bojos que fan rutes literàries”

“Els meus estius són bàsicament per escriure”, admet Albert Forns (Granollers, 1982). L’autor de Jambalaia (premi Anagrama de novel·la en català), d’Albert Serra (la novel·la, no el cineasta) -amb la qual va guanyar el premi Documenta- i dels poemaris Busco L que em gemini i Ultracolors és dels que no fan gaire distincions entre la vida i la feina. Porta les seves passions -l’art, la literatura i el món digital- als llibres, de la mateixa manera que són el leivmotiv del seu esbarjo. “Soc dels bojos que fan rutes literàries. He fet un viatge a París seguint els llocs que esmenta Vila-Matas, i he anat als països nòrdics amb El nord de Josep Pla a la mà; més ben dit, després de llegir-lo, subratllar-lo, buscar els pobles... Encara que amb el temps han canviat notablement, aquest canvi m’interessa. És una manera diferent i més engrescadora de viatjar que agafant la Lonely Planet ”.

Dialogar amb l'art

Per a Albert Forns, “els premis literaris són vacances, viatges”. Amb els diners que va guanyar amb el premi Anagrama, l’any passat es va regalar Califòrnia, la costa oposada a la de Jambalaia. I si els guardons són viatges per a l’escriptor -“millor aprofitar el que guanyes, perquè amb la literatura en català no sortirem de pobres”-, els viatges són museus. Així, recupera el retrat que es va fer davant una obra icònica d’Andreas Gursky, especialment icònica per a ell atès que Jambalaia fa una incursió en el món nord-americà dels supermercats, l’obesitat, l’hiperconsum. “Sovint penso que jo puc escriure durant hores i dies i Gursky o Martin Parr ens diuen el mateix o més amb una sola imatge. És el poder de l’art visual. De fet, crec que entre els artistes contemporanis hi ha molta més indagació de l’actualitat que entre els escriptors”. Parla de Gursky, de Parr, però també de Boltanski, de Sophie Calle i d’Ed Ruscha, com a autors que segueix amb atenció. I pensa en museus d’arreu: “Els que no són mimètics. Els que tenen la col·lecció que toca m’avorreixen una mica”. Quan acabi l’estiu, Albert Forns es tancarà dos mesos a la Fabra i Coats per treballar la seva tercera novel·la, gràcies a una beca de l’Ajuntament de Barcelona. “Vaig triar la Fabra i Coats perquè és un viver d’artistes visuals, m’interessa que l’obra s’impregni del pensament dels artistes, que dialogui amb ells”.

Freedom

Si va escriure Albert Serra (la novel·la, no el cineasta) en bona part a l’Hotel Trias de Palamós -“mentre tothom era a la piscina, jo m’aïllava amb taps a les orelles”-, quan és a Barcelona, sol treballar a les biblioteques. “ Jambalaia està en gran mesura escrita a la biblioteca de l’Ateneu. Et pots concentrar, estàs envoltat de llibres i ho trobes tot. Per escriure necessito molta concentració, hores i dies en què res no em distregui. Per aconseguir-ho m’ajuda molt l’aplicació Freedom, que em bloqueja el més temptador d’internet, les xarxes socials. Així, per molt que el cap em digui “Facebook, Facebook, Twitter, Twitter”, no hi puc accedir durant les hores que ho he bloquejat. Soc molt conscient que les xarxes socials són una pèrdua de temps. No soc gaire actiu, però les miro molt. I com que sé que la carn és dèbil i sempre hi torna, poso en marxa el Freedom i desconnecto”.