Dídac Lee: “M’entusiasma el quad: em permet no mirar el mòbil”

“Em costa molt desconnectar”, admet Dídac Lee (Figueres, 1974). I a una no li estranya, si es té en compte que qui es defineix com a “emprenedor per vocació i professió” és cofundador de Galdana Ventures; ha estat al capdavant de l’acceleradora de start-ups Inspirit, amb uns 400 treballadors i seus a Barcelona, Madrid, Buenos Aires, Brasil, Mèxic, la Xina i Silicon Valley; és membre del consell executiu del grup Tradeinn, la primera xarxa de botigues online de material esportiu, amb una desena de portals i un centenar de treballadors; és professor convidat de diverses universitats, i és membre de la junta directiva del Futbol Club Barcelona. A Dídac Lee el trobem als Estats Units, connectat alhora amb l’Argentina i la Xina, amb sis o set reunions diàries amb fons d’inversions i grups d’emprenedors. “El mòbil és una extensió de la meva persona. Les diferències horàries em tenen gairebé esclavitzat. Ara bé, com diu el meu germà, facis el que facis, t’has de divertir. I jo em diverteixo molt”, confessa.

PER DESCONNECTAR

Li demanem una foto del seu àlbum personal i Dídac Lee no dubta. “És al Marroc, a Et Taous. Aquesta foto té un significat molt important per a mi, perquè soc al mig del desert davant d’un precipici molt alt. És una metàfora preciosa de la vida de l’emprenedor. Sovint sents una gran solitud a l’hora de prendre decisions. Encara que pugui semblar el contrari, em costa fer les coses i a vegades tinc por, però les he de fer i les faig”, diu. Als 21 anys ja havia creat la seva primera empresa, un proveïdor d’accés a internet que seria l’inici d’Inspirit. D’aquella experiència explica al perfil del seu blog que “no tenia recursos, però sí el que és necessari per emprendre: passió, perseverança, humilitat i l’educació que em van donar els meus pares”. Fora de la feina i del Barça, es reconeix un apassionat del quad: “M’entusiasma el quad, m’hi escapo sempre que puc els caps de setmana i li reservo una setmana a l’any. Em dona adrenalina i, a més, em permet no mirar el mòbil [riu]. És una eina de desconnexió”.

PER INTEGRAR-SE

Dídac Lee va ser el primer nen fill de xinesos que va néixer a Figueres. Els seus pares eren originaris de Taiwan i eren propietaris del restaurant Shang-Hai. “No em preguntis per què no vaig aprendre mai a cuinar, a mi em feien rentar plats i parar i desparar taules”. Confessa que de petit era conscient que “era diferent”. “Per això volia ser futbolista i m’apuntava a l’equip de l’escola. Era un jugador molt dolent, però a l’equip em sentia integrat. I això que la meva família i jo sempre hem estat molt agraïts a Figueres, que ens ha fet sentir uns més”. Per aquell temps, somniava amb el Barça: “Ara és un somni fet realitat. No és fàcil formar part de la directiva del club i, per a una persona de Figueres que surt d’un restaurant xinès, que comença de zero, és un miracle i un immens privilegi. Per a mi, també és la confirmació que estic integrat. Així és com em sento. De tota manera, no et pensis, tot em costa molt i no hauria pogut fer el que he fet sense bons equips. Si t’he de ser sincer, em considero més espavilat que intel·ligent”.