Cris Juanico: “Intent fer pessics al temps, que cada any vola més ràpid”

“Vaig viure a Girona devers onze anys. M’agradava molt, la ciutat i la Costa Brava. Però si hi havia una cosa de Menorca que enyorava i que va ser un dels motius per tornar a la meva illa són aquestes calades de cinc minuts al mar, encara que la taula estigui parada. Això és molt estiu per a mi”. La calada, a Menorca, és llançar-se a l’aigua. A Mallorca se’n diu capfico. A Catalunya és una capbussada. I així, “fer una calada”, és com ho diu el músic menorquí Cris Juanico (Ciutadella, 1967) quan ens conta que és persona de llevar-se d’hora: “Per poc que pugui, a les set o a les set trenta ja estic caminant, i si el temps i les corrents acompanyen -ja sabeu que aquí o entra molta mar o és una piscina-, devers les vuit acabo dins l’aigua. La calada de bon matí és una delícia”. Sa Farola, Santandria o qualsevol de les que voregen Ciutadella, on viu, són les cales del cantant i compositor.

ENTRE BOLOS

Cris Juanico puntualitza que aquest bany “de cinc o deu minuts”, que fa quan encara les platges no estan envaïdes i que repeteix unes dotze hores després, al capvespre, només són els dies que els nombrosos bolos estiuencs l’hi permeten. Aquestes setmanes que queden d’agost té marcats a l’agenda de concerts demà, dia 11, as Migjorn Gran; el dia 14, al port de Maó; el 20, a cala d’Alcaufar, i el 25 d’agost, a Igualada. Són concerts que formen part de la gira 13, en la qual el músic s’acompanya d’un quartet de rock per presentar les cançons del recopilatori 13, editat recentment. “Els dos discos que conformen 13 tenen molt de les meves coses. Un perquè són tretze de les cançons més emblemàtiques dels darrers 26 anys, els espais on he aturat. I l’altre perquè són tretze rareses, i a mi també m’agraden molt les rareses”. Entre els bolos, els assajos i la preparació de nous projectes, poc estiu li queda a Cris Juanico. “Així i tot, trec les meves estones i busco els meus racons. Intent fer pessics al temps, que cada any vola més ràpid”, confessa.

ELS MILLORS ESTIUS

El músic insisteix que el pas dels anys li ha canviat la percepció del temps. “Quan era petit, els estius eren llargs, llarguíssims, no s’acabaven mai”, diu just abans de rememorar les seves vacances estiuenques a cala Santandria, al costat de Ciutadella. “És a cala Santandria on vaig passar els millors estius de la meva vida. Hi vaig aprendre a nadar, concretament en un lloc conegut com l’escala de na Filo. Cala Santandria és el lloc on vaig créixer i on, any rere any, creixia amb la colla d’amics [ens en dona una foto], set o vuit al·lots i al·lotes que eren la colla de l’estiu perquè durant l’hivern pràcticament no els trobaves. I això que tots vivíem a Ciutadella, que és ben petit”. Cala Santandria, per a Juanico, està també lligada als avis materns. “Ells hi anaven a romandre als estius a una casa-cova, una d’aquestes casetes que estan construïdes dins les roques. L’avi contava que durant la guerra i la postguerra hi feien dues o tres setmanes a l’estiu dins la cova, dormint amb un matalàs fet de posidònia, uns llençols i quasi res més. Després, a partir de la cova van construir una caseta. És el mateix que encara trobem en restaurants d’allà, com Can Carrió i Sa Nacra”.