LES MEVES COSES
Ara Estiu 24/07/2017

Carles Duarte: “Em desperto amb les merles, soc d’albades i de mar”

El poeta i lingüista, president del CoNCA i director general de la Institució Cultural del CIC, confessa la seva afició per l’astronomia, “una lliçó d’humilitat”

Cristina Ros
3 min
CARLES DUARTE: “Em desperto amb les merles, soc d’albades i de mar”

Qui sigui seguidor del Facebook de Carles Duarte no se sorprendrà quan llegeixi que aquest home, que ho ha sigut gairebé tot dins l’àmbit de la cultura catalana, es banya sempre que pot, estiu i hivern, al mar de l’Escala. No només hi està en remull una hora llarga, sinó que, si hi ha algú per fer-li una foto, la penja a la xarxa. “Soc de mar, el necessito, observar-lo és sempre un espectacle, té a veure amb la memòria personal, l’horitzó i les metàfores de la vida, els camins que van al mar. Quan tinc el mar a prop, sigui estiu o hivern, el que em costa és no ficar-m’hi”.

DORMIR POC

Carles Duarte (Barcelona, 1959), president del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA), director general de la Institució Cultural del CIC, membre de la junta de la Societat Econòmica Barcelonesa d’Amics del País i del Consell de la Cultura de Barcelona, exdirector de la Fundació Lluís Carulla i, sobretot, poeta i lingüista, té temps per escriure “de manera constant”, per caminar molt -“No he conduït mai”-, per mantenir una relació assídua amb la natura, per escapar-se a l’Escala sempre que pot -“És el meu refugi, l’espai cordial per a mi, un territori en el qual puc oblidar aquelles preocupacions quotidianes asfixiants o que ens fem asfixiants”-, per llegir, per a la música, per fer caiac i per a altres aficions que ens revela al llarg de la conversa. “Dormo poc. Em desperto amb les merles, soc d’albades i de crepuscles”. Assegura que aquest costum de llevar-se molt d’hora li ve d’Antoni M. Badia i Margarit, del temps que treballava amb el filòleg. “El doctor Badia i Margarit tenia insomni i treballàvem des de primera hora del matí, gairebé no havia sortit el sol”. Duarte, en aquells anys a partir del 1979, tenia un problema, perquè també col·laborava amb Joan Coromines, en l’elaboració del Diccionari etimològic. “Coromines era tot el contrari. Es llevava molt tard i quan agafava el ritme era mitjanit. El seu ritme i el meu eren antagònics. Jo sempre vaig preferir els horaris de Badia i Margarit”.

OBSERVAR ELS ASTRES

Entre les coses de Carles Duarte ocupen un lloc especial dos telescopis (un el té a Barcelona i l’altre a l’Escala). “L’astronomia em fascina i fa que em fascini més l’existència humana, la bellesa i la saviesa. L’observació dels astres, de l’Univers, és una gran lliçó d’humilitat”.

MODEL DE CASUALITAT

El que potser no saben molts dels que coneixen Carles Duarte és que, durant un temps, va exercir de model publicitari. L’hi pregunto i riu. “És cert! Jo havia fet teatre amateur a l’escola i els primers anys d’universitat. Quan van néixer els bessons [amb qui el veiem fotografiat a l’Escala], uns companys de feina em van convèncer perquè els presentés per a un anunci, que en necessitaven. No només els van triar a ells, sinó també a mi, donat que buscaven un pare. Així, vaig fer el primer anunci, per a la casa Agfa, que es va veure a tot el món. Em van començar a caure propostes d’arreu i vaig ser model per a Educa, per a El Pavo, Campofrío, fins i tot vaig fer un anunci amb Magic Johnson. Vaig passar-ho bé, però ho vaig deixar perquè entre fer de model i la lingüística... Ho vaig tenir clar”.

stats