23/08/2016

Català amb bolquers: “Aquest no l’hem llegit mai”

2 min

És indiscutible que els nens viuen en el present. Entre altres coses, perquè no saben ben bé ni què és, el passat. Compta l’ara i l’aquí. Doncs parlar-ne encara els és més difícil.

Un dia, quan devia tenir vora dos anys, la Joana em va demanar que li llegís un conte, “perquè no l’hem llegit mai”. Vaig pensar que potser encara no tenia memòria... i no sabia que ja l’havíem llegit cada dia durant almenys un any! Era el Què portes dins del bolquer?, on un ratolí molt xafarder va mirant els bolquers de tots els seus amics. Van anar passant els mesos i continuava dient que no l’havíem llegit mai. I ja no podia ser que no se’n recordés, perquè en repetia els diàlegs com un lloro! No, vaig descobrir que totes dues feien servir aquesta estructura per dir que feia temps que no passava una cosa. “De verdura no n’hem menjat mai”. Mentida. Intento que en mengin cada dia. “Al parc no hi hem anat mai”. Mentida. No me’n salvo ni un dia.

Que estrany, pensava, tan clar que sembla que mai vol dir cap vegada. Bé, també vol dir alguna vegada, cosa que fa dubtar els que aprenen català: “Si mai hi vas, no et passarà res”. Si hi vas o si no hi vas? El mai, en les condicionals, és positiu. Doncs bé, ara sé que mai també vol dir fa temps. Però no amb tots els temps verbals (i això és el que les fa confondre). Si diem “De peix no en mengem mai”, no volem dir que no n’hàgim menjat cap vegada, sinó que fa temps que no en mengem o que en mengem poc. Sí que és cert que per a un nen de tres anys el temps és elàstic, i mai tant pot ser ahir com aquest matí, però no és mai fa molt temps perquè no només no se’n recorden sinó que ni tan sols hi eren.

stats