L’ESTIU DE LA MEVA VIDA
Ara Estiu 25/07/2016

Bel Olid, escriptora i presidenta de l’AELC

“El luxe de l’estiu és tenir temps per a mi i els que m’estimo”

Cristina Ros
2 min
Bel Olid, escriptora i presidenta de l’AELC

PalmaABel Olid se li fa difícil pensar en el concepte d’estiu de la seva vida. Confessa que no té interioritzada la idea que un període estival pugui ser més especial que la resta, que cada estiu ho és, per a ella. “Hi ha tres elements que contribueixen de manera decisiva a fer-me feliç, i els tres estan lligats a l’estiu. D’una banda, la calor, em trobo bé quan en fa. De l’altra, el mar, sóc de Mataró i per a mi el mar està lligat a la meva vida, necessito tenir-lo a prop, viure’l. I la tercera cosa, la més important, és tenir temps per als meus fills, per als amics, per a la família i també per a mi. I això és l’estiu, qualsevol estiu”.

L’autora d’Una terra solitària i de La mala reputació que, des del 2015 presideix l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC), si ha d’optar per un estiu es decideix precisament pel del 2015. “L’any passat va tenir tots aquests ingredients que per a mi són importants. Feia anys que vivia prop de Montserrat, al costat del Llobregat, cosa que em privava del mar, de conviure-hi gairebé diàriament. Al mes de juny del 2015 vaig poder traslladar-me a Barcelona, la qual cosa em permet anar caminant a veure el mar cada cop que ho necessito”.

Amb el trasllat, Bel Olid va recuperar el mar de la seva infantesa i adolescència i, a més, assegura que va tenir moltes hores per estar amb el seu fill i la seva filla. “Però també em va permetre gaudir de temps per escriure i vaig poder acabar el llibre Vents més salvatges. Les dones que tenim la custòdia compartida dels fills amb el seu pare ens ho podem permetre. Tenim aquest temps per a nosaltres”.

Conta Bel Olid que, durant l’any, escriu “a estones” textos dispersos de l’obra en què treballa. “L’estiu em facilita el temps per recopilar tots aquests escrits deslligats, retocar-los, donar forma al llibre, posar-hi ordre i acabar-lo. L’any passat Vents més salvatges l’escrivia a qualsevol lloc on anava, a la platja, a la piscina, a casa. És la meva manera de treballar, amb excepció d’ Una terra solitària, que la vaig fer d’una tirada”.

A Bel Olid, segons confessa, li agrada molt viatjar. “Però si no puc, no em passa res. Sé que el que puc fer fora també ho puc fer aquí i gaudir-ne igualment si estic amb la gent que vull. L’any passat, amb els fills, vam fer sortides a la platja, vam anar a Os de Balaguer i vam fer excursions. El nostre país té llocs fantàstics; si no pots anar lluny, no ho trobes a faltar. A més, insisteixo, per a mi el veritable luxe és tenir temps per a mi i per a la gent que m’estimo”.

stats